Les concentracions d'Alianza Nacional sempre són autoritzades. Foto: Arxiu ND El seu lema és “Nació, raça i socialisme”, i la seva estratègia, “la violència política va lligada al l'acció directa” com a mètode per assolir una nació pura. Alianza Nacional, un partit polític de reminiscències nazis amb Ramiro Ledesma i les JONS com a “referents ideològics i polítics de primer ordre”, fa sis anys que està registrat com a partit polític espanyol. I fa també sis anys que propugna explícitament la discriminació per raó de raça i origen, orientació sexual i tendència ideològica. Tot plegat acompanyat d'actuacions violentes, amb especial incidència al País Valencià, a Euskadi i Catalunya per raons evidents.
Però l'Estat mai no s'ha plantejat de suspendre la seva activitat malgrat que les denúncies per agressions físiques i per atemptar contra els principis democràtics més elementals s'han succeït d'ençà que el 2006 va iniciar les seves actuacions públiques. La darrera ha estat una denúncia als Mossos d'Esquadra de Terrassa Decideix, després que un grup que s'ha identificat com a integrant d'Alianza Nacional robés una urna intimidant i agredint dos voluntaris que participaven en la consulta sobre la independència.
Delicte amb agreujants
El web d'aquest partit, que ha canviat d'adreça diverses vegades, es vanta d'haver agredit els voluntaris i exhibeix l'urna robada, a més de donar detalls de com es va produir l'agressió i el robatori. Un recorregut per les seves seccions permet saber que nega l'holocaust jueu o que el desembre de 2010 els seus militants van apallissar els familiars de presos bascos que es trobaven a les portes de la presó de Logronyo. També es pot estar al dia de les manifestacions i actes programats, que per cert, sempre obtenen autorització per part de l'Estat.
Com explica d'avocat penalista Jaume Asens, “en primer terme, com que s'han produït agressions i robatori amb intimidació, estem davant d'un delicte penal que pot ser castigat amb pena de presó, amb l'agreujant que es tracta d'un grup organitzat que a més, es vanta de les seves accions i deixa clar que no és la primera acció violenta que duu a terme”. En aplicació del codi penal, es tractaria del mateix delicte que s'imputaria a una banda de delinqüents dedicats a robar en comerços, per exemple. AN és un partit polític legalment registrat, i per tant, la seva activitat hauria de sotmetre's a la Llei de partits de l'any 2002.
Feixistes sí, independentistes no
Aquesta llei, que en gairebé deu anys només ha servit per a il·legalitzar les diferents sigles en què s'ha manifestat l'esquerra independentista basca, hauria d'impedir que “un partit polític pugui, de forma reiterada i greu, atemptar contra aquest règim democràtic de llibertats, justificar el racisme i la xenofòbia o donar suport políticament a la violència i les activitats de les bandes terroristes”. Però no és així. Alianza Popular compleix tots els requisits per a ser liquidada com a organització i en canvi es mou amb total impunitat.
“L'actuació a Terrassa és constitutiva de delicte penal. Avui mateix es podria suspendre aquest partit amb el codi penal, per un delicte de promoció de l'odi ideològic o per discriminació, per exemple. Pel que fa a la Llei de partits, sembla evident que és un vestit a mida per il·legalitzar només l'esquerra abertzale, i per tant, no hi ha el més mínim interès per aplicar aquesta llei en casos com el d'AN”, lamenta Mercè Teodoro, advocada d'Acció Cultural del País Valencià que ha dut diverses denúncies d'agressions de la ultradreta al País Valencià.
Tres vies en mans de l'Estat
La Llei de partits posa com a condició per a la il·legalització d'una formació la vulneració sistemàtica dels principis democràtics abans enumerats. La suspensió la pot ordenar el Tribunal Suprem, però sempre a petició de la Fiscalia General de l'Estat –el fiscal general de l'Estat és nomenat pel govern espanyol-, del govern espanyol o de les Corts Generals, on el partit de govern té majoria. Fet i fet, són tres vies possibles, que deriven directa o indirectament de l'Estat. Així que la il·legalització d'Alianza Nacional és ara en mans de l'executiu del PSOE.
Per la seva banda, la Fiscalia gairebé mai actua d'ofici en un cas, ho fa a instàncies policials, o davant la denúncia d'un particular si estima que la seva intervenció és necessària. De moment, Terrassa Decideix va presentar una denúncia davant els Mossos d'Esquadra, que podrien o no passar el cas a Fiscalia si el considera constitutiu de delicte.
Alianza Nacional es va presentar a les eleccions municipals de l'any 2007 en alguns municipis de Catalunya, el País Valencià, Màlaga i Castella i Lleó, sense obtenir representació. Entre els candidats destaca el cas de Pedro Cuevas, l'assassí del jove valencià Guillem Agulló, que va formar part de la candidatura de Xiva (la Foia de Bunyol). També es van presentar en vint-i-cinc províncies a les eleccions espanyoles del 2008, obtenint 2.870 vots al Congrés i 14.680 al Senat. Probablement, el 22 de maig de 2011 repetirà candidatures sense que l'assetgi cap Llei de partits.
Concentració d'AN amb símbols feixistes Foto: Arxiu ND
