01
d'agost
de
2018, 22:26
Actualitzat:
02
d'agost,
10:56h
"Aquest és un bon moment per posar en marxa un projecte per a Catalunya des del govern espanyol", ha assegurat la ministra Meritxell Batet quan ha acabat la reunió de la comissió bialteral Estat-Generalitat. "Ni s'ha esmentat la paraula projecte", ha indicat lacònicament el conseller d'Acció Exterior, Ernest Maragall, quan Batet ja havia deixat el faristol. La trobada de l'organisme de coordinació, la primera en set anys, ha estat el viu retrat de quina és la relació entre els dos governs: voluntat de diàleg n'hi ha, i discrepàncies insalvables, també. La principal: el referèndum. Ni tan sols es crearà un grup de treball específic, com pretenia la Generalitat. Al desembre, això sí, hi haurà una nova cita de la bilateral. "No podem deixar escapar oportunitats", ressalten fonts governamentals.
La reunió, que s'ha allargat durant tres hores i mitja, ha estat marcada per les discrepàncies "importants" -en el dret a l'autodeterminació i la situació dels preos- més enllà del to cordial que les dues parts han volgut exhibir. La diagnosi de la situació ja no és, d'entrada, compartida. Especialment perquè el Govern segueix subratllant que amb presos polítics i exiliats el comptador no es pot posar a zero. La trobada no s'ha traduït en acords concrets, tal com han reconegut les dues parts, i sí que existeix la constatació que, especialment en clau de procés, les posicions estan molt allunyades. Bàsicament, perquè el dret a l'autodeterminació, segons la ministra, no existeix. El marc estatutari és l'únic camí pel qual està disposat a transitar el govern espanyol.
La pregunta de fons, en tot cas, és quin és el trellat polític del projecte que han ofert els enviats de Pedro Sánchez a Palau i que Batet portava sota el braç en un voluminós feix de papers. La resposta, resumida, és senzilla: desplegar l'Estatut amb traspassos competencials, accelerar inversions com el Corredor Mediterrani, Rodalies i la Sagrera, i l'aixecament de recursos que mantenen suspeses lleis al Tribunal Constitucional. Cap marge, doncs, per a la celebració d'un referèndum pactat, que és la via que en les últimes setmanes ha ressuscitat en els discursos d'alts dirigents de la Generalitat -Quim Torra-, de Junts per Catalunya -Jordi Sànchez-, del PDECat -David Bonvehí- i d'ERC -Joan Tardà-. "La solució no és compartida", ha admès Maragall.
La possibilitat d'acordar una votació sobre el futur del país, segons Batet, no forma part de les atribucions de la comissió bilateral, pensada per desplegar qüestions vinculades al marc constitucional. "En qualsevol cas, sobre aquest àmbit no hi ha gaire cosa a investigar", ha destacat la ministra d'Administracions Públiques. Ha volgut recordar, a banda, que qualsevol reforma estatutària -l'única que entra dins dels plans dels socialistes-, passa per tenir una majoria de dos terços al Parlament de Catalunya. El govern de Sánchez, que paradoxalment és acusat per PP i Cs d'estar fent concessions als independentistes, ha deixat clar que no obrirà la porta del referèndum sota cap concepte i que la seva aposta segueix sent "votar un consens".
Calendari complex
L'equip de Batet ja arribava escèptic a la trobada i, precisament per això, les aspiracions eren de mínims. Consideren que s'han complert: la reunió "ha anat bé", han assegurat a la sortida de la trobada, i ha servit per garantir una interlocució agendada fins al desembre. Al llarg dels propers mesos s'establirà un calendari de treball que la Generalitat es prendrà seriosament per "lleialtat institucional" en el marc de l'activació de les comissions previstes a l'Estatut i les subcomissions de la bilateral, que també es posaran en marxa.
Però, al mateix temps, existeix el dubte de quin abast tindrà el diàleg. "Tenim conceptes de normalitat diferent. La situació és dramàtica per als presos i els exiliats", ha recalcat Maragall, que ha demanat "una altra actitud" per part del govern espanyol. "I també estem molt lluny a l'hora d'entendre què és la bilateralitat, que és negada en la pràctica per part seva", ha traçat el conseller d'Acció Exterior, molt crític amb la manca d'explicacions sobre quin projecte té Sánchez per a Catalunya. Aquestes declaracions han caigut com un gerro d'aigua freda en l'equip d'interlocutors del govern espanyol, en el qual a més de Batet hi ha la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, i quatre secretaris d'Estat. Consideren que el to del conseller en la roda de premsa no s'ajusta a la cordialitat de la reunió.
