El dret a decidir dels catalans ha estat materia de debat aquest divendres a Sevilla a través de la jornada 'El futuro político de Cataluña: consulta ciudadana y marco legal', organitzada pel Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DiploCat), amb la col·laboració de la Facultat de Dret de la Universitat de Sevilla, que ha comptat amb la participació d'Antonio Merchán, degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Sevilla, i Albert Royo, secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya.

Merchán ha obert la jornada subratllant que la Constitució "és un pacte entre ciutadans" per a la llibertat, al temps que ha remarcat que hi ha unes realitats geogràfiques amb cultura mil·lenària que no estan satisfetes i això es pot veure amb manifestacions del mateix Parlament de Catalunya. A més, ha destacat que la Generalitat vol més poder de gestió pròpia, amb la intenció de consituir-se en "un estat federal o estat independent", un fet que cal atendre i pel qual a defensat la necessitat que hi hagi diàleg per buscar un punt de trobada.

Per la seva banda, Royo ha aclarit que des de Catalunya l'actual situació no és percebuda com un problema, sinó com un repte que s'ha d'encarar entre tots. Ha afegit que Catalunya "està vivint un procés polític singular que enfronta la legalitat i la legitimitat" i ha recordat que segons les enquestes, "un 80% de la ciutadania exigeix poder celebrar una consulta d'autodeterminació". "Des del Consell de Diplomàcia Pública", ha acabat dient, "es veu necessari l'apropament a l'opinió pública espanyola i per aquest motiu la celebració de jornades com la d'avui".

La jornada s'ha dividit en dues parts. Al llarg de la primera, moderada per Bartolomé Clavero, catedràtic d'Història del Dret i de les Institucions, s'ha abordat la qüestió de la legalitat i legitimitat democràtica del dret a decidir a Catalunya. Javier Pérez-Royo, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, ha començat definint el dret a decidir com el dret constitutiu de la democràcia. "Democràcia i dret a decidir han d'anar plegats, ningú a Espanya pot estar privat del dret a decidir", i ha aclarit que quan es parla de dret a decidir, es refereix al marc jurídic dins el qual s'exerceix aquest dret. La mateixa Constitució contempla procediments de revisió de la mateixa però segons Pérez Royo "revisar la Constitució és ciència ficció i menys de forma unilateral des de Catalunya". "Els catalans tenen dret a decidir el que vulguin", ha afegit, "i això hauria de tenir cabuda a la Constitució".

A continuació, Enoch Albertí, degà de la Facultat de Dret i catedràtic de dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, ha afirmat que en el marc jurídic actual espanyol sí que es pot celebrar una consulta a Catalunya i ha exposat les cinc vies que ho permeten. Ha afegit que "la clau de tot és saber què es preguntarà. Preguntar per la independència no és constitucional". També ha afegit que la clau perquè la pregunta del referèndum sigui constitucional és que es plantegi en termes de mandat del poble de Catalunya cap a les institucions catalanes perquè iniciïn un procés de negociació amb l'Estat per arribar a un escenari determinat. Al final de la seva intervenció, ha exposat que qualsevol de les cinc vies possibles necessita l'autorització de l'estat i ha posat de manifest, per tant, que "es tracta d'un problema de naturalesa política, no jurídica".

Per la seva part, Jean-Baptiste Harguindéguy, doctor en Ciències Polítiques i Socials i professor de la Universitat Pablo de Olavide (Sevilla), ha tractat el tema des del punt de vista de la teoria política. S'ha referit al marc constitucional com a generador de competències entre regions per aconseguir recursos i ha afegit que "si una unitat territorial pretén modificar el marc, està en el seu dret". Harguindéguy també ha senyalat que una possible solució a la situació catalana seria un escenari intermedi entre l'status quo i la separació que busqui un consens mitjançant, per exemple, l'entrada d'èlits de la societat catalana dins les institucions del govern central. Ha acabat la seva exposició teòrica afegint que "per solucionar això, més enllà de mecanismes jurídics, el que necessitem és imaginació i valentia".

Diàleg entre societats civils

Durant la segona part de la jornada, moderada pel periodista Jorge Bezares, s'ha establert un diàleg entre la societat civil andalusa i catalana sobre el seu rol en el procés democràtic del dret a decidir. Ha obert el diàleg Carmen Calvo, vicepresidenta executiva de la Fundació Alfonso Perales que ha manifestat que "Catalunya té dret, en el marc legal, de fer la seva consulta". Ha afegit que pot ser que el futur d'Espanya passi per un model federal que impliqui més diversitat a nivell autonòmic". Així mateix ha defensat la reforma de la Constitució i ha acabat demanant claredat per part de tots els actors implicats sobre el què pretenen. A continuació, Lluís Cabrera, president de l'associació Altres Andalusos ha destacat que a Catalunya "tots ens considerem políticament catalans". Ha afegit que des de la seva associació s'ha volgut col·laborar amb el nou discurs de Catalunya i s'ha referit a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) com un moviment de base, que ha nascut des de la societat civil i que en part és hereva de l'Assemblea de Catalunya que va ser molt activa en l'antifranquisme.

Per la seva banda, Alfons Labrador, director d'Estudis de Comissions Obreres de Catalunya, que ha evidenciat que el dret a decidir té un suport massiu de la societat civil catalana i ha destacat que "es tracta d'un procés que no està dirigit pels partits polítics, i menys pels líders econòmics". Ha afegit que mantenir postures immobilistes és el principal obstacle per trobar possibles vies de futur alternatives a l'status quo i l'independentisme.

Les conclusions de la jornada han anat a càrrec de Manuel Medina, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, que ha remarcat la necessitat de diàleg per saber què es vol per poder identificar la via adequada per assolir-ho. Ha recordat que s'ha posat de manifest una i altra vegada al llarg de la jornada que ens tracta d'un problema polític, no jurídic. Per la seva banda, Jordi Vilajoana, secretari general de la Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya, ha conclòs la jornada posant l'accent sobre la importància de celebrar debats "per apropar el cas català a la societat civil de la resta de l'Estat espanyol". Ha remarcat que el moviment té la seva base en la societat civil i que des de Catalunya es vol que aquest sigui un procés democràtic i pacífic posant el punt en el fet que "la consulta és el principi d'un procés que pot ser llarg", ha acabat dient.

Amb aquesta jornada, el DiploCat continua el cicle de conferències sobre el dret de decidir en universitats de prestigi d'arreu d'Europa i de l'Estat espanyol. El cicle es va iniciar a Sciences Po, a París, el passat més de juny, posteriorment va tenir lloc el mes d'octubre a UCL, a Londres, i continuarà a Uppsala (Suècia) aquest desembre. D'aquesta manera, el Consell aposta per apropar aquest debat a la societat civil espanyola i europea donant veu a especialistes i destacats membres de la societat civil local.