L'exposició pretén explicar com va ser la guerra cronològicament a través dels cartells, i segons el seu comissari, el monjo i conservador del fons bibliogràfic de la Guerra Civil espanyola, Marc Taxonera, ho vol fer 'sense tergiversar-ho'. L'objectiu és que la mostra contribueixi a crear consciència perquè no es repeteixi una situació igual.
L'exposició s'estructura en un recorregut cronològic gairebé seqüencial i fotogràfic que s'inicia amb els cartells propagandístics del principi del conflicte bèl·lic i que acaba amb les crides a la resistència final. La dona, les col·lectivitzacions, la defensa antiaèria, la indústria militar, l'exèrcit popular, la revolució dels mitjans de producció o els sindicats són alguns apartats que hi són representats.
El cartellisme era clau com a eina de propaganda de tots els bàndols enfrontats en el conflicte. El cartellisme es va convertir en el principal mitjà de difusió de missatges i iconografies que es volien impulsar i que es plasmaven en imatges de fort impacte acompanyats d'eslògans agressius.
El material gràfic s'acompanya d'una antologia de textos testimonials que van referir-se a la Guerra Civil espanyola, com el cardenal Vidal i Barrauer, Carles Cardó, Luigi Sturzo, De Gasperi, Giorgio La Pira, Maritain, Bernanos, André Malreaux, Husley, Orwell o Koestler.
Segons ha explicat el comissari de l'exposició, el monjo benedictí Marc Taxonera, el principal objectiu de la mostra va més enllà del gran valor artístic que tenen els cartells. Es tracta, ha dit, que 'es conegui el que va ser' en un moment en el qual s'està 'tergiversant molt' la Guerra Civil. D'aquesta manera, el monestir vol que els visitants reflexionin i es 'facin càrrec' del que representa un conflicte com aquell perquè 'no es torni a repetir'.
Segons Taxonera, fins ara, només l'Església ha tingut el gest de demanar perdó per les conseqüències d'un conflicte en el qual 'ningú està lliure de culpa', tant el bàndol nacional com el republicà.
Segons el director del Museu, Josep Laplana, la mostra vol defensar que 'mai s'ha de trencar el diàleg i suscitar odis', ja que això condueix 'al desastre de la convivència'. Per tant, afirma, l'objectiu no ha de ser eliminar l'adversari, sinó escoltar-lo perquè 'la violència genera violència i la guerra no és la solució de res'.
El fons bibliogràfic de la Guerra Civil del Museu de Montserrat està integrat per 165 peces catalogades i conservades. Els cartells de l'exposició van ser adquirits per la biblioteca montserratina al llibreter barceloní Joan Marca a principis dels anys seixanta. Es tracta, segons Laplana, d'un material de col·leccionista, que no està entre els més importants de l'estat espanyol, però que conté les principals peces i obres de bona part dels cartellistes de l'època. La mostra es complementa amb un breu apartat situat en una vitrina amb material propagandístic del bàndol nacional
L'exposició està ubicada a la Sala Daura, dedicada a les exposicions temporals del Museu de Montserrat, i es podrà visitar fins el dia 8 de juny. Paral·lelament a la mostra s'està preparant un catàleg amb un estudi detallat de cada peça i amb la identificació bibliogràfica dels autors. (Montserrat Ayala/ACN)
