El dret a decidir és al centre de les negociacions en la ponència oberta per actualitzar l'autogovern d'Euskadi. El PNB, Elkarrekin Podemos i EH Bildu, que tenen 57 dels 75 diputats del parlament basc, consideren que el dret d’autodeterminació ha de constar en el nou estatut. Els tres partits, però, aposten per diferents opcions a l’hora d’aplicar el dret decidir i difereixen sobre quin ha de ser el seu abast.

D’una banda el PNB remarca el caràcter nacional del País Basc i demana, com a subjecte polític, tenir la potestat de decidir el seu futur. Assegura que no optarà per la unilateralitat si l’estat espanyol assumeix l’obligació de "negociar i acordar els ajustos constitucionals i legals" expressats per la ciutadania basca. El partit d'Andoni Ortuzar té com a prioritat tenir, a més del concert econòmic, un concert polític que defineixi el territori com una "confederació" dins de l'Estat.

Elkarrekin Podemos, d'altra banda, ha proposat una llei de Claredat basada en la del Canadà i el Quebec per regular una consulta de secessió. EH Bildu també exigeix que el nou estatut permeti la celebració d'un referèndum on els ciutadans bascos puguin decidir sobre la independència d'Euskadi.

L'executiu d'Íñigo Urkullu governa en coalició amb el Partit Socialista d’Euskadi que, al igual que el Partit Popular del País Basc, es mostra contrari a qualsevol demanda d’autogovern que no estigui prevista a la Constitució. Així, el PNB tem una fuga de vots cap a EH Bildu en cas que de no respondre a les demandes sobiranistes dels seus votants.