Més de 440 infants i adolescents estrangers no acompanyats han arribat a Catalunya aquest juliol, una xifra similar a la de tot el 2015. Davant aquest increment de les arribades, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, a instàncies de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), ha signat una resolució d'urgència per crear 458 places per atendre aquests joves.

Així ho ha explicat aquest dimarts el conseller Chakir El Homrani, que ha reconegut que, si bé no són xifres "extraordinàries", aquest increment "tensiona el sistema de protecció al menor". El Homrani, que ha insistit que es tracta d'una "responsabilitat moral i ètica, no només jurídica" atendre aquests menors, ha exigit al govern espanyol informació i transparència sobre els fluxos interns per poder organitzar millor els recursos i ha demanat, en aquest sentit, una major planificació. Aquest 2018 han arribat 1.450 infants i adolescents no acompanyats i en aquests moments la DGAIA n'atén 1.833, més d'un 22% del total dels menors del sistema de protecció.

El nombre de menors estrangers que han arribat sols a Catalunya en el que portem d'any és pràcticament el mateix que el de tot l'any passat, quan van arribar 1.489 joves; el 2016, en van ser 684. El conseller ha puntualitzat que si bé aquestes xifres no són "descontrolades", sí que és una realitat "molt diferent de la que ens havíem trobat" i que "genera una situació complexa si no està ben planificada". 

Per donar resposta a aquesta situació, des del juny de l'any passat fins a finals d'aquest mes, s'han posat en funcionament un total de 1.645 places d'acollida de diversa tipologia. De les 458 places noves, 240 són de primera acollida i servei integral; 38, en pisos assistits de 16 a 18 anys; 68 places en pisos assistits per a majors de 18 anys; quatre en pisos assistits per a majors de 18 anys amb discapacitat i/o problemes de salut mental; 48 places en residències per a joves en processos de reinserció social i laboral de 18 a 21 anys i 60 en centres de protecció d'emergència. 

El Homrani ha demanat al govern espanyol "un pas endavant" i "una aposta amb recursos" per atendre aquests joves. En aquest sentit li ha reclamat que assumeixi responsabilitats, una estratègia global i coordinada, que transfereixi els recursos i més transparència en la informació. El titular d'Afers Socials i Famílies ha insistit en la necessitat de planificació per poder fer front no només a l'acollida d'aquests joves, sinó també a la formació i apoderament "amb possibilitats d'una integració real". 

En aquest sentit, El Homrani ha avisat que si no "desaprofitem un gran potencial", perquè són joves amb una "capacitat d'iniciativa molt potent", després de decidir marxar de casa seva sent menors i travessar un procés migratori "molt complex". "Com a administració és la nostra feina treure aquest potencial, en un sumatori molt gran per a la nostra societat", ha dit el conseller. La directora de la DGAIA, Georgina Oliva, ha apuntat que en els propers mesos, fins a finals d'any, més de 600 joves tutelats faran 18 anys, més de la meitat dels quals són menors estrangers que van arribar sols. 

El conseller també ha lamentat "el nivell d'irresponsabilitat" d'algunes declaracions d'aquest cap de setmana, amb referència implícita a les paraules del líder del PP, Pablo Casado, sobre immigració, i ha insistit que les xifres d'arribades de persones migrants a l'estat espanyol no són "extraordinàries" i que no "hi ha cap situació de descontrol". 

Pel que fa a la primera acollida dels menors que arriben a Catalunya i després que en els darrers mesos alguns haguessin de dormir a la Ciutat de la Justícia per falta de places, Oliva ha assenyalat que el centre de protecció d'emergència es troba en funcionament per atendre'ls durant els primes dies. Es tracta d'un procés que pot durar entre tres i cinc dies i en què se'ls ha d'identificar policialment, reben atenció sociosanitària, compareixen davant el fiscal de menors i se'ls fan les proves d'edat, entre altres, ha explicat. 

Després que la jutgessa degana de Barcelona, Mercè Caso, prohibís que aquests joves dormissin a la Ciutat de la Justícia, Oliva ha afirmat que han escurçat els temps dels trasllats en coordinació amb els Mossos d'Esquadra i que intenten que "el jove estigui el menys temps possible a Fiscalia, en un context d'absoluta emergència en què anem reubicant com podem". "Des que va entrar aquesta ordre, la majoria de nits, entre les 10 i 11, ja no hi havia ningú", ha assegurat.