08
de maig
de
2019, 20:35
Actualitzat:
09
de maig,
9:03h
Pràcticament ningú al PSC sabia que Pedro Sánchez havia ofert a Miquel Iceta ser president del Senat. I, precisament per això, la primera reacció ha estat d'estupefacció total fins i tot dels dirigents de la cúpula que formen part del cercle d'estreta confiança del primer secretari. Paït l'impacte inicial, els socialistes catalans estaven ja celebrant l'impuls que suposaria assumir aquest nou rol que els situarà a l'epicentre de la legislatura espanyola quan han topat amb un entrebanc que no havien calculat: no tenen garantit el suport suficient perquè el Parlament designi Iceta com a senador autonòmic, pas previ perquè el dia 21 de maig el líder del PSC prengui possessió de la presidència de la cambra alta.
Els socialistes necessiten una majoria simple que, ara per ara, no tenen assegurada, i contra pronòstic han hagut d'encaixar que el ple per fer-lo senador no sigui aquest dijous, com pretenien, sinó dimecres de la setmana que ve. En les últimes hores han intensificat les negociacions amb la resta de grups mentre, en paral·lel, el PSC ha reunit de forma extraordinària la seva direcció per encarar el nou escenari. De moment, Iceta pretén compaginar la presidència del Senat amb l'acta de diputat al Parlament i la primera secretaria del PSC.
La tria d'un català federalista convençut
El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, vol que el Senat, on els socialistes compten ara amb majoria absoluta i òrgan clau per a l'activació del 155, tingui una funció clau a l'hora d'afrontar el conflicte territorial. Situar al líder del PSC és tota una declaració d'intencions: un català federalista al capdavant d'una cambra que mai ha acabat d'exercir el paper d'autèntica cambra de representació territorial. Iceta, puntal de Sánchez en tota la seva trajectòria com a secretari general i amb més de tres dècades d'experiència política, ha estat sempre defensor d'una Espanya plurinacional i d'una reforma de la Constitució en paral·lel a una de l'Estatut i és un dels grans garants del diàleg.
Iceta és també, de fet, precursor del pacte de Granada amb el qual el PSOE es va comprometre a la reforma federal tot renunciant a la defensa del dret a decidir. La seva tria per presidir el Senat, respon a la voluntat de Sánchez de reforçar el segell plurinacional de l'Estat, concepte que va fer desaparèixer durant la campanya del 28-A, i de situar al capdavant d'aquesta missió un dirigent que coneix a la perfecció la realitat política catalana com l'espanyola i que, davant les pretensions de PP i Ciutadans, sosté que ara cal diàleg i no un nou 155.
Un anunci precipitat sense negociació prèvia
Els socialistes, però, s'han precipitat fent públic el salt de Miquel Iceta. Han confiat en què, tradicionalment, s'ha respectat al Parlament el senador triat per cada grup parlamentari i s'han facilitat totes les designacions. Per això ho han donat per fet sense haver negociat abans amb els grups, unes formes que han estat censurades per la resta de grups, especialment pels independentistes, que acusen el PSC de pretendre "supeditar" el Parlament als seus interessos.
En aquests moments, hi ha tres realitats diferents a moments passats que fan que la designació d'Iceta estigui a l'aire: hi ha dirigents independentistes empresonats que estan sent jutjats, hi ha unes eleccions municipals i europees a tocar i el PSOE ha d'obrir en les pròximes setmanes negociacions per a la governabilitat. En aquest escenari, ERC ha estat el primer grup en obrir foc i deixar clar que el líder del PSC no té garantit el suport dels diputats republicans. Tampoc Junts per Catalunya ha assegurat el vot a favor i des de Ciutadans asseguren que "no està decidit". Els vuit diputats dels comuns sí que estarien disposats a votar la designació tenint en compte que sempre s'ha facilitat que prosperi la tria de cada grup.
Tot i això, s'ha activat de forma precipitada el mecanisme per designar Iceta. José Montilla ja ha presentat la seva renúncia com a senador autonòmic i la junta de portaveus de la mesa del Parlament s'ha reunit de forma extraordinària per convocar primer la comissió de l'estatut del diputat i un ple extraordinari per a la designació. El PSC volia tancar aquesta carpeta aprofitant el ple aquest mateix dijous, tenint present que comença ja la nova campanya i que queden 13 dies per a la constitució del Congrés i del Senat. Finalment, però, es farà de forma excepcional dimecres de la setmana que ve en plena cursa electoral. Tant JxCat com ERC han considerat que no era "urgent" convocar el ple de forma imminent. Iceta, doncs, haurà d'esperar i treballar-se els suports.
