L'Alianza Apostólica Anticomunista també se'n deien la Triple A. Era un grup armat bàsicament constituït civils, policies i militars dels que es qualificava com “afectes al règim” del feixista Francisco Franco. Tenia com objectiu rebentar des de les clavegueres de l'Estat l'incipient sistema democràtic que es bastia al voltant del pacte de rendició del 78. El seu balanç, 11 morts.
L'ATE (Antiterrorismo ETA) també va ser una organització clandestina dirigida des de l'Estat Major de la Guàrdia Civil. A més d'agents de la benemèrita hi col·laboraven membres de l'OAS francesa i l'Ordre Nou Italià. Van començar a matar bascos a l'octubre de 1975, a Elorrio, i van acabar el 1978, quan els va rellevar el Batallón Vasco Español. Aquests, a més de matar, violaven.
Entremig i paral·lelament a aquestes organitzacions també van créixer minifranquíncies del terror d'Estat com Guerrilleros de Cristo Rey o Grupos Armados Españoles i els entrenats per embolicar-la als carrers com els Comandos Antimarxistas.
El juny de 1978, José Maria Escudero Rejada, cap del grup antianarquista de la Brigada Central d'Informació de la policia espanyola, va rebre una trucada del ministeri de la Governació a mans de Rodolfo Martín Villa, per advertir-lo que això de l'anarquisme tornava amb força a Catalunya. Escudero va trucar a Joaquín Gambín Hernández, alies Cèsar o el Grillo. Escudero el va enviar a rebre les ordres de Francisco Álvarez, el Técnico, llavors cap de la Brigada antianarquista de Barcelona. Gambín va cobrar 20.000 pessetes, es va infiltrar en la CNT i es va atemptar contra l'Scala. Quatre morts. Gambín havia fet la feina. Es va fer la cirurgia estètica i va continuar fent de les seves a compte de l'Estat. La CNT va perdre del tot la pistonada.
El 5 d'abril del mateix any, el líder independentista canari, Antonio Cubillo, era apunyalat a l'ascensor de casa seva. Set anys després els dos acusats de l'homicidi frustrat -Cubillo va quedar hemiplègic- van ser deixats en llibertat malgrat haver estat un condemnat a mort i l'altre a 20 anys de presó. Entre aquest José Luis Espinosa Pardo. El juliol de 1990, l'Audiència Nacional va condemnar Espinosa Pardo, confident del famossísim comissari Roberto Conesa, a 20 anys de reclusió com a organitzador de l'assassinat de l'independentista canari. La sentència va declarar provat que "persones pertanyents als serveis policials espanyols" van ser els qui van decidir la desaparició de Cubillo. Aquestes persones, segons els magistrats, "van actuar des dels seus despatxos i exercien cert domini" sobre Espinosa. És a dir, l'atemptat va ser ordit des de les clavegueres de l'Estat.
Curiosament un dels grups més actius a la Catalunya dels 80 va ser Milicia Catalana. Una organització que disposava d'una informació precisa no només d'independentistes catalans sinó d'informes policials o carnets militars en blanc. La policia que va investigar les accions d'aquest grup ultra sempre va tenir la sospita que actuava emparat per alguna trama ultra dels cossos de seguretat de l'Estat per “l'accès a dades reservades dels arxius policials i a informació molt restringida”.
Cal recordar que el juliol de 1998, el Tribunal Suprem va condemnar pel cas del segrest de Segundo Marey l'exministre d'Interior socialista José Barrionuevo, al secretari d'Estat per a la Seguretat Rafael Vera, i al governador civil de Biscaia Julián Sancristóbal a deu anys de presó. Era l'època on la Universitat del Terror es podia localitzar al quarter de la Guàrdia Civil d'Intxaurrondo, on el general Galindo hi feia de les seves.
Així mateix, es condemnava els policies José Amedo i Michel Domíguez, precisament ensenyats per Francisco Álvarez -el que va acabar amb la CNT- també condemnat. Condemnes aquestes i moltes més per la trama dels Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL). El desembre de 1998, cinc mesos després de la sentència, Vera i Barrionuevo van ser excarcerats gràcies a un indult parcial del Govern del Partit Popular presidit per José María Aznar.
Aquest breu resum, sense entrar en gaire detalls i dades, explicaria perquè un ministre de l'Interior espanyol com Jorge Fernàndez Díaz en sap tant de terrorisme. No hi ha res com treballar per un Estat tan experimentat en terrorisme... però d'Estat.
