'La llei suposa un pas definitiu a l'hora d'articular quina és la relació entre les tasques que competen al Govern amb matèria de polítiques culturals i aquelles altres que el sistema cultural ha d'afrontar per ell mateix', ha explicat.Â
En la seva intervenció al Parlament, Tresserras ha dit que el Govern 'té una gran responsabilitat cultural en matèria de preservació i cura del patrimoni en la seva més amplia accepció i la té de cara a disposar les millors condicions pel desplegament cultural i en matèria de garantir les condicions de la població a la cultura'. Per contra, ha dit que el Govern no ha de dir per quin camí ha de discórrer la cultura.
Tresserras ha ressaltat 'la importància, la contundència estratègica i el pes d'aquesta llei com un pas decisiu en el canvi d'orientació de les politiques culturals de Catalunya'. La llei ha estat aprovada per 68 vots a favor i 64 en contra. La relatora de la ponència, Marina Llansana, ha explicat els treballs duts a terme en comissió i ha dit que aquest nou Consell es defineix com una entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia, i adscrit al departament de Cultura.
La normativa té per objecte assessorar el Govern en el conjunt de la política cultural i organitzar la política de suport i de promoció de la creació artística, amb els objectius concrets de vetllar pel desenvolupament de l'activitat cultural; col·laborar en l'ordenament de la política cultural i organitzar la política de suport i de promoció de la creació artística i cultural.
Entre les seves funcions hi ha elaborar l'informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts de Catalunya, emetre informes preceptius sobre avantprojectes de llei que incideixin en temes de política cultural, o decidir la destinació del fons de promoció i foment de la creació artística.
Llansana ha destacat que la llei 's'ha modificat amb canvis tan significatius com el nombre de persones que configuren el Consell'. La portaveu d'Esquerra ha detallat que l'òrgan superior del Consell és el plenari, integrat per onze membres, que han de ser nomenats pel Parlament i proposats pel president de la Generalitat. El Parlament ha d'acceptar o rebutjar tota la llista per majoria absoluta en primera votació, o per majoria simple, en segona votació. El mandat dels membres és de cinc anys, i poden ser reelegits per a un segon mandat de cinc anys més com a màxim. El Consell tindrà també una presidència, dues vicepresidències, una direcció i una comissió d'ajuts.
Respecte al posicionament del grups de l'oposició, Carme Vidal, de CiU, ha afirmat que la seva formació votaria en contra de la normativa per 'manca de competències i perquè el Govern en vol tenir el control que hauria de ser decisiu per marcar pauta'. En concret, CiU demana que l'elecció dels membres del Consell sigui per dos terços. De fet, Vidal ha ressaltat que la norma 'neix contaminada per la llei de la Corporació' i ha declarat que els socis del Govern no han volgut arribar a acords amb l'oposició.
Per part del PP català, Rafael López ha justifica el seu 'no' i ha enumerat els motius: 'La voluntat de les subvencions depèn de la comissió d'ajuts; no hi ha informes vinculants; no hi ha procés democràtic i participatiu des del moment en que la Generalitat tutela el Consell; el nom del Consell no és el més adequat; la projecció exterior del Consell; la capacitat de decisió de les subvencions de forma universal i el règim d'incompatibilitats'.
El diputat de Ciutadans Antonio Robles ha lamentat haver de votar en contra de la llei i ha assegurat que 'el millor destí de la cultura és deixar-la en pau'. 'No es necessari crear identitats culturals', ha destacat. (Pere Francesch/ACN)
