El Govern i els partits estan reunits des d'aquest migdia per mirar d'acordar una nova data de les eleccions davant l'increment de contagis i la pressió assistencial de la pandèmia del coronavirus. Tan bon punt ha començat la reunió, el vicepresident del Govern amb funcions de president, Pere Aragonès, ha proposta ajornar les eleccions previstes per al 14-F i celebrar-les al mes de maig o juny.

Tant JxCat com ERC i Ciutadans han acceptat el plantejament, mentre que els comuns reclamen que es concreti una data i que no vagi més enllà del mes de juny. Fins ara, el PSC és el partit més reticent a ajornar les eleccions. Aquest dijous ja va reconèixer la capacitat del Govern per posposar-les, però han arribat a la reunió amb una proposta pròpia perquè els comicis se celebrin o el 14 de març o el 21 de març. Segons ha pogut saber NacióDigital, els socialistes no optaran per presentar un recurs contra l'ajornament de les eleccions encara que la seva petició no sigui atesa sempre i quan no s'allarguin molt més del que ha plantejat Aragonès. 

Els partits posaran en comú els seus posicionaments i s'espera una reunió llarga, però en la qual finalment hi hagi fumata blanca per a una nova data encara que no sigui per unanimitat. Per valorar quin és l'escenari epidemiològic -just avui a Catalunya s'han superat els 500 ingressats de Covid a les UCI-, a la reunió hi ha assistit el secretari general de Salut, Marc Ramentol. També per valorar què implica a nivell tècnic, de la trobada participen els tècnics de processos electorals i el secretari general d'Exteriors, Aleix Villatoro.

[noticia]214254[/noticia]
Un cop acabada la reunió amb els partits, el Govern té previst reunir-se a les cinc de la tarda per signar el decret d'ajornament. Serà Aragonès qui el firmi, ja que va ser ell qui va signar el de convocatòria, tot i que la preferència del vicepresident és que el Govern assumís col·legiadament la decisió.

Un dels grans riscos un cop aquest decret sigui vigent és la possibilitat que algun partit o particular el recorri. I és que no hi ha normativa explícita per a l'ajornament de les eleccions i el procés electoral podria entrar en un galimaties jurídic en cas que algú presentés un recurs i intervingués la Junta Electoral Central o bé el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En el cas de les eleccions que Galícia i Euskadi van posposar de l'abril al juliol, aquesta situació no es va donar perquè hi havia unanimitat de tots els partits en la presa de la decisió. Tampoc la Moncloa es va posicionar en contra en aquests casos, però sobre l'ajornament de les eleccions a Catalunya sí que es va pronunciar aquest dijous el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que va dir que seria "greu per a la democràcia".  

[plantillacoronavirus]