L'executiu de Felipe González (PSOE) va mantenir una estreta relació amb la dictadura argentina de Jorge Rafael Videla, almenys durant l'any 1983, segons ha pogut comprovar el diari Público. El digital ha explicat que el govern socialista intercanviava favors amb el règim argentí. A Madrid, interessava el suport dels colpistes per entrar a organismes internacionals. I a Buenos Aires, el que volien era seguir de prop les protestes contra la dictadura a l'altra banda de l'Atlàntic. 

Així es va teixir una cadena de serveis que, en el cas espanyol, es van sol·licitar almenys fins a sis vegades el 1983. Un document al qual ha pogut tenir accés Público mostra com el governador civil de Madrid d'aleshores, José María Rodríguez Colorado, es posa en contacte amb l'ambaixada argentina per avisar-los que començarien a fer-se concentracions davant la seva seu. Concretament, Rodríguez Colorado els informa que havien resolt "concedir autorització a María Esther Argüelles Menéndez, que en nom de diverses associacions de dones" havia demanat permís per fer "una concentració el primer dijous de cada mes, a les 11 hores i amb una durada de mitja hora, davant de l'ambaixada". Noms i cognoms, lloc, hora i freqüència de les manifestacions. Aquestes són les dades que el govern de González va filtrar al règim de Videla.

A més, el governador també els indicava que Argüelles Menéndez tenia com a objectiu "solidaritzar-se amb les Mares de la Plaça de Maig", un grup de dones a Argentina que es manifestava recurrentment a Buenos Aires per exigir respostes a la desaparició dels seus fills i filles. Aquest dissabte, fa 45 anys de la primera marxa. El 1980, el règim de Videla havia assassinat a Madrid a una d'aquestes Mares, Noemí Gianotti de Molfino, que va ser segrestada a Lima i portada a la capital espanyola pels seus captors, que van posar fi a la seva vida en un hotel del carrer Muralto. El cas va ser tancat en qüestió de mesos per un jutjat de Madrid malgrat que existien empremtes dactilars dels assassins.

Mentre l'executiu espanyol vigilava l'exterior de les oficines consulars de la dictadura a Madrid, Barcelona, Bilbao, Cadis, Vigo i Les Palmes, el febrer del 1983 González rebia a la capital a una delegació de les Mares encapçalada per Hebe de Bonafini i María Adela Antokoletz, que deien després de la visita que el president havia estat "molt comprensiu i humà". Dos mesos després, el llavors mandatari del PSOE remetia una carta a Carmen Vidal Fernández, representant de la Comissió d'Espanyols amb Fills Segrestats a l'Argentina, on assegurava que "el govern s'ha solidaritzat en tot moment amb les famílies de víctimes d'aquests segrestos i estem fent tot el que és a la nostra mà per a arribar al total esclariment dels fets".

Deixant de banda el que feien els seus mandataris, Espanya es va convertir durant els anys que va durar la dictadura argentina en una plataforma de denúncia civil del règim i de solidaritat amb les Mares de la Plaça de Maig. Jorge Rafael Videla era conscient de la repercussió de les denúncies a les protestes i per això va decidir seguir-les de prop amb la complicitat del govern espanyol. La filtració de dades detallades n'és la prova.