"A la reunió, això ni s'ha esmentat. No s'ha plantejat cap idea real sobre quina proposta de fons hi ha per al nostre país. La conclusió no pot ser de satisfacció, però sí de convicció i de determinació. Està bé haver constatat les distàncies i les discrepàncies, que són òbvies i profundes", ha diagnosticat el dirigent d'ERC malgrat que Batet ha insistit que el govern de Sánchez té un projecte per a Espanya "integrador" amb Catalunya dins. Les reunions dels organismes de coordinació se celebraran abans que acabi el 2018, en paral·lel a les possibles trobades que hi haurà entre Torra i el nou president espanyol després de la tornada de les vacances.
Aquestes cites -les dels dos presidents i les que mantinguin els organisme de coordinació- ja se celebraran després de la tornada de les vacances i durant una tardor que es preveu -un cop més- políticament calenta. De fet, Torra i el president a l'exili, Carles Puigdemont, tenen pensat no donar treva a Sánchez: la Diada, la posada en marxa de la Crida i l'inici del judici contra la cúpula del procés formaran els límits del terreny de joc. El suport dels partits independentistes al PSOE dependrà de com Sánchez gestioni els temps i de les propostes que faci per resoldre el plet polític plantejat a Catalunya. "Serà dur", recalcaven ahir fonts presents a la trobada entre administracions.
Lleialtat i recursos al TC
La màxima prioritat, ha indicat Batet, és "acordar polítiques que millorin la vida dels catalans". "És lògic i necessari que els governs amb competències sobre el territori tinguin una relació institucional i de diàleg que en set anys no ha tingut normalitat", ha recalcat la ministra, molt interessada en deixar clar que l'etapa del PP a la Moncloa ja s'ha acabat. La dirigent socialista ha indicat, en tot cas, que el que cal és "lleialtat institucional" entre les dues administracions. Per això els enviats de Sánchez han demanat a la Generalitat que assisteixin als òrgans multilaterals en els quals participen les comunitats autònomes i que no deixin buides cadires com la del Consell de Política Fiscal i Financera.
La lleialtat institucional, en tot cas, també hauria de tenir una traducció concreta al Tribunal Constitucional (TC), convertit en camp de batalla competencial cada vegada que el Parlament ha aprovat -fins i tot per unanimitat- normes socials. "Cal una visió de l'estat autonòmic que no es basi en la sospita de tot el que ve dels territoris", ha destacat Batet. Malgrat això, hi ha una sospita que la bilateral no ha esvaït: les relacions entre administracions, malgrat el canvi de to, segueixen encallades en qüestions cabdals.
La reunió, que s'ha allargat durant tres hores i mitja, ha estat marcada per les discrepàncies "importants" -en el dret a l'autodeterminació i la situació dels preos- més enllà del to cordial que les dues parts han volgut exhibir. La diagnosi de la situació ja no és, d'entrada, compartida. Especialment perquè el Govern segueix subratllant que amb presos polítics i exiliats el comptador no es pot posar a zero. La trobada no s'ha traduït en acords concrets, tal com han reconegut les dues parts, i sí que existeix la constatació que, especialment en clau de procés, les posicions estan molt allunyades. Bàsicament, perquè el dret a l'autodeterminació, segons la ministra, no existeix. El marc estatutari és l'únic camí pel qual està disposat a transitar el govern espanyol.
La pregunta de fons, en tot cas, és quin és el trellat polític del projecte que han ofert els enviats de Pedro Sánchez a Palau i que Batet portava sota el braç en un voluminós feix de papers. La resposta, resumida, és senzilla: desplegar l'Estatut amb traspassos competencials, accelerar inversions com el Corredor Mediterrani, Rodalies i la Sagrera, i l'aixecament de recursos que mantenen suspeses lleis al Tribunal Constitucional. Cap marge, doncs, per a la celebració d'un referèndum pactat, que és la via que en les últimes setmanes ha ressuscitat en els discursos d'alts dirigents de la Generalitat -Quim Torra-, de Junts per Catalunya -Jordi Sànchez-, del PDECat -David Bonvehí- i d'ERC -Joan Tardà-. "La solució no és compartida", ha admès Maragall.
"No s'ha plantejat cap idea real sobre quina proposta de fons hi ha per al nostra país. La conclusió no pot ser de satisfacció, però sí de convicció i de determinació", lamenta Maragall
La possibilitat d'acordar una votació sobre el futur del país, segons Batet, no forma part de les atribucions de la comissió bilateral, pensada per desplegar qüestions vinculades al marc constitucional. "En qualsevol cas, sobre aquest àmbit no hi ha gaire cosa a investigar", ha destacat la ministra d'Administracions Públiques. Ha volgut recordar, a banda, que qualsevol reforma estatutària -l'única que entra dins dels plans dels socialistes-, passa per tenir una majoria de dos terços al Parlament de Catalunya. El govern de Sánchez, que paradoxalment és acusat per PP i Cs d'estar fent concessions als independentistes, ha deixat clar que no obrirà la porta del referèndum sota cap concepte i que la seva aposta segueix sent "votar un consens".
