El judici contra la família Pujol Ferrusola a l'Audiència Nacional ha entrat per primer cop de ple en el suposat finançament irregular de CDC. La tesi principal de la fiscalia és que bona part dels diners de la família Pujol Ferrusola procedien de comissions irregulars per adjudicació d'obra pública, però fins aquest dimarts no s'ha vinculat la família amb diners del partit. Una testimoni ha servit per apuntar a maniobres financeres des d'Andorra per part de Jordi Pujol Ferrusola que haurien servit per finançar irregularment el partit de l'expresident de la Generalitat. La clau és una empresa que ja va ser condemnada per finançament irregular de CDC en el 'cas Palau'.
Així, una responsable de l'empresa audiovisual Hispart no ha sabut concretar els motius d'uns ingressos periòdics de CDC, 520.000 euros en total, a un compte de la companyia més enllà de dir que el partit era client habitual. La dona ha dit que no sabia per a què era concretament la línia de crèdit, tot i que ha apuntat que probablement era per comprar material audiovisual que després llogarien.
En tot cas, ha dit que l'administrador de l'empresa, Juan Manuel Parra, portava aquest assumpte molt personalment. Parra va ser condemnat en el 'cas Palau' per falsedat en document mercantil. La dona ha testificat que desconeixia la relació d'Hispart amb Jordi Pujol Ferrusola.
La instrucció judicial
No obstant això, segons la interlocutòria de finalització de la instrucció del cas del magistrat José de la Mata, Jordi Pujol Ferrusola hauria avalat personalment amb comptes seus a Andorra el pagament a Hispart i a altres companyies pels serveis prestats a CDC per a campanyes electorals. Així, Hispart va obrir el 1999 una línia de crèdit amb Fibanc, entitat financera amb la qual no havia treballat prèviament, compte al qual el partit va acabar fent 19 ingressos periòdics per un valor total de 520.000 euros.
Segons la instrucció judicial, Pujol Ferrusola va enviar una carta al seu gestor a la Banca Reig per tal que li concedís una sèrie d'avals bancaris solidaris i indefinits a través de Fibanc per garantir "facilitats creditícies" a Hispart, per valor de 168 milions de pessetes, i a altres dues companyies. En total, es van demanar avals per valor de 336 milions de pessetes, poc més de 2 milions d'euros. Es dona la circumstància que Pujol Ferrusola i la seva dona aleshores, Mercè Gironès, eren clients de Fibanc. No obstant això, en els documents de concessió de la línia de crèdit, no consta que Pujol fos avalador.
La línia de crèdit
En concret, la línia de crèdit es va obrir el 16 de desembre del 1999 amb un abonament al compte de 150.000 milions de pessetes. Ja des de l'endemà mateix es van començar a ingressar xecs per valor d'1,5 i 12 milions de pessetes, 3,5 milions al cap d'uns dies, i uns quants milions més entre gener i febrer de l'any 2000, i fins arribar als nou talons en total per valor de 130 milions de pessetes el gener del 2001.
De fet, es van detectar transferències periòdiques de CDC de 4,6 milions de pessetes al compte associat a la línia de crèdit pocs dies abans del rebut mensual de 3,9 milions de pessetes del préstec. L'última transferència de CDC va ser el juliol del 2001, quan encara quedaven rebuts del préstec per pagar, i el partit va ser substituït per altres pagadors. Un d'aquests pagadors va ser el grup constructor Arnó, que la fiscalia també vincula a adjudicacions irregulars d'obra pública per part de CDC, i que va aportar 393.000 euros a Hispart.
El magistrat vinculava aquesta gestió al que consta en la sentència del 'cas Palau', on es constatava que CDC obtenia fons a través de comissions de Ferrovial per a adjudicar-li obra pública, diners que alhora haurien anat a pagar als proveïdors per a campanyes electorals com Hispart. Per això, De la Mata concloïa que sense l'aval de Pujol Ferrusola a través de la Banca Reig, Hispart i les altres dues empreses difícilment haurien obtingut la línia de crèdit a Fibanc.
L'administrador d'Hispart, José Manuel Parra, condemnat per falsedat en el 'cas Palau', va admetre davant de De la Mata que el procediment per a la línia de crèdit de Fibanc no era el més habitual en el tracte amb CDC, però Torrent li va dir que aquell cop ho farien així. En resum, es tractava d'un crèdit a CDC, a través d'Hispart, que pagaria CDC. També va explicar que la línia de crèdit podia ampliar-se per a altres necessitats d'Hisapart, i que aquesta part la pagaria la companyia.
