El judici de l'1-O: una guia per no perdre't

Política

Dotze polítics i líders independentistes seran jutjats per rebel·lió, malversació i desobediència al Tribunal Suprem durant els propers mesos, després d'un particular procés d'instrucció

ARA A PORTADA

Política Els oasis del País Basc i Galícia: per què l'extrema dreta hi és irrellevant? Bernat Surroca Albet
Societat Vicenç Sanclemente reclama «un pacte contra la gentrificació» al pregó de les Festes de Gràcia Pau Espí Solé
Societat Reivindicar la vila en ple auge del turisme: «Sents que les festes de Gràcia no són les d'abans» Eloi Martí
Societat Què no et pots perdre de les Festes de Gràcia 2026: carrers guarnits, concerts i tota la programació Neus Climent
Societat «Les nostres arrels són cristianes i no es perdran mai» Pep Martí i Vallverdú

Redacció

Publicat el 18 de desembre de 2018 a les 11:42

Actualitzat el 11 de febrer de 2019 a les 11:41

La gent es va mobilitzar, les urnes van arribar i el referèndum es va fer. Tot això sota un clima alegre trencat només per les abruptes càrregues policials. Una gernació de gent, però, va cridar per la llibertat i l'autodeterminació i, aquell 1 d'octubre, més de dos milions de persones van fer-se seus els carrers, tibar els polítics i plantar cara a l'Estat. Ja no hi havia marxa enrere i el referèndum requeria respostes. Va ser, citant l'activista i cantautor valencià Ovidi Montllor, "un dia que durarà anys".

[seguiment2]392[/seguiment2]