El Parlament de la desena legislatura ha quedat dissolt aquest dimarts, d’acord amb el decret del president de la Generalitat, Artur Mas, de dissolució i convocatòria d’eleccions anticipades per al pròxim 27 de setembre, que va signar ahir al vespre i ha entrat en vigor avui un cop publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Atès que no hi ha una llei electoral catalana, l’estatut actual manté vigent la disposició transitòria quarta del del 1979, que fixa en 135 el nombre de diputats i estableix que les circumscripcions electorals són les quatre demarcacions i que s’han d’elegir 85 diputats per Barcelona, 18 per Tarragona, 17 per Girona i 15 per Lleida. Pel que fa a la resta de la regulació electoral, s’aplica la mateixa llei que a les eleccions legislatives al Congrés espanyol, és a dir, la llei orgànica del règim electoral general, que estableix que perquè les candidatures obtinguin representació parlamentària han de superar la barrera del 3 per cent dels vots vàlids emesos en la circumscripció corresponent. Per convertir els vots en escons s’aplica la fórmula d’Hondt.

Per elegir els 135 diputats del Parlament de la pròxima legislatura, els catalans majors de 18 anys seran cridats per onzena vegada a les urnes el diumenge 27 de setembre. Totes les eleccions s’han fet en diumenge, excepte les convocades pel president Pasqual Maragall, que es van fer l’1 de novembre de 2006, dia de Tots Sants, festiu que era un dimecres.
Les eleccions són per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. El sistema electoral és de representació proporcional, és a dir que ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori.

Constitució del Parlament

La campanya electoral per a les eleccions del 27 de setembre començarà a les zero hores de l’11 de setembre, diada nacional de Catalunya. La jornada de reflexió serà el dissabte 26 de setembre, i els catalans estan cridats a votar el diumenge 27.

El Parlament s’ha de constituir dins els vint dies hàbils següents a les eleccions, és a dir, abans del 27 d’octubre. Correspon al president de la Generalitat en funcions convocar els 135 diputats electes a la sessió constitutiva.

En aquesta primera sessió, els diputats ocupen per primer cop els seus escons a l’hemicicle. La reunió és presidida pel diputat de més edat, assistit pels dos més joves. És el que s’anomena ‘mesa d’edat’. En aquesta sessió s’elegeix el president, els dos vicepresidents i els quatre secretaris de la mesa. Tot seguit, els diputats elegits per a aquests càrrecs ocupen els seus llocs respectius a la mesa, i el president o presidenta s’adreça a tota la cambra, declara constituït el Parlament i aixeca la sessió.

Investidura del president de la Generalitat

El nou Parlament ha d’elegir entre els seus membres el president de la Generalitat, en un ple d’investidura que s’ha de fer dins els deu dies hàbils següents a la constitució de la cambra. Correspon al president del Parlament proposar a la cambra un candidat per a la presidència de la Generalitat i convocar el ple d’investidura dins el termini esmentat. Abans, però, ha d’obrir consultes amb els líders dels partits amb representació parlamentària per saber quin d’ells compta amb el suport necessari per ser elegit president de la Generalitat.

La investidura com a president de la Generalitat requereix el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, el vot favorable d’un mínim de 68 dels 135 diputats. Si el candidat no assoleix aquest suport, pot sotmetre’s dos dies després a un segon debat i a una segona votació en què serà suficient  la majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en contra.

Si una vegada fetes totes dues votacions el candidat proposat no aconsegueix ser elegit, es tramitaran propostes successives amb el mateix procediment. Si un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura no és elegit cap candidat, el Parlament s’ha de dissoldre automàticament i el president de la Generalitat en funcions ha de convocar noves eleccions de manera immediata perquè es puguin fer cinquanta-quatre dies després de la convocatòria. Aquest supòsit no s’ha donat mai des del restabliment del Parlament el 1980.

