El problema bàsic de l'unionisme català, almenys en la conjuntura actual, és com respondre davant d'un dilema terrible: Cal combatre la consulta -esperant que no s'arribi a fer mai- o cal guanyar-la? Paradoxalment, l'exemple escocès sembla molt més favorable a l'estratègia dels unionistes que no pas la dels independentistes. Si les enquestes no s'equivoquen, tot indica que, efectivament, la majoria dels escocesos pensen que better together (millor junts). I, de fet, Ciutadans ha adoptat aquest lema d'èxit com a distintiu polític, tot i negar la consulta.
El que està clar és que, en aquest cas, no es poden jugar dues partides simultànies. O Madrid treu les castanyes del foc a la minoria unionista -de la manera que sigui, però per la via impositiva- o s'acosta una consulta on els arguments del no ni tan sols s'hauran arribat a exposar.
Potser per això Jordi Cañas es va molestar tant ahir al Parlament. Com que posar en joc els arguments propis significaria -implícitament- acceptar la legitimitat de la consulta, li va caldre recorrer als sentiments: "El meu pare és andalús i espanyol, no és un immigrant!", va afirmar, visiblement enfadat. Un zel espanyolitzador que fins i tot passa per damunt de les definicions de la RAE... En fi, quan l'adversari no es presenta el resultat és tres a zero.
ARA A PORTADA
Publicat el 23 de maig de 2013 a les 21:59
Et pot interessar
-
Política El Parlament insta el Govern a crear la T-Lleure: que és?
-
Política Detinguts dos menors acusats de filtrar a internet dades sensibles de Pedro Sánchez i dos ministres
-
Política Derrota d'Illa al Parlament: l'oposició tomba la mesura estrella dels 200.000 pisos
-
Política El PSC valida l'acord Puigdemont-Sánchez però descarta un referèndum d'autodeterminació
-
Política Collboni arrenca el pols del pressupost 2026 amb uns comptes rècord i l'escepticisme de l'oposició
-
Política «Que vagin a avortar a una altra banda»: Ayuso es nega a fer el registre de metges objectors