El govern espanyol ha lliurat un seguit d'informes al titular del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, José Antonio Ramírez Sunyer, en els quals es diu que la Generalitat no va gastar diners públics en el referèndum de l'1-O. Entre aquests informes hi ha el de Natàlia Garriga, directora de serveis de la conselleria de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, que va ser detinguda el passat 20 de setembre en el marc de l'operació Anubis, portada a terme per la Guàrdia Civil, contra els organitzadors de l'1-O.

El jutge havia demanat a l'executiu estatal -responsable de l'administració catalana en virtut de l'aplicació del 155- el passat 24 de novembre que l'informés sobre les despeses en què havia incorregut el Govern per fer el referèndum. El gabinet de Rajoy ha trigat més de dos mesos en enviar la primera resposta al jutjat ja que la delegació del govern espanyol a Catalunya no va donar trasllat de la petició del jutge fins mes i mig després d'haver-la rebut.

La va remetre a la secretaria d'Estat per a les Administracions Territorials, segons consta en l'escrit enviat al jutge per l'esmentada delegació, a la qual ha tingut accés Europa Press, i aquesta, al seu torn, als ministeris d'Hisenda, de l'Interior i de Presidència del govern espanyol.

Dos mesos de retard

L'executiu estatal va demanar informes a Natàlia Garriga i a la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal Planella. Finalment, el govern de Rajoy va enviar el passat 29 de gener al jutjat els informes de totes dues. El primer dels informes que remet el govern és el realitzat per Garriga a petició de la directora general de Política Interior del ministeri de l'Interior. En aquest document, Garriga acredita que des de la direcció de Serveis no s'ha tramitat cap expedient de despesa per finançar l'organització "de la consulta l'1 d'octubre de 2017".

Al llarg de quatre folis exposa que "per imperatiu" del Tribunal Constitucional no es va realitzar cap disposició de les partides pressupostades en el seu departament per a l'1-O i cita els 5 milions previstos per a processos electorals i consultes populars i altres 800.000 euros per a processos electorals i participació ciutadana.