22
de juliol
de
2020, 19:15
Actualitzat:
21:40h
Quin marge de maniobra té la mesa del Parlament per decidir què s'admet a tràmit i què no i quin rol hi té el Tribunal Constitucional (TC)? Aquesta ha estat la qüestió de fons en la segona sessió del judici contra la mesa de Carme Forcadell al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), protagonitzada aquest matí pels lletrats de la cambra catalana. Els testimonis d'Antoni Bayona, Xavier Muro i Pere Sol s'han emparat en la doctrina del TC per afirmar que, en termes generals, la mesa no havia d'entrar a valorar el contingut de les iniciatives parlamentàries que li arribaven però, en casos excepcionals, podia fer-ho i inadmetre qüestions "clarament inconstitucionals".
El judici a la mesa ha constatat com el canvi de criteri al TC, cada vegada més restrictiu, ha servit per condicionar debats parlamentaris. En els últims anys la pressió del TC sobre els parlaments en general i el de Catalunya en particular s'ha redoblat. "Estem asseguts aquí perquè som majoria i no només tramitem iniciatives sinó que també les guanyem", deia ahir l'exdiputada de la CUP Mireia Boya. Potser amb la perspectiva d'un augment del nombre de diputats independentistes, que deixarien de tramitar resolucions i passarien a guanyar-les en votacions al ple, el TC va començar a canviar la doctrina a partir de 2014 i així ho ha anat fent fins avui. Aquest mateix dimecres l'alt tribunal ha acceptat estudiar un recurs de Ciutadans contra la decisió de la mesa de Roger Torrent de tramitar propostes dels grups sobre l'autodeterminació.
Com resumeix el catedràtic de Dret Constitucional, Xavier Arbós, en declaracions a NacióDigital, abans l'alt tribunal "esperava a la porta del Parlament" i no entrava a valorar què s'hi discutia dins. La sentència del TC del 25 de març de 2014, adoptada per unanimitat, declara inconstitucional la resolució 5/X de gener de 2013 aprovada pel Parlament que fa referència a "la declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya". En altres paraules, el TC va tombar un acord polític del Parlament, sense valor jurídic ni caràcter vinculant, que expressava una voluntat de la majoria de la cambra de decidir el futur polític de Catalunya. "Aquella sentència representa un canvi en la relació del TC i els parlaments", sosté Arbós.
Dos altres moments clau en la pressió de TC a la mesa del Parlament van ser l'any 2015, amb l'activació dels 18 mesos fins a la declaració d'independència, i 2016. Com han apuntat els lletrats del Parlament Bayona i Muro, a mesura que el procés anava avançant -i la majoria independentista s'anava enfortint al Parlament- la doctrina també es va anar endurint. Bayona, exlletrat major del Parlament, ha apuntat que la mesa, en termes generals, només ha de verificar els requisits formals de les iniciatives però, en determinats casos, i sobretot a partir de 2014, pot valorar el fons de l'assumpte si contravé alguna sentència concreta del TC. Muro, actual secretari general del Parlament, ha argumentat davant del TSJC que en aquests dos anys, just després de la consulta del 9-N, el TC va establir que la mesa podia frenar iniciatives que fossin inconstitucionals.
Abans això no era així: com ha apuntat Pere Sol, secretari del Parlament fins el 2016, fins aleshores la mesa només podia inadmetre iniciatives de manera "excepcional". De fet, Sol ha recordat que l'any 1991 el TC va dir que la mesa no podia vetar iniciatives legislatives per motius polítics. Aquesta doctrina, que era "estricta" com remarca el constitucionalista Xavier Arbós, va anar canviant amb els anys -i endurint-se- de manera "progressiva", com ha admès Sol a preguntes de l'advocat de Mireia Boya, Carles López.
El cas Atutxa, una altra dimensió de la pressió sobre les meses
Un altre element clau del canvi de criteri del TC i que limita el marge de maniobra de les meses dels parlaments és el cas Atutxa, que va acabar amb la inhabilitació de l'expresident del parlament basc Juan Mari Atutxa l'any 2008 per part del Tribunal Suprem (i la posterior absolució, tretze anys després, per la justícia europea). Atutxa es va negar a dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak, considerat el grup hereu de la il·legalitzada Batasuna. Manos Limpias va presentar recurs i el cas va arribar al Tribunal Suprem, que va inhabilitar el president del parlament basc. Va dictar sentència sense prendre declaració als afectats, i a això es va agafar el Tribunal d'Estrasburg per anul·lar la condemna. A finals de 2013, TC no va donar empara a Atutxa i a la resta de condemnats.
