Un presumpte saqueig de 23,3 milions d'euros de les arques de l'empresa de gestió de l'aigua de Madrid anomenada Canal d'Isabel II. És la xifra que ha donat en una interlocutòria el jutge que investiga aquest cas pel qual l'expresident madrileny Ignacio González va ser detingut. Segons el jutge instructor Eloy Velasco, la malversació de diners públics s'hauria produït el 2013 a través de la compra del 75% de la societat brasilera Emissao Engenharia i Construçoes per Inassa, la filial sud-americana de Canal d'Isabel II. Aquesta operació, a més, s'hauria dut a terme "a través de comptes no autoritzades en paradisos fiscals ".

El jutge considera que el mecanisme malversador hauria consistit en una "premeditada sobrevaloració del preu de compra de les participacions". Així, assenyala en la interlocutòria per la qual va decretar dijous a la nit l'ingrés a presó amb fiança de 4 milions d'euros per a l'exdirectora financera del Canal d'Isabel II María Fernanda Richmond i de 100.000 euros per a l'exgerent Adrián Martín, que van ser els primers a passar a disposició del jutge en el marc de la investigació per presumptes irregularitats en l'empresa pública de gestió de l'aigua.

Velasco els imputa els delictes de pertinença a organització criminal -il·lícit pel qual la Fiscalia Anticorrupció encara no els acusa-, blanqueig, falsificació de documents públics, prevaricació, frau i malversació de diners públics. L'operació de compra suposadament fraudulenta, segons destaca el magistrat en la seva interlocutòria, es va dur a terme per per 31 milions de dòlars mentre que el preu de l'adquisició va caure fins als 5 milions d'euros en només dos anys.

Un "entramat societari opac"

El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6 detalla es les principals irregularitats detectades pels investigadors són l'absència d'autorització del Consell de Govern de la Comunitat de Madrid, i de "raons jurídiques econòmiques" que justifiquessin l'adquisició, que es va realitzar a més "a través d'un entramat societari opac".

També es va modificar el percentatge d'adquisició -del 40% al 75%- sense l'autorització corresponent i "es va renunciar a un aval de 3 milions d'euros per contingències sense cap justificació i sense autorització". Tampoc es va comptar per signar aquests contractes amb valoració independent ni amb autorització de la conselleria d'Hisenda de la Comunitat de Madrid, i la compra no estava inclosa en el Pla Estratègic del Canal d'Isabel II.

L'informe de KPMG "va haver de portar a la paralització immediata de l'adquisició", afegeix el jutge Velasco, i indica que el pagament es va dur a terme "a través de comptes corrents bancaris no autoritzades i en paradisos fiscals".

El jutge assenyala el conseller delegat de La Razón

Velasco emmarca el relat general d'aquesta operació en les sospites que Emissao estaria intervinguda per empreses instrumentals els titulars de les quals no es coneixien "però que operaven en països tercers d'escassa opacitat" en contra de l'opinió d'auditors independents, amb el pagament de comissions prohibides i en absència d'informes tècnics. D'aquesta manera, els diners públics haurien passat a comptes bancaris en tercers països "amb opacitat" respecte dels titulars reals, amb la consegüent desaparició del patrimoni de l'empresa pública madrilenya, "enriquint injustament a determinades persones".

Pel que fa a Richmond, en el període en què van succeir els fets investigats ostentava els càrrecs de membre del Consell d'Administració de Canal d'Isabel II i era directora de gestió econòmica i financera de Canal Gestió. Afirma que "en connivència amb el responsable de Inassa i actual conseller delegat de l'empresa editora del diari La Razón, Edmundo Rodríguez Sobrino i "altres participants" -les identitats dels quals el jutge no detalla en aquesta resolució- "hauria col·laborat en la premeditada sobrevaloració del preu de compra de participacions de Emissao", així com en altres actes que van fer possible el pagament de l'import al qual va ascendir el preu sobrevalorat.

Richmond en concret va assistir com a vocal a les dues reunions del Consell d'Administració de Canal d'Isabel II en què es van aprovar les propostes d'inversió efectuades per Edmundo Rodríguez Sobrino, "i malgrat les evidents deficiències legals i financeres" no va posar objecció ni cap inconvenient a les mateixes i va donar la seva aprovació per a la inversió "tot i l'existència d'un informe de KPMG que qüestionava l'operació.