El conseller de Justícia, Carles Mundó, ha reclamat al govern espanyol que pagui a la Generalitat els 180 milions d'euros que en els últims tres anys ha recaptat a Catalunya a través de les taxes judicials estatals. Segons Mundó, l'Estat ha obtingut uns 60 milions d'euros anuals des del 2013, però se n'ha quedat l'import i no l'ha abonat a la Generalitat que és qui té transferides les competències en matèria d'administració de justícia i es fa càrrec de les despeses de funcionament ordinari, de les instal·lacions, recursos materials i salaris de tots els funcionaris excepte jutges i secretaris.

En una entrevista a l'ACN, Mundó lamenta la situació i considera injust que "qui recapta la taxa no presta el servei i tampoc l'abona a qui presta el servei". Ho compara al fet que el Ministeri de Foment recaptés la taxa d'escombraries i no n'abonés l'import als ajuntaments, que són en realitat qui presten el servei.

Les taxes espanyoles es van implantar a finals del 2012 i des d'aleshores l'estat ha recaptat prop de 1.000 milions d'euros a tot l'estat, dels quals 180 a Catalunya. L'estat presta el servei directament en algunes autonomies, però Catalunya i altres tenen transferides bona part de les competències en matèria d'administració de justícia. Tot i això, el govern espanyol no ha transferit els diners recaptats a Catalunya a la Generalitat.

La Conselleria de Justícia va implantar unes taxes judicials pròpies la primavera del 2012 que el govern espanyol va impugnar davant del Tribunal Constitucional (TC) però que aquest va avalar el 2014 en considerar que no eren coincidents. No obstant, la recaptació era molt menor que les taxes estatals, ja que inicialment es preveien 20 milions anuals però van estar un temps suspeses pel recurs al TC i després es van eliminar per als particulars i les petites i mitjanes empreses. El 2015 la recaptació va ser d'uns 10 milions. El pressupost de la Conselleria de Justícia no arriba als 1.000 milions d'euros, per la qual cosa, els 60 milions anuals procedents de les taxes estatals serien una important aportació extra.

Per això, Mundó va fer la reclamació durant l'última conferència de consellers de Justícia amb el ministre, Rafael Catalá, però encara no hi ha hagut resposta.

La modernització de la justícia

Aquests diners extra haurien de servir, segons el conseller, per finançar millor un dels principals reptes que té actualment l'administració de justícia a tot l'estat, la digitalització, repte que la Generalitat vol culminar amb èxit el 2019. Es tracta, segons Mundó, del procés de digitalització més important que du a terme la Generalitat i probablement el més important que actualment es fa a Europa ja que, per exemple, el 2015 es van generar a Catalunya 1,3 milions d'expedients judicials.

Mundó és conscient de la magnitud del repte, que inclou "canviar la forma de treballar" i una certa cultura administrativa. Així, vol que l'administració de justícia pugui funcionar tal com ho fan ja l'administració tributària o la sanitat pública, amb una bona base d'administració electrònica i amb molt menys paper que la justícia. "S'hauria d'haver fet fa 15 anys, però ens toca fer-ho ara", lamenta Mundó, que també és advocat i ha viscut les gestions judicials en primera persona.

De fet, ha criticat el sistema LexNet i l'anomenat projecte 'paper zero', implantat pel govern espanyol en algunes autonomies, perquè, a diferència de l'e-justícia.cat, "ha convertit els jutjats en grans copisteries". Segons Mundó, aquest sistema provoca que els expedients es presentin telemàticament per part d'advocats i procuradors, però després els funcionaris els hagin d'imprimir en paper per tramitar-los. El sistema català, segons Mundó, permet una millor tramitació de forma digital. Tot i així, admet que en alguns moments hi ha dificultats tecnològiques, perquè l'administració ha de seguir funcionant mentre s'implanten els canvis. "És com fer obres a casa mentre s'hi viu", exemplifica. Malgrat això, assegura que el 91% d'escrits ja es presenten de forma telemàtica i el 65% de les demandes ja són en format digital.

