La Fiscalia de l'Audiència Nacional espanyola creu que els ajuntaments catalans que van aprovar mocions de suport a la resolució independentista segueixen "una estratègia concertada" per incomplir la legalitat constitucional, fet que podria constituir un delicte de sedició.

Així consta en un escrit en què el ministeri públic recorre la decisió del jutge José de la Mata d'arxivar la denúncia presentada contra l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès per ser "absolutament precipitada en el fons i en la forma". 

El recurs, presentat directament en apel·lació davant de la sala penal, superior jeràrquicament al jutge instructor, sosté que lluny de tractar-se d'una iniciativa aïllada, els ajuntaments catalans estan seguint "una estratègia planificada i concertada amb el propòsit de generar una situació o context d'incompliment generalitzat de la legalitat constitucional que permeti la consecució de la independència al marge de les vies legals d'aquesta part del territori nacional".

En aquest sentit, el fiscal Daniel Campos assenyala que cal investigar per determinar si l'Ajuntament de Sant Cugat va aprovar la moció en suport de la declaració de ruptura com a fruit d'"un simple posicionament ideològic" -com apuntaven els informes jurídics de la Corporació- o si l'actuació ha de ser emmarcada en el si d'una acció concertada amb altres administracions i organitzacions. En aquest punt cita entitats  com l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM).

L'objectiu de tots ells, segons el fiscal, seria "afavorir, provocar i aconseguir l'incompliment generalitzat de l'ordenament jurídic i de la legalitat constitucional"; en aquest cas, assenyala Campos, els fets tindrien sens dubte una gravetat molt més gran del que inicialment pugui pensar-se.

Petició a De la Mata

Al seu escrit el fiscal reclama a la sala penal que obligui De la Mata a sol·licitar a l'Ajuntament de Sant Cugat el text de la moció aprovada i la identitat dels regidors que li van donar suport, tal com han fet els instructors dels altres quatre municipis investigats: Girona, Celrà, La Seu d'Urgell i Igualada. 

"Com vulgui que la denúncia no delimita ni l'objecte del procés ni els subjectes passius, és absolutament imprescindible practicar les diligències necessàries per acreditar la naturalesa delictiva dels fets i la identificació dels seus partícips", assenyala Campos.

Delicte de sedició 

Segons l'opinió del representant del ministeri públic, la moció aprovada pel consistori de Sant Cugat "reuneix en aparença tots els elements" constitutius d'un delicte de sedició, penat amb deu i quinze anys de presó, en la seva fase preparatòria.

Els d'aquest municipi van proclamar "l'adhesió a un procés político-institucional absolutament il·lícit que persegueix aconseguir la independència de part del territori nacional i incomplir la legalitat vigent, i que desobeeix de manera massiva i sistemàtica les disposicions de les autoritats i institucions de l'Estat", segons la seva interpretació.