El dia que Woody Allen va demanar el vot per Artur Mas

Publicat el 18 de novembre de 2012 a les 18:12
Joan Pera ha demanat el vot per Artur Mas. Foto: Jordi Play/CiU

El Pavelló de la Mar Bella és un d'aquells no-llocs que tant serveix per fer esport com per organitzar una fira gai. El nou urbanisme era així. Abans una catedral era i servia per fer de catedral i avui dia seria una sala polivalent on instal·len tant una fira de l'Scalextric com un festival d'esbarts dansaires.

Aquest diumenge el pavelló de la Mar Bella de Barcelona ha servit d'escenari perquè CiU i el seu candidat a repetir la presidència de la Generalitat celebressin l'acte central de la campanya. Han omplert i han tingut una estrella d'excepció, l'actor Joan Pera. Lluny de les ments perverses i sinistres no han fet cap duet amb la incombustible Núria Feliu, la cantant ha decidit fer de públic. S'agraeix. Joan Pera ha fet el que millor sap fer interpretar el seu alter ego, aquella barreja onírica de Woody Allen amb Joan Capri.

Com actor i primera veu de TV3, Pera ha demanat obertament el vot per a CiU i per a Artur Mas perquè ell també vol "la independència de Catalunya". Confessat apòstol de Manuel Carrasco i Formiguera, aquest actor pare de sis fills, avi de tres néts i casat amb una dona des de fa més de 40 anys, ha elevat a públic la seva opció política pel 25N. "Jo no m’he significat mai molt però ara no m’hi podia negar perquè, davant aquestes amenaces constants vull un futur lliure i sense por. Vull la independència del meu país”, ha sentenciat l'eterna veu catalana de Woody Allen.

Pera ha tingut moments brillants recordant que ningú no vol estar en un país on "els seus banquers es diuen Botín, la ministre de Sanitat, Mato i la que organitza festes pel jovent, Botella". "De petit em pensava que Déu era castellà i es deia Francisco, després vaig saber que es deia Juan Carlos", ha ironitzat Pera per tancar una actuació memorable per a la parròquia convergent.

"Jo vull un país lliure", ha pronunciat amb dicció de teatre noucentista, però no es refiïn perquè també ha pronunciat l'etern recurs de qualsevol discurs català: en Miquel Martí i Pol i el seu "tot està per fer i tot és possible". Potser que algun dia fem la feina i ja tot hagi estat aconseguit. Paraula de Woody Allen. I amb el nostre esperit.