Arbós apunta que aquest cas constata el canvi de criteri de l'alt tribunal. Abans, les meses havien d'actuar tenint en compte un criteri de respecte al dret de participació dels diputats i no entrar en el fons. Tot allò que fos correcte en forma es tramitava, i el TC esperava a actuar en cas que hi hagués impugnació sobre allò que sortia del Parlament. Amb el canvi de criteri de l'alt tribunal, les meses dels parlaments assumeixen una "responsabilitat més gran" perquè s'obre la porta al fet que els diputats de l'oposició presentin un recurs d'empara al TC en cas que la mesa admeti a tràmit qüestions "palesament inconstitucionals". "Abans del canvi de criteri no es presumia un deure de la mesa de fer control previ de les resolucions que poden ser inconstitucionals", explica el catedràtic.
El TC condiciona el debat
Aquest dimarts al TSJC els lletrats del Parlament han fet referència a la doctrina del TC per justificar que, en alguns casos, la mesa sí que podia entrar en el fons de les qüestions abans de decidir si en permetia el tràmit. Xavier Muro, s'ha remès a una sentència de finals de 2019 del TC que estableix que la mesa ha d'inadmetre iniciatives per defectes formals i, en altres casos, "pot" inadmetre propostes per contravenir l'ordenament jurídic clarament. Hi ha dues sentències de 2019, la 115/2019 i la 128/2019, que en els seus fonaments jurídics argumenten quan la mesa pot actuar en aquest sentit.
Les dues sentències fan referència a dos recursos d'empara presentats pel PSC i Ciutadans per iniciatives presentades per la CUP i relacionades amb el procés. En els fonaments jurídics, el TC estableix que "amb caràcter excepcional" les meses poden controlar el contingut de les iniciatives parlamentàries en cas "d'inconstitucionalitat palmària i evident". Així i tot, estableix límits. Amb caràcter general les meses no poden inadmetre propostes per suposada inconstitucionalitat del contingut, perquè això vulneraria els drets fonamentals dels diputats. Ara bé, segons el TC, les meses tindran "l'obligació" d'inadmetre aquelles iniciatives en cas que hi hagi un mandat o advertiment de l'alt tribunal.
El judici a la mesa ha constatat com el canvi de criteri al TC, cada vegada més restrictiu, ha servit per condicionar debats parlamentaris. En els últims anys la pressió del TC sobre els parlaments en general i el de Catalunya en particular s'ha redoblat. "Estem asseguts aquí perquè som majoria i no només tramitem iniciatives sinó que també les guanyem", deia ahir l'exdiputada de la CUP Mireia Boya. Potser amb la perspectiva d'un augment del nombre de diputats independentistes, que deixarien de tramitar resolucions i passarien a guanyar-les en votacions al ple, el TC va començar a canviar la doctrina a partir de 2014 i així ho ha anat fent fins avui. Aquest mateix dimecres l'alt tribunal ha acceptat estudiar un recurs de Ciutadans contra la decisió de la mesa de Roger Torrent de tramitar propostes dels grups sobre l'autodeterminació.
Com resumeix el catedràtic de Dret Constitucional, Xavier Arbós, en declaracions a NacióDigital, abans l'alt tribunal "esperava a la porta del Parlament" i no entrava a valorar què s'hi discutia dins. La sentència del TC del 25 de març de 2014, adoptada per unanimitat, declara inconstitucional la resolució 5/X de gener de 2013 aprovada pel Parlament que fa referència a "la declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya". En altres paraules, el TC va tombar un acord polític del Parlament, sense valor jurídic ni caràcter vinculant, que expressava una voluntat de la majoria de la cambra de decidir el futur polític de Catalunya. "Aquella sentència representa un canvi en la relació del TC i els parlaments", sosté Arbós.
