El Consell de Ministres ha donat llum verda aquest divendres al Projecte de Llei de Seguretat Ciutadana. La nova norma modifica la Llei actual, vigent des de 1992, i fa possible la despenalització de les faltes, estableix una nova regulació de les potestats d'intervenció policial, millora la tipificació de les infraccions i redueix el marge de discrecionalitat en la imposició de les sancions. Així ho ha explicat el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, tot afegint que la futura Llei de Seguretat Ciutadana tipificarà com a infracció lleu les manifestacions no comunicades davant institucions com el Congrés, el Senat o els Parlaments Autonòmics.
Jorge Fernández Díaz ha fet aquestes manifestacions durant la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres en què ha volgut ressaltar que la nova llei "no modifica en absolut la llei orgànica del dret de reunió i de manifestació". "El nou text només pretén sancionar les accions violentes, agressives o coactives", ha exclamat, i ha assegurat que en cap cas "no pretén reprimir sinó que vol garantir encara més un dret fonamental com és el de manifestació o reunió".
Segons el mateix ministre la Llei protegirà per primer cop el dret de manifestació i sancionarà com a infracció greu "la pertorbació del desenvolupament d'una manifestació". "Es tipifica com a conducta greu aquells que pertorbin el desenvolupament d'una manifestació", ha sentenciat.
Jorge Fernández Díaz ha explicat que la Llei de 1992 tipifica com a infracció greu les manifestacions no comunicades davant institucions com les cambres alta, baixa i autonòmiques. "En aquest projecte de llei, no comunicar passa a ser infracció lleu i només serà greu si es produeix una pertorbació greu de la seguretat ciutadana per part d'aquells que es manifesten", ha conclòs.
Les sancions greus i molt greus tindran tres graus: lleu, mitjà i màxim. "Amb caràcter general se sancionarà amb el grau mínim tret que es donin circumstàncies com la reincidència o una especial gravetat", ha explicat Fernández Díaz . Així mateix, ha dit que alhora d'establir la quantia de la sanció es tindrà en compte la capacitat econòmica de l'infractor.
Vandalisme aeronàutic
El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha explicat que la utilització indeguda dels Làser ha esdevingut "una nova forma de vandalisme aeronàutic", que s'ha multiplicat "exponencialment" en els últims anys, com reflecteixen els informes de l'Agència Espanyola de Seguretat Aèria. Ha dit que es tracta d'una conducta "antisocial i incívica" i que queda com a una recollida al projecte de llei com a "una de les quatre infraccions molt greus".
Fernández Díaz ha assenyalat que el 2010 es van produir 120 casos de persones que van intentar enlluernar els pilots d'una aeronau. El 2011 van ser 446 casos, el 2012 es van produir 490 casos i l'any passat 634. "S'està multiplicant aquesta conducta però no només amb pilots d'aeronaus sinó amb conductors de ferrocarrils i col·lectius de transport per carretera", ha remarcat.
Setge al Parlament
En la mesura que els responsables del setge al Parlament puguin quedar absolts de manera definitiva, "queda la via administrativa", ha dit el ministre. És per això que Fernández Díaz ha afegit que si les actuacions són susceptibles de ser sancionades per la via administrativa "com a mínim no quedarien entre l'absolució total per la via penal i res més, sinó que s'emportarien una sanció administrativa".
El govern espanyol dóna llum verda a una Llei de Seguretat Ciutadana endurida
Seran infracció lleu les manifestacions no comunicades davant llocs com el Parlament
ARA A PORTADA
Publicat el 11 de juliol de 2014 a les 15:11
Et pot interessar
-
Política El govern espanyol endureix la resposta als atacs del PP: fa un «ús partidista» per tapar els seus errors
-
Política Marlaska acusa el PP de fer un «ús partidista» dels incendis per tapar els seus errors
-
Política On són els catalans de Feijóo?
-
Política I ara, els menors migrants: més llenya al foc PSOE-PP
-
Política La CUP colla el Govern perquè actuï davant la gelateria de Gràcia que discrimina el català
-
Política L'Argentina i nosaltres