ERC insta el PSC a votar a favor del suplicatori dels presos electes
Els socialistes necessiten majoria simple, és a dir: més vots afirmatius que negatius en una votació que el reglament del Parlament fixa que es fa o per assentiment o per vot secret. El president parlamentari d'ERC, Sergi Sabrià, no ha aclarit si el vot dels republicans es decanta per una abstenció o bé un vot en contra, però sí que ha posat sobre la taula en quins termes es condiciona el suport. "Una de les coses que passaran al Senat és la votació del suplicatori dels que avui són diputats i senadors electes i tombar-lo suposaria la llibertat immediata d’aquestes persones i el final del judici", ha assegurat.
Fonts republicanes insisteixen que aquesta qüestió és clau, perquè al Senat s'hauria de votar el suplicatori que afecta el senador Raül Romeva. Afegeixen que, a més, el PSOE no ha exhibit "cap voluntat de negociar" amb ERC. Sánchez s'ha reunit amb els líders dels principals partits estatals, però no ho ha fet amb el partit d'Oriol Junqueras, que va guanyar el 28-A a Catalunya i va obtenir 15 diputats. En plena cursa electoral, és difícil que els grups independentistes no acabin emetent el mateix vot a la cambra, però posaran preu al seu suport. Ciutadans tampoc es planteja posar-li fàcil al PSC i a Sánchez en un moment en què Albert Rivera busca erigir-se en cap de l'oposició tot aprofitant la debilitat del PP.
Un impuls al paper del Senat i del PSC en la resolució del conflicte
Diputats socialistes no amaguen la seva indignació per la situació i s'han arromangat en les últimes hores les negociacions per assegurar que no naufragui la proposta del president en funcions. Hi ha qui assenyala que no és "constructiva" la decisió d'ERC de bloquejar d'entrada una decisió que va encaminada a afrontar el conflicte amb Catalunya. Ara, però, la decisió del Parlament de celebrar el ple la setmana que ve els concedeix més marge de temps per assegurar-se els vots. Això sí, assumint que l'ambient estarà condicionat pel context electoral i per les lògiques de cada partit a l'hora de negociar la composició de la mesa del Congrés.
L'objectiu que persegueix Sánchez amb el nomenament d'Iceta com a president del Senat és fer la cambra alta partícip del diàleg per intentar resoldre el conflicte amb Catalunya. Fonts socialistes expliquen que el líder del PSC tindria marge per activar comissions d'estudi sobre la reforma del Senat, una petició transversal de quasi tots els grups, però també una comissió no permanent sobre la reforma constitucional. Que Iceta presideixi la cambra alta també té una altra derivada: situar el PSC com a peça clau en l'intent de resoldre el conflicte amb Catalunya.
Els socialistes necessiten una majoria simple que, ara per ara, no tenen assegurada, i contra pronòstic han hagut d'encaixar que el ple per fer-lo senador no sigui aquest dijous, com pretenien, sinó dimecres de la setmana que ve. En les últimes hores han intensificat les negociacions amb la resta de grups mentre, en paral·lel, el PSC ha reunit de forma extraordinària la seva direcció per encarar el nou escenari. De moment, Iceta pretén compaginar la presidència del Senat amb l'acta de diputat al Parlament i la primera secretaria del PSC.
La tria d'un català federalista convençut
El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, vol que el Senat, on els socialistes compten ara amb majoria absoluta i òrgan clau per a l'activació del 155, tingui una funció clau a l'hora d'afrontar el conflicte territorial. Situar al líder del PSC és tota una declaració d'intencions: un català federalista al capdavant d'una cambra que mai ha acabat d'exercir el paper d'autèntica cambra de representació territorial. Iceta, puntal de Sánchez en tota la seva trajectòria com a secretari general i amb més de tres dècades d'experiència política, ha estat sempre defensor d'una Espanya plurinacional i d'una reforma de la Constitució en paral·lel a una de l'Estatut i és un dels grans garants del diàleg.
Iceta és també, de fet, precursor del pacte de Granada amb el qual el PSOE es va comprometre a la reforma federal tot renunciant a la defensa del dret a decidir. La seva tria per presidir el Senat, respon a la voluntat de Sánchez de reforçar el segell plurinacional de l'Estat, concepte que va fer desaparèixer durant la campanya del 28-A, i de situar al capdavant d'aquesta missió un dirigent que coneix a la perfecció la realitat política catalana com l'espanyola i que, davant les pretensions de PP i Ciutadans, sosté que ara cal diàleg i no un nou 155.
Un anunci precipitat sense negociació prèvia
Els socialistes, però, s'han precipitat fent públic el salt de Miquel Iceta. Han confiat en què, tradicionalment, s'ha respectat al Parlament el senador triat per cada grup parlamentari i s'han facilitat totes les designacions. Per això ho han donat per fet sense haver negociat abans amb els grups, unes formes que han estat censurades per la resta de grups, especialment pels independentistes, que acusen el PSC de pretendre "supeditar" el Parlament als seus interessos.
