La proposta de crear una comarca al Lluçanès va rebre una gerra d’aigua freda a principis del mes passat, quan el Govern de la Generalitat va aprovar el projecte de Llei de Governs Locals, que fixa un topall de 15.000 habitants per a la creació d’una nova comarca. El Lluçanès, amb uns 8.500 habitants, no compliria les condicions necessàries. La llei, però, encara s’ha d’aprovar definitivament al Parlament i no està tot dat i beneit.En aquest context, els partidaris que el Lluçanès esdevingui una comarca no llencen la tovallola i continuen les seves reivindicacions. Ara, ho faran en un gran escenari, amb una potent projecció: la Via Catalana, que el proper dimarts, Diada Nacional, unirà el país de nord a sud amb una cadena humana.
Des de diversos àmbits del Lluçanès s’ha impulsat la confecció d’unes samarretes de color groc preparades per a l’ocasió, on s’hi pot llegir el text “El Lluçanès és comarca” (l’organització de la Via Catalana recomana portar samarretes grogues) i que vestiran molts dels participants a la convocatòria. Les samarretes es poden trobar en algunes botigues del territori (a la foto, un comerç de Prats). La comitiva del Lluçanès a la Via Catalana estarà formada per unes 600 persones i anirà acompanyada dels gegants de Sant Feliu Sasserra, Prats i Olost.
Una reclamació històrica
El Lluçanès té 13 poblacions: 11 que pertanyen a Osona (Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d'Albars i Sobremunt), una al Bages (Sant Feliu Sasserra) i una darrera al Berguedà (Santa Maria de Merlès).
La demanda de comarcalitat del Lluçanès és una reivindicació històrica del territori que es va revitalitzar a partir de l’any 2003, amb la creació de la plataforma El Lluçanès és comarca. En els darrers temps, s’ha tornat a posar al damunt de la taula la proposta, amb un contingut molt més econòmic. Els impulsors, avalats per un estudi, entenen que si el Lluçanès fos comarca seria molt més fàcil accedir a determinades subvencions que asseguressin el finançament per fer front a les necessitats del territori.
Una representació d'alcaldes del Lluçanès, el 2010, amb Jordi Ausàs i Carles Bassaganya, quan van entrar al registre de la Generalitat la proposta de comarcalitat del Lluçanès. Foto: Consorci del Lluçanès L'any 2010, una representació dels alcaldes del Lluçanès van entrar al registre de la conselleria de Governació de la Generalitat la proposta de comarcalitat del Lluçanès, en base a l’article 6 de la LOC. La proposta va comptar amb el suport de 12 dels 13 municipis del Lluçanès, encapçalats pels seus alcaldes. Sant Bartomeu del Grau, que va fer un referèndum sobre el tema a l’any 2006, no s’hi va adherir. La consulta popular en aquest municipi va tenir un resultat contundent: victòria aclaparadora dels veïns que volien pertànyer a la comarca d’Osona.
Especial Via Catalana, des de Nació Digital
Un estudi avala la reconversió del Lluçanès en comarca per raons de finançament
