El conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, ha assenyalat aquest dijous en compareixença al Parlament que és una "obligació" seguir insistint amb el diàleg amb l'Estat malgrat les "anormalitats" existents en termes de drets i llibertats a Catalunya. Aquest diàleg, en tot cas, s'ha de fer sense "renúncies", i ha apuntat que d'aquí a finals d'any hi haurà més reunions bilaterals amb el govern espanyol. El dirigent d'ERC ha comparegut per donar compte de la reunió de la comissió bilateral de l'1 d'agost, i ha apuntat que la "persistència" en la bilateralitat -criticada per la CUP- té sentit si, per exemple, es recuperen la meitat de lleis socials suspesen en els propers vuit mesos. "I això, sense cap grau de renúncia sobre els presos i exiliats, ni el referèndum", ha dit. Segons ell, la comissió bilateral és un "instrument" per canalitzar les demandes de la Diada.

"Si alguna cosa es deriva del carrer, és això", ha resumit, en referència a la massiva manifestació de l'Onze de Setembre, que va omplir la Diagonal amb un milió de persones a favor de la República i de la llibertat dels presos. El diàleg, segons el conseller, s'ha de celebrar "sense obeir consignes ni ordres", ha apuntat. Segons ell, la ciutadania va emetre un mandat de "persistència" al Govern per tal que aconsegueixi els objectius. En tot cas, però, ha volgut llançar un avís a Pedro Sánchez: no acceptaran "prohibicions" en el diàleg. Aquesta aposta per l'entesa -acreditada també ahir per la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, en la roda de premsa posterior al consell executiu-, és "sense límits". "Hem d'intentar parlar", ha ressaltat el conseller d'Acció Exterior, que ha criticat el PSOE per voler posar traves al diàleg.

Aquesta frase l'ha pronunciat arran de les paraules que va pronunciar ahir el diputat José Zaragoza, del PSC, que des del faristol del Congrés va deixar clar que amb l'independentisme es podia parlar de tot, amb l'excepció de la independència. El fet que el PSOE votés en contra del referèndum pactat al Senat va fer que el PDECat retirés una moció pactada amb els socialistes a favor d'encetar el diàleg entre governs dins "l'ordenament jurídic vigent", i va tornar a evidenciar dues coses: la dificultat de posar en marxa un procés d'entesa amb Madrid i la inexistència d'una estratègia comuna dins l'independentisme.

Dificultats pel referèndum pactat

Maragall ha exposat que, en clau de referèndum, no es va entrar en cap detall ni en cap diàleg. "Hi havia una negativa a entrar-hi. Es va tractar d'ubicar la qüestió en el Parlament o en altres àmbits institucionals", ha ressaltat el conseller, que ha fet una declaració especialment irònica: "L'autèntica bilateralitat es va produir durant el 155", amb la intervenció de l'autonomia. En tot cas, però, el dirigent d'ERC ha considerat que "val la pena" continuar amb el diàleg. "És la nostra obligació, perquè aquí hi ha afectats drets i llibertats i milers de ciutadans d'aquest país", ha apuntat Maragall.

[blockquote]"El diàleg és la nostra obligació, perquè aquí hi ha afectats drets i llibertats i milers de ciutadans d'aquest país", reflexiona Maragall[/blockquote]
"Sense acceptar cap anormalitat associada als nostres drets ni renúncies en cap sentit", ha destacat Maragall, que ha apuntat que hi haurà un calendari concret de reunions amb l'Estat d'aquí a finals d'any. Abans del 15 de desembre hi hauria d'haver la primera reunió ordinària de les subcomissions que pengen de la comissió bilateral. "Esperem que hi hagi resultats tangibles per als 7,5 milions de catalans", ha ressaltat, al mateix temps que carregava contra Ciutadans: "No se'n sortiran a l'hora de frustrar el diàleg". "Ja voldríem poder dir que som un Estat", ha admès lacònicament el conseller d'Acció Exterior.

Reunió sense pactes previs

La trobada de l'1 d'agost no va tenir damunt la taula una feina prèvia concreta sobre acords particulars. "Hi havia una declaració d'intencions per part nostra, amb els punts reflectits en l'ordre del dia, la voluntat explícita era identificar coincidències i distàncies per tal de madurar alguns dels temes que porten massa anys sense resoldre's", ha destacat el conseller. "Ens vam quedar curts en el nostre objectiu", ha admès, sostenint que la "impaciència" de la Generalitat per qüestions polítiques no va ser corresposta pels representants de l'Estat.

[blockquote]Maragall situa com a "anormalitats" la situació dels drets i llibertats, la impossibilitat de trobar vies de participació democràtica i l'exercici actual de competències per part de la Generalitat[/blockquote]
Els tres eixos de la cita eren "tres anormalitats": drets i llibertats, vies de participació democràtica i exercici de plena responsabilitat sobre les competències per part de la Generalitat. El govern espanyol, ha apuntat, es va limitar a parlar del respecte a "l'ordenament jurídic" i el "respecte a les decisions judicials", així com també la "neutralitat" de les institucions públiques. En aquest punt, el conseller ha apuntat que en alguns casos hi ha hagut "violència" al carrer, però sempre "d'una determinada banda".

