Madrid és un niu d’especulacions a mesura que el calendari esgota els seus dies i enfila el camí –que pot ser darrer per la carrera política de Pedro Sánchez- cap al 2 de maig, data límit perquè, si no hi ha president investit, siguin les urnes les que diguin la seva altre cop. En els dinars i sopars que tenen lloc cada dia, sobretot en àmbits empresarials, hi ha qui juga amb la data del 14 d’abril com el d’un dia en què hi poden haver novetats. 

En els cercles econòmics, es dóna per més que probable la dissolució de les Corts després d’esgotar el temps per investir un nou president, i la celebració de noves eleccions. És el que esperen els mercats, escèptics amb qualsevol altra opció, ara per ara. Però en diverses trobades que han tingut lloc en reservats importants, més d’un comensal ha especulat amb la possibilitat que aquesta sigui la data elegida per anunciar un acord de les forces d’esquerres, o potser una fractura a Podem que facilités l’elecció de Sánchez, deixant a més d’un amb un pam de nas.

Els qui animen la brama subratllen que aquest 14 d’abril té una força especial, ja que serà el 85 aniversari de la proclamació de la República, el 1931. Quina millor data que aquesta perquè les esquerres, invocant l’esperit del 14 d’abril, posin fi als seus desacords?

En aquests llargs processos, hi ha qui s’entreté a jugar amb les dates i la seva simbologia. El 2 de maig és l’aniversari del famós “Levantamiento” del 1808, quan el bon poble de Madrid es va amotinar contra l’exèrcit francès. Aquell dia va acabar malament. No culminarà el cursus honorum del secretari general del PSOE de la manera cruenta que Goya va immortalitzar. Però els dies passen i preanuncien un veredicte. O 14 d’abril o 2 de maig