19
de setembre
de
2017, 22:00
Actualitzat:
20
de setembre,
13:05h
Agents de la Guàrdia Civil dins la seu d'Unipost a Terrassa. Agents de la Guàrdia Civil en impremtes del país, rastrejant urnes, paperetes i cartells. Agents de la Guàrdia Civil en mitjans de comunicació que han insertat -com NacióDigital- la publicitat institucional del referèndum. Aquest és el context en què s'emmarca la recta final cap a l'1-O, i és precisament aquí on cal emmarcar els "plans B" que el Govern ja està activant per poder arribar a la consulta vinculant amb èxit.
"Tot segueix endavant", sosté un alt dirigent consultat. "S'han pensat alternatives, no s'ha encarregat tot a un mateix proveïdor", manté un altre alt responsable. L'exemple que posen a Govern és la reobertura de la pàgina web del referèndum quan va ser tancada per ordre judicial.
Els escorcolls de la Guàrdia Civil han afectat material rellevant relacionat amb el sorteig de les meses electorals -celebrat divendres passat i llest per ser enviat als escollits- i el cens. El missatge que arriba per part de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras als consellers és que "no s'atura res", tot i que són pocs els qui coneixen l'abast exacte de les actuacions d'avui a Terrassa. "No sé fins a quin punt afecta", manté una veu governamental.
Junqueras i el conseller de la Presidència, Jordi Turull, han volgut enviar un missatge de tranquil·litat després de la reunió del consell executiu i han indicat que es podrà votar "al 100%", en respostes als periodistes. De portes enfora, tranquil·litat.
De portes endins, el missatge és que es trobarà "una solució a cada problema". O, com ha dit Junqueras en roda de premsa, es respondrà amb una "acció democràtica" cada "acció repressiva" de l'Estat. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es va comprometre a celebrar la votació encara que l'Estat apliqués l'article 155 de la Constitució, i insisteix que no es pot posar "portes al camp" en ple segle XXI. En una entrevista a TV3, la setmana passada també va avançar que es faria una roda de premsa "pels detalls tècnics" de l'1-O, però no apareix en el calendari immediat. Si s'acaba celebrant, serà la setmana vinent per alimentar la participació.
Quan falten només onze dies per la celebració del referèndum, persisteixen cinc incògnites marcades especialment per l'actuació de l'Estat. El Govern intenta complir amb tot allò estipulat en el decret de normes complementàries -suspès, com el decret de convocatòria i el marc legal de la desconnexió, pel Tribunal Constitucional (TC)- en ple xoc amb el govern espanyol, i el lema "com sempre" és cada cop més complicat d'aplicar. Aquests són els cinc condicionants que afecten el camí cap a l'1-O.
1. Escorcolls de la Guàrdia Civil
El secretari judicial ha trigat tres hores a accedir a la seu d'Unipost a Terrassa, on des de les sis del matí hi havia en marxa un escorcoll de la Guàrdia Civil. Fonts oficials de la investigació citades per diverses agències insistien que han trobat material relacionat amb el cens i les meses. Alts dirigents sobiranistes consultats assenyalen que "no s'ha encarregat tot al mateix lloc" -sense entrar en més detalls- i que hi ha "alternatives" sobre la taula en forma de "plans B" i "plans de contingència". El Govern manté, com va dir Puigdemont, que les urnes ja estan preparades per l'1-O. El desplegament de l'institut armat arreu de Catalunya només s'explica per aturar el referèndum.
2. Alcaldes davant la Fiscalia
Els primers alcaldes citats per la Fiscalia ja han passat pel ministeri públic i s'han acollit al seu dret a no declarar. N'hi ha alguns que han rebut la notificació aquest dilluns, mentre que n'hi ha d'altres que no han estat avisats, encara. Maties Serracant (Crida-CUP), alcalde de Sabadell, està citat aquest dimecres a declarar, i ja ha deixat clar que no hi anirà voluntàriament.
L'ordre del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, és que els Mossos detinguin els batlles que no acudeixin al ministeri públic. El Govern ha presentat ja un requeriment per tal que la Fiscalia abandoni les activitats contra l'1-O perquè d'això ja se n'encarreguen el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el jutjat d'instrucció número tretze de Barcelona, el que porta el cas Santi Vidal.
