El Govern i la CUP tornen a topar pel «despropòsit» dels Jocs d'Hivern

La consellera Victòria Alsina assegura que l'executiu estudia "tots els encaixos possibles" per fer possible la consulta ciutadana a l'Alt Pirineu i a l'Aran sobre la conveniència de presentar candidatura al 2030

Els diputats de la CUP, al Parlament.
Els diputats de la CUP, al Parlament. | Frederic Esteve
Joan Serra Carné / Oriol March
09 de febrer de 2022, 09:55
Actualitzat: 11:28h
Nova topada al Parlament entre el Govern i la CUP per la candidatura catalana als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030. Dolors Sabater, diputada dels anticapitalistes, ha qualificat de "despropòsit" que un país mediterrani, en plena emergència climàtica, es plantegi organitzar un certamen com aquest, un procediment en el qual veu l'executiu "congraciat amb la patronal". La consellera d'Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, ha defensat la conveniència de celebrar una consulta abans de presentar la candidatura i ha indicat que s'estan estudiant "tots els encaixos possibles" per tal de poder-la organitzar, tenint en compte que les lleis que la poden habilitar han estat "escapçades" pel Tribunal Constitucional (TC). Alsina no ha concretat, a preguntes de Sabater, quina serà la pregunta concreta, la data o el cens total de la votació.

Segons va explicar la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, el 21 de gener, la consulta se circumscriurà a la vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran, de manera que el cens s'elevaria fins a les 63.000 persones. Sabater ha carregat contra el Govern perquè, segons ella, ja està immers en la campanya pel sí a la candidatura al 2030. "No és una forma honesta ni rigorosa de preparar un procés participatiu", ha ressaltat la diputada anticapitalista. Alsina ha indicat que encara no ha arrencat la fase informativa de la consulta, i ha defensat la viabilitat dels Jocs perquè, segons ha indicat, es faran seguint criteris de "sostenibilitat", de manera que tots els recursos invertits "revertiran en projectes a llarg termini". La consellera també ha indicat que s'està treballant en una llei de participació "omnicomprensiva" per "facilitar la vida" als catalans.

Abans d'aquest intercanvi, l'encarregada de preguntar sobre la consulta dels Jocs ha estat Anna Grau, diputada de Ciutadans, que ha retret el component "opac" dels informes que estan servint al Govern per decidir sobre la viabilitat de la consulta i del Jocs. "Hem de pagar per un informe que diu que ni estirant l'Estatut com un xiclet es pot fer una consulta a quatre gats?", ha preguntat Grau a la consellera Vilagrà. La dirigent d'ERC ha posat de manifest que Ciutadans no disposa de cap regidor "de Manresa en amunt", de manera que ha atribuït a aquest fet el "desconeixement" del partit sobre la realitat del Pirineu. "Mai com ara s'havia parlat tant de la zona, només per això ja ha valgut la pena", ha indicat la consellera de la Presidència.

La qüestió ha aparegut també en la sessió de control al president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha escoltat les crítiques al projecte verbalitzades per Jéssica Albiach, dels comuns, i Basha Changue, de la CUP. "Farem una consulta sobre aquesta proposta, i treballarem perquè sigui la millor proposta. Amb sostenibilitat i diversificació territorial, que no es deixi un llegat només per quinze dies", ha apuntat Aragonès. "No compartim els projectes principals del seu Govern, com ara el casino més gran d'Europa o la privatització de la sanitat, ni tampoc la resignació envers l'Estat davant la repressió", ha indicat Changue en el torn de rèplica.

També s'ha referit als Jocs el cap de l'oposició, Salvador Illa, que ha demanat col·laboració institucional amb l'Aragó per fer una candidatura conjunta. Aragonès s'ha mostrat obert a celebrar competicions fora de les fronteres catalanes, però ha reivindicat el "lideratge" de la Generalitat a l'hora d'elaborar la proposta. "Hem estat oberts a tot. També a que altres territoris hi puguin participar, però sabent que Catalunya reuneix totes les característiques per celebrar la major part de proves", ha indicat el president, que s'ha compromès a no construir infraestructures que "quedin en desús". Illa ha demanat que el debat no acabi com l'ampliació fallida de l'aeroport del Prat, finalment descartada pel govern espanyol a principis de setembre.