Fa uns dies, una persona de l'agrupació terrassenca de Reagrupament va contactar amb mi amb el prec que moderés un debat sota el títol "Hi ha alternatives a la independència?". El debat, em deia, inclouria independentistes, federalistes i unionistes. Em va semblar una idea esplèndida i vaig acceptar la invitació. És a Terrassa? Només faltaria.

Aquest dimarts, a les vuit del vespre i amb tota cordialitat, els representants de C's, PPC, ERC, Rcat, CiU, PSC i ICV s'asseuen a l'escenari -la CUP havia declinat la invitació. A mig debat, durant la segona o tercera intervenció de Jordi Cañas, algú (a qui em costa localitzar) de les últimes files crida alguna cosa inintel·ligible. Cañas se li encara i sembla -dic sembla perquè la persona en qüestió estava al final de l'Auditori- que li diu "terrorista" o "assassí" (en acabar l'acte vaig sentir les dues versions). Cañas s'aixeca i marxa. Ell i, al seu darrere, Juan Milián, un diputat del PP que, amb aquest gest, deixa clar qui mana dins l'espanyolisme. Tot això en uns instants.

Una noia del públic se m'acosta, fora de si, i em diu de tot en tant que moderador. És ella que ens informa, als de l'escenari, que li han dit "terrorista" a Cañas mentre continua dient-me el que li passa pel cap. Cometo un error: "Si no t'agrada el debat fot el camp" (senyora, em torno a disculpar) mentre exigeixo a l'autor de l'insult que marxi immediatament de la sala. A les últimes files, on s'evidencia que s'havien instal·lat els simpatitzants de Cañas, ja han arribat a les mans amb, suposo, el que ha cridat "terrorista" o "assassí"...

"Terrorista", en principi, és una acusació una mica estranya per a un diputat de Ciutadans. O potser no tant. Al final, entre les preguntes del públic, descobreixo molta gent realment crispada per una peça de periodisme-escombreria que s'inventa unes declaracions falses del mateix Cañas en les quals, suposadament, s'autoinculpa de -efectivament- terrorisme. És dur comprovar que això ho han llegit cent mil persones.

Bé, tot plegat no és important, però sí significatiu. El debat públic el té guanyat el catalanisme. La bronca, l'espanyolisme. Catalunya serà oberta i democràtica o no serà, tinguem-ho clar.