Tres realitats fan que la designació d'Iceta estigui a l'aire: hi ha dirigents independentistes empresonats que estan sent jutjats, hi ha unes eleccions municipals i europees a tocar i el PSOE ha d'obrir en les pròximes setmanes negociacions per a la governabilitat
En aquests moments, hi ha tres realitats diferents a moments passats que fan que la designació d'Iceta estigui a l'aire: hi ha dirigents independentistes empresonats que estan sent jutjats, hi ha unes eleccions municipals i europees a tocar i el PSOE ha d'obrir en les pròximes setmanes negociacions per a la governabilitat. En aquest escenari, ERC ha estat el primer grup en obrir foc i deixar clar que el líder del PSC no té garantit el suport dels diputats republicans. Tampoc Junts per Catalunya ha assegurat el vot a favor i des de Ciutadans asseguren que "no està decidit". Els vuit diputats dels comuns sí que estarien disposats a votar la designació tenint en compte que sempre s'ha facilitat que prosperi la tria de cada grup.
Tot i això, s'ha activat de forma precipitada el mecanisme per designar Iceta. José Montilla ja ha presentat la seva renúncia com a senador autonòmic i la junta de portaveus de la mesa del Parlament s'ha reunit de forma extraordinària per convocar primer la comissió de l'estatut del diputat i un ple extraordinari per a la designació. El PSC volia tancar aquesta carpeta aprofitant el ple aquest mateix dijous, tenint present que comença ja la nova campanya i que queden 13 dies per a la constitució del Congrés i del Senat. Finalment, però, es farà de forma excepcional dimecres de la setmana que ve en plena cursa electoral. Tant JxCat com ERC han considerat que no era "urgent" convocar el ple de forma imminent. Iceta, doncs, haurà d'esperar i treballar-se els suports.
ERC insta el PSC a votar a favor del suplicatori dels presos electes
Els socialistes necessiten majoria simple, és a dir: més vots afirmatius que negatius en una votació que el reglament del Parlament fixa que es fa o per assentiment o per vot secret. El president parlamentari d'ERC, Sergi Sabrià, no ha aclarit si el vot dels republicans es decanta per una abstenció o bé un vot en contra, però sí que ha posat sobre la taula en quins termes es condiciona el suport. "Una de les coses que passaran al Senat és la votació del suplicatori dels que avui són diputats i senadors electes i tombar-lo suposaria la llibertat immediata d’aquestes persones i el final del judici", ha assegurat.
Fonts republicanes insisteixen que aquesta qüestió és clau, perquè al Senat s'hauria de votar el suplicatori que afecta el senador Raül Romeva. Afegeixen que, a més, el PSOE no ha exhibit "cap voluntat de negociar" amb ERC. Sánchez s'ha reunit amb els líders dels principals partits estatals, però no ho ha fet amb el partit d'Oriol Junqueras, que va guanyar el 28-A a Catalunya i va obtenir 15 diputats. En plena cursa electoral, és difícil que els grups independentistes no acabin emetent el mateix vot a la cambra, però posaran preu al seu suport. Ciutadans tampoc es planteja posar-li fàcil al PSC i a Sánchez en un moment en què Albert Rivera busca erigir-se en cap de l'oposició tot aprofitant la debilitat del PP.
Un impuls al paper del Senat i del PSC en la resolució del conflicte
Diputats socialistes no amaguen la seva indignació per la situació i s'han arromangat en les últimes hores les negociacions per assegurar que no naufragui la proposta del president en funcions. Hi ha qui assenyala que no és "constructiva" la decisió d'ERC de bloquejar d'entrada una decisió que va encaminada a afrontar el conflicte amb Catalunya. Ara, però, la decisió del Parlament de celebrar el ple la setmana que ve els concedeix més marge de temps per assegurar-se els vots. Això sí, assumint que l'ambient estarà condicionat pel context electoral i per les lògiques de cada partit a l'hora de negociar la composició de la mesa del Congrés.
L'objectiu que persegueix Sánchez amb el nomenament d'Iceta com a president del Senat és fer la cambra alta partícip del diàleg per intentar resoldre el conflicte amb Catalunya. Fonts socialistes expliquen que el líder del PSC tindria marge per activar comissions d'estudi sobre la reforma del Senat, una petició transversal de quasi tots els grups, però també una comissió no permanent sobre la reforma constitucional. Que Iceta presideixi la cambra alta també té una altra derivada: situar el PSC com a peça clau en l'intent de resoldre el conflicte amb Catalunya.