La compareixença de la vicepresidenta Neus Munté després de la reunió del Consell Executiu ha estat monopolitzada per la reacció a la imputació del president Mas, la consellera Rigau i l’exvicepresidenta Ortega. Però el Govern ha tractat altres qüestions.
Mentre el xoc obert entre Catalunya i l'Estat s'escalfa, es viu una pugna contínua entre els governs català i espanyol per cada àmbit de competència. Avui, el Govern ha decidit demanar al Consell de Garanties Estatutàries el seu dictamen sobre la llei que regula el Sistema de Formació Professional per a l’Ocupació, que considera que vulnera les competències executives pròpies de la Generalitat. El dictamen del Consell de Garanties és un pas previ a la presentació del recurs d’inconstitucionalitat.
La nova normativa reserva al SEPE àmplies funcions executives i de control de diversos àmbits de la FP. L'executiu català recorda que el Tribunal Constitucional va sentenciar el març passat que era la Generalitat l'autoritat competent a Catalunya per autoritzar plataformes d’aprenentatge i acreditar els centres formatius.
Altres mesures adoptades han estat l'aprovació d'un seguit d'inciatives per coordinar el seguiment del dret de la Unió Europea a Catalunya; el decret sobre el currículum del títol de formació professional de grau superior de paisatgisme i medi rural, i s’ha declarat l’ocupació urgent d’un bloc d’habitatges al barri sabadellenc d’Arraona, afectat d’aluminosi, entre altres matèries.
El Govern recorrerà la llei espanyola de Formació Professional
La Generalitat veu amenaçades per l’Estat les seves competències en FP
Ara a portada
Publicat el 29 de setembre de 2015 a les 16:34
Actualitzat el 29 de setembre de 2015 a les 16:43
Et pot interessar
-
Política Espanya és el país que menys inverteix en defensa de l'OTAN
-
Política La Fiscalia Superior de Catalunya diu que ha actuat «raonablement ràpid» en les peticions d'amnistia a independentistes
-
Política Sánchez anuncia 1.300 milions d'euros en 10 anys per construir pisos «més ràpid»
-
Política Foment carrega contra Illa per pactar amb la CUP un «atemptat» contra la propietat privada