De vegades, allò que es veu davant dels focus té poc a veure amb el que es cou entre bambolines. La prova més evident és com s'ha cogut la decisió del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de convocar eleccions després de renunciar una declaració d'independència que demanava la majoria de Junts pel Sí, del Govern i la CUP. Per què s'ha produït aquest gir? Hi ha un nom que ha estat clau per culminar el canvi de rumb: el del lehendakari, Íñigo Urkullu.
Després de constatar el debat intens en el si del Govern, tot apunta que Puigdemont optarà per una nova cita electoral que es podria fixar pel 20 de desembre gràcies a la mediació d'Urkullu, que en aquesta legislatura ja ha establert pactes amb el PP a l'hora d'aprovar, per exemple, els pressupostos.
Fonts governamentals apunten que l'escenari electoral s'ha gestat després de la mediació del lehendakari. La via basca ha influït per establir un pont entre Barcelona i Madrid. No és casualitat que la televisió pública basca (ETB) hagi estat dels primers mitjans a avançar l'escenari electoral. A banda d'Urkullu, la presidenta del Congrés, Ana Pastor, i el primer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, també han tingut un paper en el diàleg de les últimes hores. Fonts socialistes asseguren que també han intervingut l'expresident de la Generalitat José Montilla i l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín. Feia dies que el primer secretari dels socialistes catalans tenia reunions amb membres del Govern reclamant un "pacte d'Estat" que evités la declaració d'independència.
No són els únics, un grup d'empresaris també haurien intercedit. S'haurien reunit aquest dimecres a Vitòria amb Urkullu per acabar de travar una proposta final a la qual Puigdemont hauria respost afirmativament. El principal problema se situa en què el govern espanyol compleixi també la seva part de l'acord: que no es tramiti el 155. Això no està a hores d'ara garantit. De fet, fonts del PP al Parlament asseguren que aquest divendres que la suspensió de l'autonomia es tramitarà igualment aquest divendres i que, en tot cas, seria el consell de ministres qui podria evitar-ne l'aplicació.
El paper clau d'Urkullu: mediador decisiu en el canvi de rumb de Puigdemont
El lehendakari conversa amb el president de la Generalitat en les hores decisives per fer de pont amb el govern espanyol | També hi tenen un paper destacat el líder del PSC, Miquel Iceta, l'expresident de la Generalitat José Montilla i l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín
ARA A PORTADA
-
L'alumnat a l'escola catalana cau fins als 1,6 milions en un curs marcat per la prohibició dels mòbils Marc Orts i Cussó
-
De la «conquesta» al referèndum per continuar al Regne Unit: el fil roig entre Catalunya i Gibraltar Pep Martí i Vallverdú
-
-
«No vivim en situació de normalitat»: què ha de passar després de la reunió Puigdemont-Illa? Bernat Surroca Albet | Oriol March
-
Pressupostos, trens i llengua: totes les carpetes que marcaran el nou curs polític al Parlament Sara Escalera
Publicat el 26 d’octubre de 2017 a les 13:14
Actualitzat el 26 d’octubre de 2017 a les 15:53
Et pot interessar
-
Política Els Comuns avisen el Govern que no aprovar pressupostos seria un «fracàs» d'Illa, del PSC i del país
-
Política Illa i Puigdemont es reuneixen durant més d'una hora a Brussel·les en l'arrencada del curs polític
-
Política Unió i diversitat amb les quatre barres reinterpretades: així seran els actes del Govern per la Diada
-
Política La Moncloa burxa el PP amb la condonació del deute: «Set de cada deu euros beneficien les seves comunitats»
-
Política Primer pas per als pressupostos de 2026: el Govern fixa el sostre de despesa en 40.524 milions d'euros
-
Política Els Comuns insten Illa i Puigdemont a abordar «acords de país» com el Pacte Nacional per la Llengua