Josep Castells (Vilamolat de Mur, 1961) va ser nomenat nou delegat del Govern a l'Alt Pirineu i Aran el passat 25 d'octubre, en substitució de Ricard Pérez, i arran de la sortida de Junts de l'executiu. Alcalde de Castell de Mur entre 2007 i 2015, ha treballat des del 1985 com a responsable i administrador de diferents equipaments de la Generalitat a Balaguer, Tremp, la Pobla de Segur, Sort i Vielha.

En aquesta entrevista amb NacióDigital, Castells defensa que el Govern "ha de portar a terme un projecte pel Pirineu", i que aquest s'ha de fer "amb Jocs Olímpics d'Hivern o sense". A més, creu que el turisme "no ha de ser el monocultiu econòmic" de l'àrea del que és nou delegat.

– Com ha viscut aquestes primeres setmanes en el càrrec?

– Bé, amb la novetat, i també començant a treballar.

– Us va sorprendre el vostre nomenament com a nou delegat? 

– Diria que sí, perquè les circumstàncies són les que són. No estava de cap manera previst que a la delegació hi hagués un canvi, ni molt menys que jo hi fos.
 
– Us va ser difícil afrontar la decisió? La vau haver de meditar?

– Meditar-la tampoc, perquè sempre és un repte, però, per altra part, estem en un moment en què cal assumir les responsabilitats. I en aquest cas era necessari que tothom hi fiqués de la seva part per deixar el Govern en funcionament normal, que és com ha de ser.

– L’alturgellenca Marian Lamolla ha estat nomenada nova cap d’oficina de la delegació. Aquesta designació depèn del delegat o prové directament del Govern?

– És un nomenament de confiança de la consellera de la Presidència, però evidentment també és una persona de la meva confiança, i que crec totalment necessari. Hem de treballar conjuntament.

[blockquote]"El projecte dels Jocs d'Hivern va fer que el Pirineu estigués al centre de totes les mirades"[/blockquote] 
– Quins creu que són els problemes més urgents que afronta actualment la vegueria?

– Penso que ara hem de continuar el primer repte que tenim: el desplegament del Govern a la vegueria. És un treball que ja va començar l'anterior delegat, i la nostra idea és continuar aquesta feina i avançar-la tant com puguem.

– Hi ha algun termini fixat?

– Estem treballant-hi i ho farem al més aviat possible. Pensem que hi ha alguns departaments que ja estan preparats per fer el desplegament, i d'altres amb els quals tenim feina a fer. Però la voluntat és que sigui com més aviat millor. N'hi ha algunes com Salut que tenen ja una estructura i que ja estan en funcionament, o bé Educació, que ja ha començat a caminar.

– Considera que la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern continua sent un projecte viable per al Pirineu vist el fracàs del projecte per al 2030?

– Ha sigut un projecte que ens ha ajudat a estar sobre les taules de tots els departaments i de tot arreu, i que el Pirineu estigués al centre de totes les mirades. El que sí que tenim clar és que el Govern ha de portar a terme un projecte pel Pirineu, i que es farà amb Jocs o sense Jocs. Segurament haurien posat una data més ferma a algunes actuacions, però el Pirineu necessita unes inversions i una atenció que s'han de realitzar tant si hi ha Jocs com si no.

– La delegació del Govern torna a estar ocupada per algú del Pallars i d’ERC. Això suposarà algun canvi en la línia de treball?

– Evidentment, ara tenim un Govern d'un color, però això no vol dir que sigui molt diferent en les polítiques del Pirineu. L'executiu ja tenia una línia marcada pel territori, i penso que es continuarà seguint amb tots els límits que s'havien marcat.
 
– Com valora la feina que s’ha fet des de la Delegació en aquest darrer any i mig?

– Molt bona. Com he dit abans, tenia un pla d'actuació i ara hi ha una part del Govern de coalició que no hi és. Tanmateix, hi havia marcat un camí, i aquest es va seguir perfectament amb el que respecte al Pirineu amb l'anterior delegat. Jo continuaré fent el que marca el Govern amb la línia anterior i amb els canvis que pugui haver-hi de present i de futur.

– Quan va prendre possessió del càrrec, Aragonès li va demanar a vostè i als altres delegats que "corregissin les desigualtats". Lluitarà contra el desequilibri territorial que pateix el Pirineu?

– Penso que un dels objectius d'aquest Govern, i que per nosaltres és importantíssim, és combatre el desequilibri territorial. Com sabem, on més accentuat està és al Pirineu. Som el 20% del territori, però no arribem a l'1% de la població. El Govern és el del país sencer, i això vol dir que també ho és del Pirineu i de l'Aran.

[blockquote]"El turisme no ha de ser el monocultiu econòmic del Pirineu"[/blockquote] 
– Creu que és necessari repensar el model turístic del Pirineu?

– Penso que el turisme no ha de ser el monocultiu econòmic del Pirineu. Hi ha comarques que no viuen al 100% del turisme. És un actiu més que té la demarcació, però l'hem de compartir amb l'ajuda i la promoció de tots els altres sectors. Al final el que hem d'anar a buscar és la suma, i especialment que la gent del Pirineu, sobretot aquella preparada i la jove que estudia, no sigui la que hagi d'acabar marxant, i ens quedem amb un Pirineu buit.

– L’any 2020, a causa de la pandèmia, Tremp va acollir les PAU. L’any passat, però, la ciutat va estar a punt de perdre aquestes proves. Enguany existeix el mateix risc?

– No hem de perdre serveis com aquests. El que no hem de fer és anar enrere. Va ser un gran pas en aquell moment. Tot i que l'excusa fos la Covid, va servir per posar sobre la taula una realitat: necessitem els serveis el més a prop possible. Aquestes proves faciliten molt la vida als nostres estudiants, i no podem deixar de tenir-les.
 
– Les renovables estan a l’ordre del dia, especialment al Pallars Jussà. Què es pot fer per assegurar l’impuls d’aquestes energies i alhora garantir el respecte pel territori i per sectors claus com l'agricultura i el turisme?

– Penso que el Govern estarà al costat del territori i ara no podem tornar a caure com fa 100 anys. Vam portar la llum al país, el Pirineu va ser la gran productora d'energia, sobretot hidràulica. L'aigua estava aquí i havíem de produir la llum per portar-la on fes falta. En aquest moment, el sol brilla a tot arreu i l'energia s'ha de produir el més a prop possible dels llocs de consum. Això vol dir que nosaltres també hem de col·laborar amb el canvi de producció cap a energies netes, com la solar. Ara bé, també ens n'hauríem de beneficiar com a territori.
 
– Com veu el Pirineu d’aquí a quatre anys?

– Jo espero veure'l millor que ara. Però també hem de ser realistes. Costarà donar el tomb i cal que pensar aquí hi ha de poder viure tothom i guanyar-s'hi la vida.

– Quin missatge donaria a la gent del Pirineu?

– Penso que cal ser optimistes i pensar que podem tenir un lloc, que és espectacular, però que hem de donar el màxim impuls a totes les institucions i les empreses, la iniciativa privada i tot els qui hi vivim perquè el Pirineu sigui un lloc viu i no només una terra de cap de setmana. És un lloc magnífic, i hem de tenir les mateixes oportunitats de viure al Pirineu com a la resta del país.