Davant la il·lusió generada per l'aclaparador èxit de la manifestació de l'Onze de Setembre, que ha fet agafar volada internacional a l'anhel independentista d'una part cada cop més majoritària de la població catalana, els apòstols del no només han sabut reaccionar exhibint altre cop el seu mantra unionista, el seu reguitzell de mitges veritats, el seu ventall d'amenaces velades.
Aquesta setmana els hem sentit a dir que haurem de marxar de la UE -marxarem nosaltres o ens faran fora ells?-, que no podrem vendre els nostres productes -no els podrem vendre o més aviat ells no ens els voldran comprar?-, que hi haurà aranzels -els posarem nosaltres o ells?-, que ens costarà molt tornar a entrar a la UE -qui ens ho impedirà, sinó ells?-, tot per concloure que marxar serà una hecatombe econòmica, com si ara no visquéssim en una anomenada espoli fiscal.
Val la pena puntualitzar dos detalls. El primer que, encara que no se n'adonin, han canviat el seu discurs, ja no diuen que no ho podem fer, només ens amenacen amb les terribles conseqüències que se'n derivaran, senyal que comencen a advertir que, si ens hi posem, marxem. La segona, que el seu argumentari només es basa en la por, mai proposen alternatives constructives, en cap moment són capaços de generar il·lusió. Les vaguetats de l'executiu espanyol ja no se les creu ningú i la deriva apocalíptica dels unionistes nostrats comença a agafar un to tragicòmic. Per sort la partida ja s'acaba.
