Complir la sentència, però prioritzar la conservació del patrimoni. Aquest és el difícil equilibri que ha de fer el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) davant la sentència del Tribunal Suprem que el condemna a retornar a Vilanova de Sixena (Osca) les pintures murals de la sala capitular del monestir. Segons els magistrats, el MNAC mai n'ha estat el propietari, sinó que les té en dipòsit. El MNAC ja ha alertat que arrencar les pintures d'on són ara i traslladar-les al monestir originari podria malmetre-les greument. És per això que el Govern ha apel·lat a la prudència i ha afirmat que esperarà l'informe tècnic del museu abans de prendre una decisió sobre el trasllat.
Els tècnics del Museu hauran de fer aquest informe -que ha d'establir la viabilitat del trasllat- mentre que el Govern ha deixat clara la seva voluntat de no obstruir l'execució de la sentència. El MNAC és "qui marca els ritmes", va dir el president de la Generalitat, Salvador Illa, en un intent de calmar la disputa judicial -i també política- que posa tots els ulls sobre el museu.
A banda de la sentència, la institució cultural es troba sota la lupa del govern de l'Aragó del popular Jorge Azcón. De fet, l'executiu aragonès ja va amenaçar que els seus tècnics "entraran" al MNAC si no es retornen les pintures. La consellera de Cultura del govern regional, Tomasa Hernández, admet que el trasllat de les pintures és "delicat", però nega que hi hagi risc que es malmetin.
Illa no ha volgut entrar en polèmiques amb el govern aragonès, que té un interès especial a reclamar les obres de Sixena que es troben a Catalunya, però no pas les que es troben en altres punts de l'Estat o en altres zones del món. L'any 2017, la Guàrdia Civil ja en va agafar algunes del Museu de Lleida, complint també una resolució judicial. "Vull mirar endavant, m'interessa que des d'un punt de vista tècnic es garanteixi que les pintures no es malmetin", va afirmar Illa.
La "pressió" sobre el museu
Mentre que el Govern apel·lava aquest dimarts a l'informe tècnic, el president del Parlament, Josep Rull, ha visitat el MNAC per expressar el suport i reconeixement de la cambra catalana i posar en valor la "feina extraordinària" de conservació i preservació del MNAC "davant de la pressió" que té. "Aquí s'ha fet molt bona feina i hauria de generar onades de gratitud", ha dit Rull després d'una breu visita a les pintures murals acompanyat del president de la fundació del Museu, Joan Oliveras. El president ha exigit prioritzar els criteris tècnics i científics de conservació "per sobre de qualsevol altra circumstància". Així mateix, Rull, que ha demanat "contextualitzar el compliment de la sentència" i fer-lo viable, ha instat a "exhaurir totes les vies judicials" per defensar aquest patrimoni conservat pel MNAC.
L'origen del conflicte es troba en l'incendi del monestir de Sixena durant la Guerra Civil. Primerament, un grup de catalans va salvar part de les obres d'art, però va ser la mà d'un altre català qui va assegurar el patrimoni de l'espai. Josep Gudiol, al capdavant del Comitè de Salvament de Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya, va rescatar i restaurar les pintures que actualment es troben al MNAC.
Les pintures es van cedir indefinidament a la Generalitat el 1992, però la comunitat de monges de l'orde de Sant Joan de Jerusalem es va extingir abans de la firma i es va segregar el bisbat de Lleida. Llavors va arrancar el litigi per part del govern aragonès i ara el Suprem ha determinat que el museu català ha estat dipositari de les obres, però mai el propietari, i per això ordena el retorn cap a l'Aragó.
Ara, la decisió es troba en mans dels tècnics del MNAC. De moment, el Museu ha aclarit que està fent una lectura jurídica i tècnica de la sentència de Sixena i valorant les accions a seguir. Qualsevol decisió serà presa pel Patronat del Museu, que conformen l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el govern espanyol, des d'on s'estudiaran els criteris tècnics del trasllat d'unes obres que han tornat de manera abrupta a primera fila.
