El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha estat el protagonista del primer dia de la Reunió del Cercle d'Economia, fins dimecres al Palau de Congressos. En plena crisi política a Madrid, Illa mira de tirar endavant la legislatura sense desatendre la defensa de Pedro Sánchez, que serà dimecres a Barcelona, però també amb anuncis per aprofitar l'oxigen polític que li han donat els pressupostos. Aquest dilluns, el president posat sobre la taula la necessitat d'accelerar les infraestructures estratègiques de Catalunya, per construir-les en els pròxims sis anys. Segons ha explicat, fins al 2032 es mobilitzaran 3.300 milions d'euros a través de la col·laboració públic-privada, 1.800 dels quals "de manera immediata" i 1.500 quan s'acabin de lligar.
A través d'un model públic-privat, el president ha remarcat que Catalunya ja té en marxa la inversió pública més importants dels darrers anys en matèria d'infraestructures, amb més de 20.000 milions d'euros. Ara, el Govern vol accelerar les inversions en aquelles obres que es consideren "estratègiques", com ara el tram central de la L9 del Metro (uns 500 milions d'euros), el desplegament dels eixos viaris 2+1 en 366 quilòmetres de la xarxa viària (720 milions d'euros) o el desdoblament parcial i la millora del tram Berga-Bagà (470 milions d'euros). Tot plegat, per tenir aquestes infraestructures ferroviàries i viàries construïdes en els pròxims sis anys, fins al 2032. Durant la seva intervenció -una conversa amb la presidenta del Cercle, Teresa Garcia-Milà- el president també ha anunciat una nova ruta aèria entre Barcelona i Taipei.
Illa ha destacat la importància d'enfortir les infraestructures del país per tal de fomentar el creixement econòmic i la cohesió territorial. "Si posem les energies del país on toquen, farem un gran salt endavant", ha afirmat. El president ha destacat la importància de "vertebrar" Catalunya a través de les polítiques de mobilitat, com ara amb Rodalies, la línia orbital ferroviària o la línia 9 del Metro de Barcelona, entre d'altres. "Estem fent la inversió pública més important dels darrers anys, però ho volem accelerar més", ha afirmat, i ha dit que l'objectiu és fer en cinc anys allò que en altres moments s'ha fet en una dècada. I fer-ho a través de la col·laboració públic-privada, que ha donat "bons resultats". "Quan el Govern i el teixit empresarial compartim l'objectiu de país, Catalunya avança", ha afirmat.
- Salvador Illa, aquest dilluns al Cercle d`Economia
- Hugo Fernández
Les consultes que s'han fet als mercats, ha dit Illa, ha estat "molt bons", perquè "el país té ganes d'emprendre". "Hi ha plena confiança en Catalunya", ha afirmat. El concurs de 1.800 milions es farà "de manera immediata", i s'estan preparant els 1.500 milions restants. Aquest segon paquet de recursos, ha explicat Illa, ha de permetre accelerar obres com el desdoblament de la C-55, el tramvia entre Tarragona i Reus, o intercanviadors de Lleida. D'aquesta manera, es podran fer obres en els pròxims sis anys que, en circumstàncies normals, tardarien deu o vint anys. Davant del públic del Cercle, Illa ha fet una crida a l'empresariat per "treballar" conjuntament. "Si en dos anys hem fet tot això, en la pròxima dècada podem fer molt més", ha reblat.
El Cercle reclama una política migratòria "ordenada i qualificada"
La presidenta del Cercle, Teresa Garcia-Milà, ha aplaudit l'acord de pressupostos quan es compleixen dos anys de la investidura d'Illa. Garcia-Milà ha celebrat la creació del consorci d'inversions, per accelerar les inversions i assegurar que els recursos que es prometin "es quedaran a Catalunya". També ha destacat els canvis al Consorci de la Zona Franca, perquè hi tinguin majoria la part catalana. L'economista també ha instat el president a atendre el debat sobre l'autonomia estratègica d'Europa, perquè afecta de ple Catalunya, per exemple en l'àmbit de la indústria de la defensa o en les energies renovables.
El Cercle també ha alertat del model de país, amb baixa productivitat i salaris estancats. "Si volem un model de més valor afegit, hem de fer canvis profund", ha advertit Garcia-Milà. Ha insistit que cal fer "un salt en productivitat" perquè millorin el sous i es pugui mantenir l'estat del benestar. En aquest sentit, ha dit que la immigració "juga un paper clau en la productivitat". "Necessitem una política migratòria ordenada, qualificada, en què l'arribada de nouvinguts estigui relacionada amb la capacitat d'acollida i integració", ha dit, i ha demanat afrontar el debat "sense complexos".
En l'àmbit de l'habitatge, la presidenta del Cercle ha aplaudit l'esforç del Govern, però ha advertit que "algunes mesures van en la direcció equivocada". Garcia-Milà ha lamentat la regulació dels lloguers i ha demanat posar els esforços és incrementar l'oferta, de la mà del sector privat, i protegir les famílies vulnerables "sense traslladar la responsabilitat als propietaris". El president ha discrepat: ha defensat que cal regular el preu en el curt termini mentre, en paral·lel, s'aconsegueix construir més. "Hi ha gent que està treballant, amb sous correctes, que no volen compartir nevera", ha resumit gràficament el president de la Generalitat.
Pel que fa al nou model de finançament, Garcia-Milà ha demanat "aprovar-lo amb la màxima urgència possible", perquè ni Catalunya ni la resta de territoris del règim comú poden esperar més anys. "Qui no l'aprovi el finançament, ho ha d'explicar al ciutadans. Ningú hi perd, tothom hi guanya", ha determinat, en referència al nou model de finançament. El govern espanyol, ha posat de manifest, posarà més de 20.000 milions a disposició de les autonomies. "Com a president, no veig com es pot dir que no", ha remarcat. En referència a l'educació, un sector que ha viscut temps convulsos per la mobilització dels mestres, ha assenyalat que l'acord amb els mestres "no té precedents".
