Les maniobres de l'Estat per impedir que Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras siguin eurodiputats i assisteixin al primer ple de l'Eurocambra, previst per al 2 de juliol, segueixen marcant part del debat independentista. Segons ha assenyalat la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, l'Estat disposa d'una "ocasió d'or" per "reconduir" el seu prestigi internacional, per bé que, de moment, cap instància europea ha emès cap queixa formal contra Espanya pel veto als tres eurodiputats electes. Les defenses volen portar el cas a Europa, on esperen un tracte diferent.

"Demanem que es puguin acreditar com a diputats que són. Esperem que els 2,2 milions de votants tinguin garantits els seus drets democràtics que l'Estat els està negant", ha destacat Budó en la roda de premsa posterior al consell executiu. Ahir dilluns, el Congrés dels Diputats va negar a Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont i Comín, acreditar-los a través d'uns poders notarials. El Tribunal Suprem, a banda, ha impedit a Junqueras sortir de la presó per recollir les credencials com a eurodiputat.

El Govern prova d'aïllar-se

Els pactes municipals han reobert tensions entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, especialment allà on uns i altres s'han desbancat de l'alcaldia malgrat ser la força més votada gràcies a acords amb formacions com el PSC o la CUP. Malgrat això, el Govern s'ha "conjurat" aquest dimarts per tal de reforçat la "lleialtat" interna i aïllar-se de la dinàmica dels partits que l'integren. En aquests termes s'ha expressat Budó.

"El que tenim clar és que, tot i no ser un govern monolític ideològicament parlant, sí que és un Govern que s'ha compromès a ser lleial els uns als altres", ha apuntat Budó, que ha insistit en què han de ser JxCat i ERC els qui parlin sobre els pactes municipals. La tensió va ser palpable a Sant Cugat del Vallès, a Tàrrega i a Figueres, però també a Santa Coloma de Farners, on el president de la Generalitat, Quim Torra, va pressionar per evitar una entesa entre el seu partit i el PSC per desbancar els republicans.

Budó no ha fet cap comentari sobre la pressió de Torra, finalment reeixida, i ha apuntat que en la reunió de Govern no s'ha fet cap comentari sobre la qüestió. La consellera de la Presidència, en tot cas, ha volgut tornar a insistir en la necessitat de reconstruir l'anomenada "unitat estratègica" de l'independentisme, perduda la tardor del 2017 i que ara el president intenta refer a través d'una ronda de contactes amb partits i entitats que es tancarà a mitjans de juliol.

Què vol dir "ho tornarem a fer"?

Torra, en la sessió de control de la setmana passada, va fer seves les paraules de Jordi Cuixart en l'al·legat final davant del Tribunal Suprem: "Ho tornarem a fer". Què vol dir exactament? "El Govern està compromès amb el dret a l'autodeterminació i amb persistir defensant els drets democràtics dels ciutadans. Tornar-ho a fer és persistir en la defensa dels drets dels ciutadans i garantir els seus drets. I en aquesta línia hi ha la ronda de contactes" amb partits i entitats, ha assenyalat Budó.

La consellera de la Presidència, per tant, no ha concretat quina traducció pràctica té aquest "ho tornarem a fer" proclamat per Cuixart i adoptat per Torra. Preguntada sobre si això implicarà un nou referèndum o una nova declaració d'independència, Budó no s'ha mogut de la idea de "persistir" en la defensa dels drets democràtics.

"Excuses" pel to de la setmana passada

Budó, a banda, ha demanat "excuses" pel "to" de la setmana passada durant la roda de premsa posterior al consell executiu, en la qual hi va haver polèmica per les preguntes en castellà. Budó insistia que només es podia demanar la versió en castellà d'aquelles qüestions ja fetes en català, i va mantenir aquesta visió malgrat les queixes dels periodistes de mitjans espanyols que insistien amb les seves preguntes.

El to, ha apuntat Budó, no va ser "el més correcte". "Soc de les que pensa que els errors han de servir per aprendre i millorar. Demano excuses pel to de veu", ha apuntat Budó, que va debutar com a portaveu el 26 de març en substitució d'Elsa Artadi, que va posar rumb a l'Ajuntament de Barcelona. Abans de ser consellera, la portaveu del Govern va ser alcaldessa de la Garriga en dues etapes.