La primera ministra de Croàcia, Jadranka Kosor. Foto: Flickr.

Croàcia ha posat aquest divendres, 9 de desembre del 2011, les bases per esdevenir el 28è. membre de la Unió Europea amb la signatura del Tractat d'Adhesió, acord que es farà efectiu l'1 de juliol del 2013. A partir de llavors, el croat, amb només uns 5-6 milions de parlants, passarà a ser la 24a. llengua oficial a la Unió Europea. Mentrestant, el català, amb 11 milions de parlants, continuarà en la situació actual, en què els eurodiputats catalans no poden expressar-se en la seva pròpia llengua i els ciutadans tan sols poden dirigir-se a les institucions comunitàries a partir de traduccions fetes a Madrid o Barcelona.

Aquesta situació serà possible perquè Croàcia, com a membre de ple dret de la UE a partir de l'1 de juliol del 2013, ha sol·licitat que la seva llengua també sigui llengua de ple dret, i la resta d'estats membres ho ha acceptat, mentre que l'Estat espanyol no ho ha pas sol·licitat per al català.

Fa només un mes, els eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV) van intentar aprofitar la votació sobre l'adhesió de Croàcia a la UE que es feia a la Comissió d'Exteriors del Parlament Europeu per intentar-hi aprovar també l'oficialitat del català, però PP i PSOE ho van acabar impedint, segons els promotors de l'intent d'oficialització. L'endemà, el socialista Raimon Obiols va acusar els tres eurodiputats d'haver-lo exclòs d'aquesta estratègia i va dir que, si hagués sortit bé, hi hauria votat favorablement.

Satisfacció europea

"La signatura d'avui del Tractat d'Adhesió és un moment excepcional per a la Unió Europea i per a Croàcia. Avui, tots ens assabentem de la feina dura que ha fet Croàcia i del coronament amb èxit d'aquesta tasca", ha dit el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso.

Al seu torn, el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, ha destacat que les successives unions de països han convertit la UE en un conglomerat de "més de 500 milions de ciutadans", i que "Europa avui és de llarg el continent més pròsper, social, segur i lliure al món".

En un moment delicat per al futur de la unió, Van Rompuy ha recordat que la comunitat ha exercit d'"iman potent per als canvis pacífics i la modernització al nostre veïnat. L'exemple dels Balcans de l'oest mostra com la perspectiva europea ha proveït més estabilitat, seguretat i prosperitat en una regió devastada per la guerra fa menys de quinze anys".