El govern català considera el nou manifest en defensa del castellà un intent més de relegar el català a un àmbit purament folklòric, però, sobretot, un nou atac contra l'Estatut i el que representa. Ho ha dit a Catalunya Ràdio el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan. Creu que no és casual que escrits com aquest apareguin en moments de tensió com les eleccions o com ara, que s'està pendent de la resolució del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya. Atacar la política lingüística, diu, és una manera més d'atacar el text estatutari. Bernat Joan ha recordat que l'objectiu de la legislació catalana és garantir un bilingüisme equilibrat, una fita que està lluny de ser una realitat perquè encara hi ha un fort predomini del castellà.

De fet, el manifest dels disset intel·lectuals espanyols ha provocat reaccions de tots tipus. Des del govern espanyol, la ministra d'Educació, Política Social i Esport, Mercedes Cabrera, ha afirmat que "no he de donar suport a res, només dir el que em pertoca com a ministra" i ha afegit que "qualsevol ciutadà que vegi vulnerats els seus drets té els tribunals a la seva disposició". Cabrera ha assegurat que la llei orgànica d'educació garanteix l'aprenentatge del castellà a qualsevol punt de l'Estat i ha destacat que el seu departament s'ha "compromès amb el compliment d'aquesta norma".

Des de l'oposició, el president del PP, Mariano Rajoy, i l'alcalde de Madrid, Alberto Ruíz-Gallardón, s'han mostrat d'acord amb el manifest. Rajoy ha recordat que portarà una llei al Congrés dels Diputats per tal de "garantir l'ús del castellà i el deure i dret de saber-lo". Gallardón, de la seva banda, ha estat contundent: "subscric el manifest i li dono suport íntegrament. El firmaré aquesta mateixa tarda". També des de Madrid, l'expresident de la comunitat Joaquín Leguina s'ha pronunciat en aquest sentit i ha dit que defensarà qualsevol document en el qual es digui que el castellà preval per sobre la resta de llengües de l'Estat.

Des de Catalunya, el diputat de Ciutadans José Domingo ha aplaudit el manifest dels intel·lectuals i ha demanat una llei espanyola de llengües que neixi d'una iniciativa legislativa popular.

La Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua ha afirmat que el conflicte de les llengües té un origen polític i que "són els polítics qui ho han de resoldre". El seu president, Víctor García de la Concha, troba bé que el manifest s'hagi plantejat de cara a la classe política, però ha subratllat que la RAE "sempre ha defensat el bilingüisme" i ha recordat que als anys vint, durant la dictadura de Primo de Rivera, el català va "patir dificultats" i que la institució que dirigeix ja va sortir aleshores "en defensa de la llengua catalana".

I encara fora dels cercles estrictament polítics també s'han sumat a la defensa del manifest alguns mitjans de comunicació d'abast espanyol que fan campanya des de les seves plataformes digitals per adherir-se al document.