3. La intervenció de la Generalitat
Junqueras ha aparegut aquest dimarts a la roda de premsa posterior al consell executiu amb una notícia sota el braç: el Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs de la Generalitat contra la intervenció total de les finances catalanes per part del govern espanyol. Una decisió que, "segons la jurisprudència" -argumentava el vicepresident-, feia que les mesures de la Moncloa quedessin suspeses. No pensava el mateix el Suprem, que immediatament ha negat aquest efecte. El Govern, això sí, sosté que té la raó jurídica i actuarà "com ha fet sempre", sense fer cas a les amenaces de Madrid.
4. La (possible) suspensió de Puigdemont i Junqueras
Després de la investigació massiva d'alcaldes, no eren pocs els dirigents sobiranistes que defensaven que els propers serien Puigdemont i Junqueras. "No ho preveiem d'immediat, però tampoc ens sorprendria", manté un alt dirigent del PDECat. "La setmana que ve s'activaran de debò", concreten a Palau. Rajoy va dir, la setmana passada, en un acte de partit a Barcelona, que al final es veurien obligats a fer allò que no volen fer. No va concretar, i Puigdemont li reclama que expliqui al Congrés dels Diputats "l'estat d'excepció encobert" que hi ha a Espanya.
5. L'aplicació de l'article 155
Serà capaç el president del govern espanyol d'aplicar l'article 155 de la Constitució per suspendre l'autonomia? L'executiu català sosté que això ja s'està fent "per la porta del darrere" amb la intervenció de la caixa de la Generalitat. Però posar en marxa aquest mecanisme amb llum i taquígrafs no és senzill, i el PP no el vol impulsar en solitari. El PSOE, que s'ha fet un embolic amb aquesta qüestió, insta Rajoy a aclarir si obrirà aquest meló per impedir l'1-O. El Congrés, de moment, ha tombat una proposta de Ciutadans que pretenia aplaudir -i blindar- l'estratègia de la Moncloa.
"Tot segueix endavant", sosté un alt dirigent consultat. "S'han pensat alternatives, no s'ha encarregat tot a un mateix proveïdor", manté un altre alt responsable. L'exemple que posen a Govern és la reobertura de la pàgina web del referèndum quan va ser tancada per ordre judicial.
Els escorcolls de la Guàrdia Civil han afectat material rellevant relacionat amb el sorteig de les meses electorals -celebrat divendres passat i llest per ser enviat als escollits- i el cens. El missatge que arriba per part de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras als consellers és que "no s'atura res", tot i que són pocs els qui coneixen l'abast exacte de les actuacions d'avui a Terrassa. "No sé fins a quin punt afecta", manté una veu governamental.
Junqueras i el conseller de la Presidència, Jordi Turull, han volgut enviar un missatge de tranquil·litat després de la reunió del consell executiu i han indicat que es podrà votar "al 100%", en respostes als periodistes. De portes enfora, tranquil·litat.
La roda de premsa sobre detalls tècnics del referèndum ha caigut del calendari i, si se celebra, serà la setmana que ve per motivar la participació en la recta final cap a l'1-O
De portes endins, el missatge és que es trobarà "una solució a cada problema". O, com ha dit Junqueras en roda de premsa, es respondrà amb una "acció democràtica" cada "acció repressiva" de l'Estat. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es va comprometre a celebrar la votació encara que l'Estat apliqués l'article 155 de la Constitució, i insisteix que no es pot posar "portes al camp" en ple segle XXI. En una entrevista a TV3, la setmana passada també va avançar que es faria una roda de premsa "pels detalls tècnics" de l'1-O, però no apareix en el calendari immediat. Si s'acaba celebrant, serà la setmana vinent per alimentar la participació.
Quan falten només onze dies per la celebració del referèndum, persisteixen cinc incògnites marcades especialment per l'actuació de l'Estat. El Govern intenta complir amb tot allò estipulat en el decret de normes complementàries -suspès, com el decret de convocatòria i el marc legal de la desconnexió, pel Tribunal Constitucional (TC)- en ple xoc amb el govern espanyol, i el lema "com sempre" és cada cop més complicat d'aplicar. Aquests són els cinc condicionants que afecten el camí cap a l'1-O.
