El Govern ha passat de puntetes per l'operació Catalunya que s'investiga al Congrés i ha evitat donar suport al president Artur Mas, víctima d'espionatge amb Pegasus quan encara ostentava el càrrec. La portaveu, Sílvia Paneque, ha dit que si Mas "percep una vulneració dels seus drets" pot portar-ho als jutjats i que la Generalitat li oferirà "assessorament jurídic" si ho demana, tal com es fa amb la resta d'alts càrrecs i funcionaris públics, i s'ha anat fent en els darrers anys. 

Paneque no ha volgut valorar si l'espionatge a Mas suposa una vulneració dels seus drets, ni tampoc ha dit res sobre l'operació Catalunya. La tesi del Govern és que aquesta comissió encara no s'ha enllestit i que volen esperar a tenir l'informe definitiu o bé alguna sentència judicial que dictamini què ha passat. Preguntada per si hi ha hagut vulneracions en les desenes de persones espiades per Pegasus i acreditades per CitizenLab, la portaveu ha mantingut la línia: "Donem opinions sobre processos finalitzats, ens sembla prudent fer-ho així".

El mòbil d'Artur Mas va ser intervingut amb Pegasus -software d'arrel israeliana que només podien comprar els estats- l'any 2015. En concret, el telèfon va ser atacat per primera vegada el 14 de juliol d'aquell any, coincidint amb la posada en marxa de la candidatura de Junts pel Sí. Arribar a aquella entesa va ser una cursa d'obstacles -les reticències d'Oriol Junqueras, covades des del 9-N, havien lesionat la relació amb Mas-, però suposava un canvi de rasant. CDC i ERC anirien junts a les eleccions amb Raül Romeva al capdavant, i aspiraven a la majoria absoluta.

La intervenció a Mas només es podia produir amb la connivència -ho ha recalcat ell mateix en la compareixença d'aquest dilluns- de Mariano Rajoy com a president espanyol, i també amb el coneixement de Soraya Sáenz de Santamaría, vicepresidenta i encarregada del CNI. Tots dos han negat qualsevol coneixement dels fets -l'exvicepresidenta ho ha fet hores abans de la compareixença de l'expresident de la Generalitat-, i formaran part de la querella de Mas. S'ha volgut esperar a presentar-la fins a tenir acreditat que li havien intervingut el telèfon quan era a Palau. 

L'espionatge a líders independentistes s'ha produït amb governs del PP, però també del PSOE. En el cas de Josep Alay, cap de l'oficina de Carles Puigdemont, es va produir amb Pedro Sánchez a la Moncloa. També Quim Torra tenia despatx a Palau quan se'l va espiar amb Pegasus. La tríada de presidents espiats per l'Estat es completa amb Pere Aragonès, per bé que en el seu cas la infecció va arribar quan era vicepresident i conseller d'Economia. Tant amb Torra com amb Aragonès, qui hi havia a la Moncloa era Sánchez.