La digitalització s'està fent paral·lelament a la implantació progressiva de l'anomenada Nova Oficina Judicial, que s'ha implantat en els últims anys en diversos partits judicials petits i mitjans, però que encara no és una realitat en llocs com Barcelona o altres ciutats importants. No obstant, creu que quan s'agafi "velocitat de creuer" la implantació serà més ràpida i es podrà culminar amb èxit el 2019, i de moment diu que s'estan complint els terminis i està funcionant "bé en general".

Estabilitat de les plantilles de funcionaris

A part de la digitalització i la nova organització dels jutjats, el conseller creu que un dels elements que fa falta per reduir la congestió i retards de la justícia és millorar l'estabilitat de les plantilles. En les oposicions dels últims anys, un 75% dels funcionaris que van guanyar plaça a Catalunya procedien d'altres comunitats. Dos terços d'aquests van decidir optar a una plaça fora del territori català quan legalment ho van poder fer, almenys dos anys després d'haver obtingut la plaça. Això es deu, bàsicament, a la falta de vocació funcionarial i d'oposicions que hi ha tradicionalment a Catalunya. L'alt percentatge d'interins fa que a Catalunya es convoquin moltes places. Els aspirants d'altres autonomies opten a aquestes places, però quan poden intenten retornar als seus territoris d'origen.

L'arribada de funcionaris forans no és un problema per al conseller, però sí lamenta que després d'haver-se format i haver agafat agilitat en la seva feina deixin alguns jutjats gairebé sense plantilles, cosa que suposa haver de reemplaçar-los amb interins que cal formar novament. Aquest 2016 es preveu una nova convocatòria d'oposicions, però per al 2017 el departament ha demanat al Ministeri, l'únic que les pot convocar, que no ofereixi places a Catalunya i, en canvi, convoqui concursos d'oposició interna, que tenen en compte l'experiència dels interins que ja ocupen llocs de treball als jutjats.

Nous edificis judicials i presó Model

Tot i les restriccions pressupostàries, el pla de nous equipaments judicials previstos fins el 2020, inclouen l'enderroc dels antics jutjats de Barcelona al passeig Lluís Companys, on s'hi farà la futura Audiència. El cost de l'enderroc és de 4 milions d'euros, i el solar que quedarà abans de les obres es podria cedir temporalment a l'Ajuntament de Barcelona per a usos ciutadans. El Fòrum de Tarragona, que ha d'unificar les nou seus judicials de la ciutat no té calendari d'obres.

Els que sí que tenen calendari són els jutjats de Balaguer, que s'inauguraran a l'abril i ampliaran els treballadors de 21 a 29. A Mollet del Vallès, el trasllat a un edifici de lloguer es farà abans del 2017. També es reformaran els jutjats de Blanes, s'unificaran els quatre de Santa Coloma de Farners (Selva) i es buscarà un nou local per als de Martorell (Baix Llobregat).

Un dels equipaments més polèmics és la presó Model de Barcelona. Després de protocol signat el 2014 amb l'Ajuntament de Barcelona, l'arribada al govern municipal de BComú ha frenat la planificació de dos nous centres a la Zona Franca que permetrien buidar l'històric edifici de l'Eixample. Per a Mundó és una "prioritat" poder deixar la Model perquè els veïns de la zona puguin tenir equipaments de barri, però no és una necessitat penitenciària perquè l'actual població reclusa no ho requereix.

Així, ha dit que el compromís del Govern es manté, però ha lamentat que encara no hi hagi hagut "concreció" sobre la postura de l'Ajuntament que, segons el protocol, hauria de cedir un solar de 30.000 metres quadrats a la Zona Franca. D'aquest solar, només 20.000 metres quadrats estan alliberats, i allà s'hi podria construir un centre de presos preventius. Els altres 10.000 metres quadrats estan ocupats per una empresa privada. Si no és expropiada, el consistori podria buscar una ubicació en algun altre lloc de la ciutat, cosa que el departament no veuria del tot malament.