1. Escorcolls de la Guàrdia Civil
Clavells a la Guàrdia Civil a Terrassa. Foto: Albert Segura.
El secretari judicial ha trigat tres hores a accedir a la seu d'Unipost a Terrassa, on des de les sis del matí hi havia en marxa un escorcoll de la Guàrdia Civil. Fonts oficials de la investigació citades per diverses agències insistien que han trobat material relacionat amb el cens i les meses. Alts dirigents sobiranistes consultats assenyalen que "no s'ha encarregat tot al mateix lloc" -sense entrar en més detalls- i que hi ha "alternatives" sobre la taula en forma de "plans B" i "plans de contingència". El Govern manté, com va dir Puigdemont, que les urnes ja estan preparades per l'1-O. El desplegament de l'institut armat arreu de Catalunya només s'explica per aturar el referèndum.
2. Alcaldes davant la Fiscalia
L'alcalde d'Oliana, Miquel Sala, i José Antonio Troguet, del Pont de Suert, a la Seu d'Urgell. Foto: ACN
Els primers alcaldes citats per la Fiscalia ja han passat pel ministeri públic i s'han acollit al seu dret a no declarar. N'hi ha alguns que han rebut la notificació aquest dilluns, mentre que n'hi ha d'altres que no han estat avisats, encara. Maties Serracant (Crida-CUP), alcalde de Sabadell, està citat aquest dimecres a declarar, i ja ha deixat clar que no hi anirà voluntàriament.
L'ordre del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, és que els Mossos detinguin els batlles que no acudeixin al ministeri públic. El Govern ha presentat ja un requeriment per tal que la Fiscalia abandoni les activitats contra l'1-O perquè d'això ja se n'encarreguen el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i el jutjat d'instrucció número tretze de Barcelona, el que porta el cas Santi Vidal.
3. La intervenció de la Generalitat
Cristóbal Montoro. Foto: La Moncloa
Junqueras ha aparegut aquest dimarts a la roda de premsa posterior al consell executiu amb una notícia sota el braç: el Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs de la Generalitat contra la intervenció total de les finances catalanes per part del govern espanyol. Una decisió que, "segons la jurisprudència" -argumentava el vicepresident-, feia que les mesures de la Moncloa quedessin suspeses. No pensava el mateix el Suprem, que immediatament ha negat aquest efecte. El Govern, això sí, sosté que té la raó jurídica i actuarà "com ha fet sempre", sense fer cas a les amenaces de Madrid.
4. La (possible) suspensió de Puigdemont i Junqueras
Jordi Turull, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, durant la reunió del Govern del 19 de setembre Foto: ACN
Després de la investigació massiva d'alcaldes, no eren pocs els dirigents sobiranistes que defensaven que els propers serien Puigdemont i Junqueras. "No ho preveiem d'immediat, però tampoc ens sorprendria", manté un alt dirigent del PDECat. "La setmana que ve s'activaran de debò", concreten a Palau. Rajoy va dir, la setmana passada, en un acte de partit a Barcelona, que al final es veurien obligats a fer allò que no volen fer. No va concretar, i Puigdemont li reclama que expliqui al Congrés dels Diputats "l'estat d'excepció encobert" que hi ha a Espanya.
5. L'aplicació de l'article 155
Mariano Rajoy, aquest divendres a Catalunya. Foto: ACN.
Serà capaç el president del govern espanyol d'aplicar l'article 155 de la Constitució per suspendre l'autonomia? L'executiu català sosté que això ja s'està fent "per la porta del darrere" amb la intervenció de la caixa de la Generalitat. Però posar en marxa aquest mecanisme amb llum i taquígrafs no és senzill, i el PP no el vol impulsar en solitari. El PSOE, que s'ha fet un embolic amb aquesta qüestió, insta Rajoy a aclarir si obrirà aquest meló per impedir l'1-O. El Congrés, de moment, ha tombat una proposta de Ciutadans que pretenia aplaudir -i blindar- l'estratègia de la Moncloa.