El govern espanyol ha comunicat al Congrés el seu rebuig a tramitar unes altres tres proposicions de llei de l'oposició, les quals s'uneixen a les deu que va intentar bloquejar fa tres setmanes i que, atès que la Mesa de la cambra baixa no va fer cas la seva opinió, podrien acabar en un nou conflicte institucional en els tribunals entre els poders executiu i legislatiu. El govern liderat des del Congrés que defensava el PSOE per facilitar la investidura de Mariano Rajoy pot no ser tan factible com els socialistes pronosticaven, per bé que el líder del PP va prometre diàleg amb les Corts per aconseguir sumar les majories que necessita. De fet, les dues cambres ja han aprovat fins a 33 proposicions no de llei o mocions que ara el nou executiu ha de decidir si assumeix o no.

D'acord amb la legislació que regula les relacions entre els poders legislatiu i executiu, les proposicions de llei que es registren al Congrés han de comptar amb el vistiplau del govern central per ser debatudes, ja que aquest compta amb capacitat per vetar aquelles que, al seu entendre, puguin tenir efectes negatius sobre els pressupostos en curs o previstos, ja sigui perquè minven els ingressos o perquè augmenten les despeses. En el cas català, per contra, el Govern no té capacitat per frenar proposicions de llei del Parlament, i l'únic requisit que tenen aquestes per ser tramitades és que no afectin les previsions pressupostàries en curs.

Deu proposicions frenades fa tres setmanes

El passat 14 d'octubre, el llavors govern de Rajoy en funcions va comunicar al Congrés el seu veto a deu proposicions de llei promogudes per l'oposició i per diferents parlaments autonòmics i ho justificava pel fet que, si sortissin endavant, suposarien una desviació pressupostària de més de 5.000 milions de euros i posarien en risc el compliment del pla d'estabilitat compromès amb Brussel·les.

En aquesta llista hi figurava una iniciativa del PSOE per paralitzar l'aplicació de la Lomqe, quatre del mateix partit sobre treballadors subcontractats, supressió de taxes judicials, pobresa energètica i universalització de l'assistència sanitària, dues proposicions per fomentar l'autoconsum elèctric (una de Ciutadans i una altra de l'Assemblea de Múrcia), i unes altres tres propostes de parlaments autonòmics (una del País Basc per compensar víctimes de l'amiant, una altra de Galícia per assumir la titularitat de l'autopista de peatge AP-9, i una de les Balears sobre emprenedors).

Tres vetos més se sumen al còmput

El nou govern espanyol, ja en plenitud de funcions, acaba de vetar unes altres tres iniciatives legislatives de l'oposició, dues d'elles de Ciutadans i d'Units Podem per derogar les taxes judicials a entitats sense animo de lucre i una altra del grup mixt per paralitzar la Lomqe.

En escrits específics a què ha tingut accés Europa Press, el govern espanyol justifica el veto a la derogació parcial de les taxes judicials al·legant que suposaria una pèrdua de recaptació aproximada per a l'Estat d'uns 15 milions d'euros dels 263 milions que hi ha previstos en els Pressupostos d'aquest any.

En el cas de la paralització de la LOMCE, el Govern, com ja va fer a l'octubre, argumenta que, si s'aturés el calendari d'aplicació, Espanya patiria una pèrdua d'ingressos de gairebé 615 milions d'euros provinents de Fons Europeus.

Rajoy no havia fet ús d'aquesta facultat abans

L'executiu de Mariano Rajoy no havia fet servir aquesta capacitat de veto ni quan tenia majoria absoluta, ni en la passada legislatura fallida. De fet, el semestre anterior va arribar a debatre en el ple del Congrés una iniciativa per aturar l'aplicació de la Lomqe, ja que llavors la Moncloa va renunciar al veto en considerar que, davant la previsible dissolució de les Corts, el calendari educatiu no perillava.

Fins aquest any, proposicions de llei que no comptaven amb el vistiplau de Moncloa es donaven per decaigudes, ja que normalment la mesa del Congrés tenia la mateixa majoria que l'executiu. Així va passar amb les anteriors 115 iniciatives vetades, totes amb governs socialistes -el gruix (93 iniciatives), en la segona legislatura de José Luis Rodríguez Zapatero, quan el seu govern central va començar a prendre mesures d'ajust per complir els compromisos presupuestaris-.

Així, el passat 18 d'octubre, la Mesa del Congrés no va fer cas dels primers deu vetos del govern de Rajoy, i dos d'aquests, els relatius a iniciatives del PSOE per aturar la Lomqe i per millorar les condicions dels treballadors de les subcontractacions, van ser aixecats, mentre els altres vuit van quedar en suspens a l'espera d'examen jurídic.

Possible recurs als tribunals

És més, una d'aquestes iniciatives vetades pel Govern, la paralització de la Lomqe, ja ha entrat en l'agenda del ple del Congrés i la seva presa en consideració es votarà dimarts vinent. El govern espanyol, segons asseguren fonts oficials, segueix estudiant a través dels seus juristes la possibilitat de recórrer als tribunals i aquesta qüestió podria desembocar en un nou conflicte de competències amb el Congrés.

De fet, el Tribunal Constitucional té encara pendent de resolució el conflicte d'atribucions presentat a la primavera, quan el Congrés es va queixar que el govern en funcions no se sotmetia a control parlamentari.