Segons ha explicat la portaveu de l'executiu i consellera de la Presidència, Elsa Artadi, es tracta de "recuperar" i "incloure alternatives legals" per tal de recuperar el contingut de les normes suspeses. Els litigis afecten catorze normes, de manera que n'hi ha deu que queden pendents de solucionar. Algunes d'elles, per exemple, es recuperaran a través dels pressupostos de la Generalitat, que s'han d'aprovar durant les properes setmanes. Tot neix d'una moció aprovada al juliol amb els vots de Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP per tal de tornar a posar en marxa les lleis suspeses.
Pel que fa a la llei d'igualtat efectiva de dones i homes, el Govern acata el fet que no pugui reglamentar el que passi al sector privat -tal com dictamina el TC-, i la recuperació se centra en el sector públic. En l'àmbit privat s'hi intentarà incidir a través de la contractació pública, és a dir, els criteris que posi la Generalitat per treballar amb les empreses. En clau de canvi climàtic, es tracta de "fer realitat" els objectius de la llei pel que fa a la prohibició del fracking, perquè segons Artadi el Constitucional "deixa escletxes".
▶El #Govern inicia el procés per elaborar una única llei que doni efectivitat a disposicions anul·lades o suspeses pel Tribunal Constitucional pic.twitter.com/tABO7197B2
— Govern. Generalitat (@govern) 8 de gener de 2019
En relació a l'agència catalana de protecció social, hi havia suspesos només uns articles, de manera que la resta de la llei queda vigent. Una de les parts laminades era la de gestionar recursos "a futur", segons Artadi, de manera que "no afecta" la Generalitat en aquests moments. La suspensió de les lleis ha impedit, segons la Generalitat, dur a terme accions com ara la posada en marxa de plans d'igualtat a les empreses o bé la representació paritària en òrgans de negociació col·lectiva.
Pressupostos al Congrés
Permetrà l'independentisme la tramitació dels pressupostos generals de l'Estat, que seran aprovats aquest divendres pel consell de ministres? És una de les preguntes que s'hauran de respondre de forma concreta al llarg de les properes setmanes i, segons el Govern, aquest escenari està completament condicionat al fet que Pedro Sánchez posi una "solució política" damunt la taula. Les posicions, per ara, estan "molt lluny".
En aquests termes s'ha expressat aquest dimarts la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, en la roda de premsa posterior al consell executiu. "Sempre hem lligat una solució política a tirar endavant la negociació, que no l'aprovació, dels comptes. El dia 20 de desembre hi va haver un tímid pas endavant. Ens agradaria que Sánchez posés una solució política, però estem lluny, molt lluny", ha recalcat la consellera.
▶@elsa_artadi: "Nosaltres sempre hem lligat la resolució de la situació política del futur de CAT amb la negociació dels pressupostos. Cal que @sanchezcastejon camini cap a una solució política amb el reconeixement al dret a l’autodeterminació i l’exercici d’aquest dret” pic.twitter.com/aI8miTXy4J
— Govern. Generalitat (@govern) 8 de gener de 2019
De moment, Artadi i el vicepresident Pere Aragonès estan en contacte amb la vicepresidenta Carmen Calvo per la futura trobada que s'ha de celebrar aquest mes de gener a Madrid. "Cal una metodologia i un format", ha assenyalat la consellera. ERC és contrària a tramitar els pressupostos, però dins del PDECat hi ha un intens debat sobre la qüestió que es va fer evident ahir en la reunió de l'executiva.
Salt a Barcelona?
Artadi ha admès públicament -per primera vegada- que sospesa ser la número dos de Joaquim Forn a Barcelona. Forn, tal com va avançar NacióDigital la setmana passada, és el nom que han consensuat el PDECat i la Crida com a cap de cartell a la capital catalana. En la roda de premsa posterior a la reunió del consell executiu, Artadi ha volgut deixar clar que la decisió no està tancada però que, en cas de ser afirmativa, comportaria "modificacions" al Govern encapçalat per Quim Torra.
El nom escollit a hores d'ara per substituir-la a Presidència, com va publicar aquest diari divendres passat, és el de Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat. Aquest matí han arribat els dos junts a la cita de l'executiu, segons han difós els serveis de fotografia de la Generalitat. "El debat existeix, és un debat obert", ha assenyalat Artadi, que haurà de prendre la decisió al llarg dels propers dies i setmanes.
Modificació per a Maragall
El Govern ha acordat autoritzar tots els departaments de la Generalitat a fer totes les actuacions oportunes "dins les seves competències" per garantir als expresidents "l'atenció i el suport que necessitin per assegurar el seu dret a viure dignament durant totes les etapes de la vida i puguin cobrir les seves necessitats i personals bàsiques", segons ha explicat la consellera de la Presidència.
Aquest acord arriba en un moment en què el PP pressiona per aprovar una llei que deixi sense finançament públic de cap tipus exalts càrrecs processats judicialment, pensant especialment en els acusats per rebel·lió o bé els que hagin marxat del país per evitar l'acció de l'Estat, com és el cas de Carles Puigdemont. Artadi, en tot cas, ha puntualitzat que la iniciativa està pensada per Pasqual Maragall, afectat per l'Alzheimer.
L'acord aprovat, segons el Govern, reforça el que estableix l'estatut dels expresidents -aprovat el 2003-, per tal que puguin atendre "les seves necessitats personals i polítiques amb la dignitat i el decòrum que corresponen", segons ha dit la consellera. "Es fa necessari adaptar la normativa actual a la situació i evolució personal de cadascun d'ells, i a les noves necessitats que amb el pas del temps van sorgint", assenyala el Govern en la documentació facilitada als periodistes.
