El Govern no vol sentir a parlar de modificar les lleis afectades per la sentència de l'Estatut -com la de vegueries o la de consultes entre altres-. Així ho ha afirmat en una entrevista a RAC1 el vicepresident Josep Lluís Carod-Rovira que ha reptat a “portar-los als tribunals” qui vulgui forçar els canvis legislatius. Carod ha explicat que era una postura compartida pel president Montilla i que s'havia acordat en la sessió de l'executiu d'aquest dimarts. “El poble i el Parlament de Catalunya són sobirans” ha afirmat per justificar l'inici d'insubmissió.
Carod-Rovira ha descartat iniciar una batalla per modificar la Constitució espanyola com ha suggerit el conseller d'Interior, Joan Saura. “Jo estic en una altra dimensió” ha afirmat i ha qualificat Espanya de “batalla perduda pels catalans”. “L'única retallada que mereix el poble de Catalunya és la u i la t de l'Estatut” ha afegit.
No descarta deixar Esquerra
Josep Lluís Carod-Rovira s'ha mostrat enigmàtic sobre el seu futur. “No aniré cap a casa” -tot descartant deixar la política després de les eleccions-. En canvi ha deixat oberta la possibilitat de marxar d'Esquerra després de l'exclusió de les llistes. Sobre el fet que Ernest Benach -que havia estat el candidat del seu sector a presidir el partit- sigui el número dos a les eleccions al Parlament ha declinat parlar-ne “per prudència”.
El Govern no modificarà les lleis afectades per la sentència de l'Estatut
Política
“Que ens portin als tribunals” repta el vicepresident Josep Lluís Carod-Rovira
ARA A PORTADA
Publicat el
14 de juliol de 2010 a
les 08:36
Et pot interessar
-
Política
Sense ànima
-
Política
Banderes marroquines a la Plaça de la Font
-
Política
Els nens del procés tornen als carrers: «És el nostre moment, s'ha acabat el pessimisme»
-
Política
Espadaler dona 48 hores a l'empresa d'intèrprets del judici de Roger Español per aclarir què va passar
-
Política
El jutjat anul·la la multa de 10.000 euros a Orriols per les declaracions sobre immigració
-
Política
Junts acusa Sánchez i Feijóo de desembarcar a Catalunya per convertir-la en un «camp de batalla»
