El jutjat de primera instància 3 de Barcelona celebra aquest dilluns a les 10h el judici entre Junts per Catalunya i el PDECat per l'ús de la marca, una de les qüestions cabdals per entendre el divorci protagonitzat entre Carles Puigdemont i la formació postconvergent, a la qual va militar des de la seva fundació fins l'agost del 2020. El primer episodi als tribunals es va dirimir fa més d'un any, quan el jutge va descartar les mesures cautelars demanades pel PDECat per tal que els de Puigdemont no fossin autoritzats a utilitzar la marca Junts fins que es decidís el fons de la qüestió. El partit de l'expresident va concórrer amb aquestes sigles a les eleccions del 14-F i va obtenir 32 diputats, mentre que els postconvergents van quedar fora del Parlament. Ara, el cas arriba a judici.
El nucli del conflicte és una assemblea de Junts -partit instrumental registrat per afins a la direcció del PDECat, en aquell moment liderada per Marta Pascal, la primavera del 2018- celebrada el 27 de juny de l'any passat en la qual la formació va alinear-se amb l'estratègia de Puigdemont i va trencar amarres amb els postconvergents. Els protagonistes d'aquell moviment van ser Carles Valls -nomenat president de Junts-, Laia Canet -que fins aquell moment era la persona del PDECat encarregada de liderar administrativament les noves sigles registrades- i Montserrat Morante, que formava part de la direcció postconvergent però treballava pels interessos de Puigdemont i Jordi Sànchez, ara secretari general de Junts en funcions, i protagonista de l'episodi.
De fet, Sànchez va ser l'encarregat de comunicar a David Bonvehí, president del PDECat, que els postconvergents ja no disposaven del control de la marca Junts, que era precisament una de les fortaleses que tenien en la negociació per la refundació de l'espai nacionalista. La presa de control dels afins de Puigdemont del nom -sorgit de la marca electoral amb la qual l'expresident va concórrer a les eleccions del 2017 gràcies al suport logístic i econòmic del PDECat- va trastocar la negociació de dalt a baix i va anticipar la ruptura, certificada a principis de setembre. Va ser el moment en què la immensa majoria dels càrrecs governamentals i lideratges carismàtics de l'espai postconvergent van estripar el carnet del PDECat i van desfilar cap al nou vaixell.
Un dels protagonistes de la maniobra dels afins a Puigdemont va ser Quim Jubert, ara membre de l'executiva del partit. Els arguments postconvergents per impugnar l'assemblea que va permetre el tomb es basen en què aquesta trobada no es va celebrar. "No té empara estatutària", va defensar l'advocada del PDECat en la vista preliminar. Els arguments dels postconvergents també es basen en què l'afer de la marca va generar "confusió" a l'hora de votar a les eleccions dels 14-F. Sigui com sigui, el jutge haurà de prendre una decisió mentre Junts fa temps que utilitza la marca sense cap problema i preveu continuar-ho fent de cara a les municipals.
El litigi per la marca entre Junts i el PDECat arriba finalment a judici
El jutge ha de decidir si el partit de Carles Puigdemont pot utilitzar el nom o bé si és propietat dels de David Bonvehí

- Carles Puigdemont, al míting final de Junts del 14-F. -
- Junts
ARA A PORTADA
-
-
-
Sánchez es compromet a complir tots els acords amb Junts després de les amenaces de trencament Oriol March
-
Illa rebaixa la tensió amb Hisenda pel finançament i defensa Montero: «És un gran actiu» Bernat Surroca Albet
-
Elisenda Alamany es postula per a l'alcaldia amb la recepta perquè «Barcelona no mori d'èxit» Lluís Girona Boffi
Publicat el 23 de maig de 2022 a les 04:45
Et pot interessar
-
Política Rahola, Artadi, Giró: una dècada per trobar el relleu de Xavier Trias a Barcelona
-
Política La negativa de Mas aboca Junts a un esprint pel candidat a Barcelona
-
Política Junts i el govern espanyol pacten un canvi legal per garantir l'atenció al client en català
-
Política Illa s'envolta de patronals i sindicats per reclamar a Madrid més concrecions amb el finançament
-
Política La Moncloa s'entrega al «clamor popular» per Gaza davant la «mala fe» de Feijóo
-
Política El Govern lamenta que Junts «sucursalitzi» la política catalana: «La volen vincular a acords d'una altra institució»