El septenni negre

"Encara estem en un procés de recuperació de la normalitat", ha admès Maragall, que ha apuntat que aquella reunió va ser la primera en els últims set anys. L'escenari, en termes de relació institucional, era "inaccceptable" arran dels incompliments, de la recentralització i de l'acció "bel·ligerant" en contra de les accions de la Generalitat per part de l'Estat. "Es tracta d'un septenni negre, amb relacions inexistents o absolutament negatives. I què estem fent, ara? Passar del maltractament al respecte", ha apuntat el conseller.

Segons ell, el compromís és el de mantenir la relació bilateral, "d'igual a igual". "Aquí és on s'han de resoldre els conflictes i dirimir els acords. El respecte institucional no es donava ni cap al Parlament ni cap al Govern", ha apuntat el dirigent d'ERC, que ha apostat de nou per la "negociació, diàleg i entesa". "Sense respecte i funcionament corresponent en aquestes instàncies, serà impossible avançar", ha destacat Maragall.

[blockquote]El conseller d'Acció Exterior insisteix que el "septenni negre" del PP ha comportat una relació de "maltractament" que ara es vol mutar en "respecte"[/blockquote]
Segons el conseller, la primera reunió de la bilateral va ser "cordial i respectuosa" a nivell personal. "Vam assumir les dificultats previsibles en la concreció de l'ordre el dia, però vam arribar a una acord i la reunió es va poder celebrar", ha destacat el conseller. En la cita també hi van ser el vicepresident Pere Aragonès; la consellera de la Presidència, Elsa Artadi; la secretària general d'Acció Exterior, Mercè Salvat; el delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell; i el director del gabinet jurídic de la Generalitat, Francesc Esteve.

CUP: "No hi haurà referèndum pactat"

Susanna Beltrán, portaveu de Ciutadans a la comissió, ha carregat contra el conseller per anar a reunions d'aquest tipus per "trencar Espanya", i ha apuntat que la normalitat "no s'ha recuperat al Parlament" perquè no s'ha celebrat cap ple sobre la convivència. Ferran Pedret, del PSC, ha celebrat la reunió i el fet que Maragall consideri una "obligació" mantenir el diàleg, però ha insistit que la tardor passada no es van fer les coses bé. Marta Ribas, de Catalunya en Comú Podem, ha demanat un "calendari" al conseller per tal de superar la "mala notícia" de sortir sense una agenda concreta de la comissió bilateral.

"Hem d'instar els governs per tal que s'asseguin dia i nit", ha apuntat Ribas, que ha demanat resoldre l'exercici del dret a decidir però també les qüestions urgents del dia a dia. Carles Riera, de la CUP, ha deixat clar que no comparteixen la bilateralitat. "Aquest no és el camí, ans al contrari. L'Estat manté ostatges i judicis sumaríssims", ha assenyalat Riera, que ha impugnat "des de la base" el raonament del Govern, segons ell basat en un "desplegament autonòmic". "Avui està en joc l'autodeterminació", ha insistit, al mateix temps que deixava clar que no hi haurà un referèndum pactat.

[blockquote]JxCat compara Sánchez amb Rajoy i adverteix que té "nul·la voluntat d'entesa" envers les institucions catalanes i el dret a l'autodeterminació[/blockquote]
Alejandro Fernández, portaveu parlamentari del PP, ha assenyalat que l'únic "septenni negre" és el que va arrencar Artur Mas amb l'inici del procés català -segons el seu punt de vista-, i ha destacat que no hi ha cap "lleialtat institucional" per part de l'independentisme. Francesc de Dalmases, diputat de Junts per Catalunya (JxCat), ha advertit que ja va avisar del seu "escepticisme" sobre la reunió bilateral, i ha carregat contra la "nul·la voluntat de diàleg i d'entesa" de Mariano Rajoy i Pedro Sánchez, però ha donat suport al diàleg. "De debò es pensen que parlarem de trens amb Oriol Junqueras a la presó?", s'ha preguntat.

"Cal que aquestes relacions tinguin respecte al Parlament", ha apuntat De Dalmases. Adriana Delgado, diputada d'ERC, ha celebrat la feina del conseller i ha destacat que "no es cansaran" de demanar diàleg fins aconseguir que funcioni. Ho ha fet, en tot cas, amb to més moderat que el de JxCat, especialment bel·ligerant contra el PSOE un dia després que el PDECat retirés -amb intervenció especial de Carles Puigdemont- una moció sobre el diàleg entre governs sempre dins de l'ordenament jurídic vigent.