▶ #Conseller@ernestmaragall: "Ens sentíem obligats de parlar de drets i llibertats, dels presos polítics i dels exiliats. La conclusió és no, sembla com si l’Estat fos aliè a tot el que ha passat" pic.twitter.com/YCCmzkfpIl
— Govern. Generalitat (@govern) 1 d’agost de 2018
Calendari complex
L'equip de Batet ja arribava escèptic a la trobada i, precisament per això, les aspiracions eren de mínims. Consideren que s'han complert: la reunió "ha anat bé", han assegurat a la sortida de la trobada, i ha servit per garantir una interlocució agendada fins al desembre. Al llarg dels propers mesos s'establirà un calendari de treball que la Generalitat es prendrà seriosament per "lleialtat institucional" en el marc de l'activació de les comissions previstes a l'Estatut i les subcomissions de la bilateral, que també es posaran en marxa.
Però, al mateix temps, existeix el dubte de quin abast tindrà el diàleg. "Tenim conceptes de normalitat diferent. La situació és dramàtica per als presos i els exiliats", ha recalcat Maragall, que ha demanat "una altra actitud" per part del govern espanyol. "I també estem molt lluny a l'hora d'entendre què és la bilateralitat, que és negada en la pràctica per part seva", ha traçat el conseller d'Acció Exterior, molt crític amb la manca d'explicacions sobre quin projecte té Sánchez per a Catalunya. Aquestes declaracions han caigut com un gerro d'aigua freda en l'equip d'interlocutors del govern espanyol, en el qual a més de Batet hi ha la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, i quatre secretaris d'Estat. Consideren que el to del conseller en la roda de premsa no s'ajusta a la cordialitat de la reunió.
L'abast de la bilateralitat separa els dos executius, que malgrat tot preveuen mantenir reunions de treball fins al desembre
"A la reunió, això ni s'ha esmentat. No s'ha plantejat cap idea real sobre quina proposta de fons hi ha per al nostre país. La conclusió no pot ser de satisfacció, però sí de convicció i de determinació. Està bé haver constatat les distàncies i les discrepàncies, que són òbvies i profundes", ha diagnosticat el dirigent d'ERC malgrat que Batet ha insistit que el govern de Sánchez té un projecte per a Espanya "integrador" amb Catalunya dins. Les reunions dels organismes de coordinació se celebraran abans que acabi el 2018, en paral·lel a les possibles trobades que hi haurà entre Torra i el nou president espanyol després de la tornada de les vacances.
Aquestes cites -les dels dos presidents i les que mantinguin els organisme de coordinació- ja se celebraran després de la tornada de les vacances i durant una tardor que es preveu -un cop més- políticament calenta. De fet, Torra i el president a l'exili, Carles Puigdemont, tenen pensat no donar treva a Sánchez: la Diada, la posada en marxa de la Crida i l'inici del judici contra la cúpula del procés formaran els límits del terreny de joc. El suport dels partits independentistes al PSOE dependrà de com Sánchez gestioni els temps i de les propostes que faci per resoldre el plet polític plantejat a Catalunya. "Serà dur", recalcaven ahir fonts presents a la trobada entre administracions.
Lleialtat i recursos al TC
La màxima prioritat, ha indicat Batet, és "acordar polítiques que millorin la vida dels catalans". "És lògic i necessari que els governs amb competències sobre el territori tinguin una relació institucional i de diàleg que en set anys no ha tingut normalitat", ha recalcat la ministra, molt interessada en deixar clar que l'etapa del PP a la Moncloa ja s'ha acabat. La dirigent socialista ha indicat, en tot cas, que el que cal és "lleialtat institucional" entre les dues administracions. Per això els enviats de Sánchez han demanat a la Generalitat que assisteixin als òrgans multilaterals en els quals participen les comunitats autònomes i que no deixin buides cadires com la del Consell de Política Fiscal i Financera.
Els enviats de Sánchez han demanat a la Generalitat que assisteixin als òrgans multilaterals en els quals participen les comunitats autònomes
La lleialtat institucional, en tot cas, també hauria de tenir una traducció concreta al Tribunal Constitucional (TC), convertit en camp de batalla competencial cada vegada que el Parlament ha aprovat -fins i tot per unanimitat- normes socials. "Cal una visió de l'estat autonòmic que no es basi en la sospita de tot el que ve dels territoris", ha destacat Batet. Malgrat això, hi ha una sospita que la bilateral no ha esvaït: les relacions entre administracions, malgrat el canvi de to, segueixen encallades en qüestions cabdals.