Una legislatura de 2 anys i 8 mesos

La cambra sorgida de les eleccions del 25 de novembre de 2012 es va constituir el 17 de desembre d’aquell any, i va elegir Núria de Gispert com a presidenta de la institució i els altres membres de la mesa, i el 21 de desembre va investir Artur Mas com a president de la Generalitat, càrrec del qual va prendre possessió tres dies després. Aquesta ha estat la segona legislatura de Mas i de Gispert en els càrrecs.

La desena legislatura, ha durat, des del dia de les eleccions fins a la dissolució, 2 anys, 8 mesos i 10 dies, de manera que ha estat la segona més curta des del restabliment del Parlament, el 1980, després de la novena, que va durar 1 any, 10 mesos i 4 dies.

Aquesta legislatura hi havia set grups parlamentaris: CiU, amb 50 diputats; ERC, amb 21; PSC, amb 20, tot i que ha acabat la legislatura amb 19 arran de la marxa de Marina Geli, diputada no adscrita des del febrer; el PPC, amb 19; ICV-EUiA, amb 13; C’s, amb 9, i la CUP, dins del grup mixt, amb 3.

Al llarg de la legislatura, que va començar amb quasi el 43 per cent de diputats nous, 21 electes han renunciat a l’escó i han estat substituïts. La desena legislatura ha acabat amb 58 diputades, quatre més que a l’inici. Aquesta xifra representa el 42,9 per cent de la cambra, per damunt, per tant, del 40 per cent que estableix la llei d’igualtat del 2007.

El Parlament de la desena legislatura ha aprovat 47 lleis; ha fet 58 sessions plenàries, amb gairebé 900 hores de feina, i 775 sessions de comissions, que sumen quasi 2.300 hores.

La diputació permanent continua en actiu

La dissolució del Parlament comporta la de tots els seus òrgans, excepte la de la diputació permanent, òrgan que vetlla pels poders de la cambra els períodes entre legislatures. És previst que a finals d’agost la diputació permanent es reuneixi per validar el darrer decret llei dictat pel govern, sobre la modificació de la llei de l’Institut Català de Finances.

La diputació permanent la integren 23 diputats, que són els únics que ho continuen sent fins a la constitució de la cambra que surti de les pròximes eleccions. La presideix sempre qui té la presidència de la institució, en aquest cas Núria de Gispert. La resta de membres són: Anna Simó, que n’és la vicepresidenta primera; Lluís M. Corominas, vicepresident segon; Celestino Corbacho, secretari primer; Santi Rodríguez, secretari segon, i Albert Batalla, Albert Batet, David Bonvehí, Roger Montañola, Joana Ortega, Josep Rull, Jordi Turull (CiU), Pere Aragonès, Oriol Junqueras, Marta Rovira (ERC), Eva Granados,
Miquel Iceta (PSC), Enric Millo, Alícia Sánchez-Camacho (PPC), Dolors Camats, Joan Herrera (ICV-EUiA), Inés Arrimadas i Albert Rivera (C’s).

Entre les seves funcions destaquen la d’acordar la compareixença del govern davant fets d’especial importància, exercir el control dels decrets llei i de la legislació delegada i autoritzar, per majoria absoluta, suplements de crèdit o crèdits extraordinaris per raons urgents, com ara una catàstrofe. La resta d’òrgans de la cambra, com ara totes les comissions, queden dissoltes.

Les iniciatives legislatives que estaven en curs –dotze projectes de llei i una trentena de proposicions de llei- decauen amb la dissolució del Parlament, llevat de les iniciatives legislatives populars, que sí que continuen la tramitació. Actualment, hi ha set ILP en tràmit, cinc de les quals ja han assolit les cinquanta mil signatures necessàries i estan en diferents moments de tramitació: la de la renda garantida de ciutadania, la del sistema educatiu, la de la llei electoral, la de mesures urgents per a l’habitatge i la de pagaments a la gran dependència. La de les associacions de persones consumidores de cànnabis està en fase de recollida de signatures, mentre que la relativa a la conciliació de la vida laboral i familiar i la lluita contra la violència de gènere i l’assetjament laboral en les administracions públiques fa anys que està pendent d’un tràmit de la comissió promotora per iniciar la recollida de signatures.