Dos altres moments clau en la pressió de TC a la mesa del Parlament van ser l'any 2015, amb l'activació dels 18 mesos fins a la declaració d'independència, i 2016. Com han apuntat els lletrats del Parlament Bayona i Muro, a mesura que el procés anava avançant -i la majoria independentista s'anava enfortint al Parlament- la doctrina també es va anar endurint. Bayona, exlletrat major del Parlament, ha apuntat que la mesa, en termes generals, només ha de verificar els requisits formals de les iniciatives però, en determinats casos, i sobretot a partir de 2014, pot valorar el fons de l'assumpte si contravé alguna sentència concreta del TC. Muro, actual secretari general del Parlament, ha argumentat davant del TSJC que en aquests dos anys, just després de la consulta del 9-N, el TC va establir que la mesa podia frenar iniciatives que fossin inconstitucionals.
Abans això no era així: com ha apuntat Pere Sol, secretari del Parlament fins el 2016, fins aleshores la mesa només podia inadmetre iniciatives de manera "excepcional". De fet, Sol ha recordat que l'any 1991 el TC va dir que la mesa no podia vetar iniciatives legislatives per motius polítics. Aquesta doctrina, que era "estricta" com remarca el constitucionalista Xavier Arbós, va anar canviant amb els anys -i endurint-se- de manera "progressiva", com ha admès Sol a preguntes de l'advocat de Mireia Boya, Carles López.
El cas Atutxa, una altra dimensió de la pressió sobre les meses
Un altre element clau del canvi de criteri del TC i que limita el marge de maniobra de les meses dels parlaments és el cas Atutxa, que va acabar amb la inhabilitació de l'expresident del parlament basc Juan Mari Atutxa l'any 2008 per part del Tribunal Suprem (i la posterior absolució, tretze anys després, per la justícia europea). Atutxa es va negar a dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak, considerat el grup hereu de la il·legalitzada Batasuna. Manos Limpias va presentar recurs i el cas va arribar al Tribunal Suprem, que va inhabilitar el president del parlament basc. Va dictar sentència sense prendre declaració als afectats, i a això es va agafar el Tribunal d'Estrasburg per anul·lar la condemna. A finals de 2013, TC no va donar empara a Atutxa i a la resta de condemnats.
Arbós apunta que aquest cas constata el canvi de criteri de l'alt tribunal. Abans, les meses havien d'actuar tenint en compte un criteri de respecte al dret de participació dels diputats i no entrar en el fons. Tot allò que fos correcte en forma es tramitava, i el TC esperava a actuar en cas que hi hagués impugnació sobre allò que sortia del Parlament. Amb el canvi de criteri de l'alt tribunal, les meses dels parlaments assumeixen una "responsabilitat més gran" perquè s'obre la porta al fet que els diputats de l'oposició presentin un recurs d'empara al TC en cas que la mesa admeti a tràmit qüestions "palesament inconstitucionals". "Abans del canvi de criteri no es presumia un deure de la mesa de fer control previ de les resolucions que poden ser inconstitucionals", explica el catedràtic.
El TC condiciona el debat
Aquest dimarts al TSJC els lletrats del Parlament han fet referència a la doctrina del TC per justificar que, en alguns casos, la mesa sí que podia entrar en el fons de les qüestions abans de decidir si en permetia el tràmit. Xavier Muro, s'ha remès a una sentència de finals de 2019 del TC que estableix que la mesa ha d'inadmetre iniciatives per defectes formals i, en altres casos, "pot" inadmetre propostes per contravenir l'ordenament jurídic clarament. Hi ha dues sentències de 2019, la 115/2019 i la 128/2019, que en els seus fonaments jurídics argumenten quan la mesa pot actuar en aquest sentit.
Les dues sentències fan referència a dos recursos d'empara presentats pel PSC i Ciutadans per iniciatives presentades per la CUP i relacionades amb el procés. En els fonaments jurídics, el TC estableix que "amb caràcter excepcional" les meses poden controlar el contingut de les iniciatives parlamentàries en cas "d'inconstitucionalitat palmària i evident". Així i tot, estableix límits. Amb caràcter general les meses no poden inadmetre propostes per suposada inconstitucionalitat del contingut, perquè això vulneraria els drets fonamentals dels diputats. Ara bé, segons el TC, les meses tindran "l'obligació" d'inadmetre aquelles iniciatives en cas que hi hagi un mandat o advertiment de l'alt tribunal.