El filibusterisme nord-americà entra al Parlament

La sessió d'aquest dimecres al Parlament ha ofert una imatge de l'anomenat filibusterisme polític, un seguit de maniobres i truculències parlamentàries que pretenen ajornar al màxim les votacions en temes transcendentals. El terme prové dels Estats Units, on és una tècnica utilitzada sense manies pels membres del Congrés, fins al punt que juga un paper decisiu en el procés legislatiu.

S'ha discutit molt sobre l'origen del terme filibuster, que podria provenir de l'anglès freebooter (qui s'endú el botí) i s'ha vinculat històricament a la pirateria. Curiosament, ha estat un dels portaveus d'un grup de l'oposició, Joan Coscubiela, de Catalunya Sí que es Pot, qui ha titllat de "bucanera" la tramitació de la llei.

Hi ha hagut molts casos en què el filibusterisme ha incidit en el procés d'aprovació de les lleis als Estats Units. La intervenció sense límit de temps al Senat permet que un grup de legisladors es posin d'acord per entorpir una votació. Ho han fet molts polítics, fins al punt que algun d'ells va arribar a la popularitat a través de batre rècords d'intervenció. Es va utilitzar molt per impedir l'aprovació de l'Obamacare, la reforma sanitària de Barack Obama. Ho va fer el republicà Ted Cruz el 2013 resistint fins a 21 hores parlant! És clar que no va superar el rècord del sudista Strom Thurmond, que ho va fer durant 24 hores seguides per defensar una causa ben poc digna: la segregació racial. Era el 1957. Però els "pirates" parlamentaris són ben vius.