Per això, la mesa i la junta de portaveus s'han reunit de nou aquesta tarda per admetre la petició que han impulsat els grups independentistes i fixar l'ordre del dia. Han registrat conjuntament dues propostes de resolució que se sotmetran a votació al ple. Una d'elles reclama la llibertat "immediata" de tots els dirigents independentistes presos i destaca que cal "garantir" els drets polítics de Puigdemont i de Jordi Turull, així com de la resta d'electes, mentre estiguin empresonats. La proposta també constata que hi ha una majoria per investir Puigdemont, cosa que no vol dir que hi hagi unitat d'acció per impulsar una eventual investidura a distància com demana la CUP, alguns dels dirigents de JxCat i l'ANC.

La segona proposta fa referència a Jordi Sànchez, que va ser candidat a la presidència de la Generalitat però que va renunciar a la investidura perquè el Suprem no el va deixar en llibertat. El número dos de JxCat va presentar un recurs al comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, que el va admetre a tràmit i que va instar l'Estat a prendre les mesures necessàries per garantir-li els drets polítics. La defensa de Sànchez va anunciar davant del Suprem que l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) tenia intenció de deixar l'escó al llarg de les properes setmanes.

L'informe del Síndic

De la mateixa manera, el ple inclourà el debat de l'informe del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, sobre les càrregues policials de l'1 d'octubre, un punt que havia de formar part, inicialment, del ple ordinari que se celebrarà el pròxim 5 d'abril i que ja ha estat fixat aquest dilluns al matí. De fet, la sessió de dimecres es preveu llarga, ja que Cs s'ha negat a aplegar els debats de totes les resolucions en una sola intervenció global de cada grup, motiu pel qual n'hi haurà una per cada text presentat -tot i que els dos de JxCat, ERC i CUP es debatran conjuntament-.

El diputat d'ERC Gerard Gómez del Moral ha justificat aquest ple per la "vulneració de drets" que es viu a Catalunya i per la resolució de l'ONU sobre Sànchez i ha apostat perquè es visualitzi "un missatge clar": "Que no podem permetre que, dia rere dia, es vagin vulnerant els drets fonamentals, civils i polítics de membres electes del Parlament".

Ciutadans demana la dimissió de Roger Torrent

Amb la vista posada en el ple del dimecres, Ciutadans ha registrat una proposta de resolució en la qual demana la dimissió del president del Parlament, Roger Torrent, per exercir les seves funcions "de manera arbitrària i tendenciosa" a favor dels partits independentistes. Els d'Inés Arrimadas, que han anunciat aquest matí que estan disposats a demanar empara al Tribunal Constitucional, reclamen que es posi fi a la "utilització partidista" del Parlament i acusen Torrent d'estar "dividint" la societat catalana.

Sobre aquesta qüestió, el republicà Gómez del Moral ha defensat que Torrent "justament està allargant la mà a tothom, a la societat catalana, als partits, a tots els agents de Catalunya per bastir aquest front ampli que permeti dir prou a totes les ingerències" que es viuen "en els debats parlamentaris en aquest país". Per això, demana a Arrimadas "que s'usi menys el Parlament com un plató o els debats en favor d'interessos espuris d'algú i es fomenti el debat", ja que ha criticat que els liberals "intenten evidenciar una situació de divisió de la societat" per "tapar el suport als pressupostos del govern amb més imputats per corrupció d'Europa".

La "reconciliació nacional" del PSC

Així, el PSC també ha registrat una proposta de resolució pròpia en la qual reivindica la "necessitat de restablir consensos bàsics en la societat catalana, que es troba actualment profundament dividida". Els socialistes reclamen que s'estableixi "un marc de diàleg" entre les forces polítiques i socials catalanes per "trencar la dinàmica d'enfrontament i bloqueig actual", un procés que consideren necessari per a una "reconciliació nacional" a través de projectes "àmpliament compartits per la societat catalana". El partit de Miquel Iceta recorda però, que la resposta s'ha de produir dins del marc legal.

Els "comuns" volen un front ampli

Així mateix, els "comuns" han elaborat també una altra proposta de resolució en què denuncien la judicialització de la política i l'existència de presos polítics, així com reclama aliances àmplies per fer front a la situació actual. Així, la portaveu de Catalunya en Comú, Elisenda Alamany, ha lamentat la "situació delicadíssima" del país, de la qual en fa responsable el PP: "Catalunya viu en una situació amb presos polítics i gent que ha hagut de marxar del país, però a la resta de l'Estat aquesta manera de governar del PP també té efectes".

Així, la dirigent dels "comuns" afirma que la forma de ser "més forts és amb majories àmplies i plurals", per "avançar realment i acabar amb el segrest de les nostres institucions i el suspens de l'autogovern". Així, el seu text denuncia "l'actitud irresponsable del govern de Mariano Rajoy que pensa que la solució a la situació de Catalunya passa per l'atac diari a les nostres institucions i responsables" i reivindica les "eines i instruments necessaris per recuperar les institucions de Govern edificant àmplies majories". Així, crida a "aprendre dels errors comesos en els últims 18 mesos" per "acumular victòries que efectivament només es faran acumulant àmplies majories socials i polítiques". En tot cas, ha donat a entendre que donaran suport igualment a les resolucions de JxCat, ERC i CUP.

El diputat d'ERC Gómez del Moral ha celebrat que aquesta resolució és "molt similar" a la registrada junt a JxCat i CUP i ha assegurat que són "constants els contactes amb els comuns per intentar traçar ponts", en línia amb el front ampli que va anunciar Torrent per posar fi a la vulneració de drets fonamentals per part de l'Estat.

El PP vol frenar una resolució

Al seu torn, el PP ha presentat una petició de reconsideració per tal que es freni la tramitació d'una de les resolucions dels independentistes, concretament el punt en què el Parlament es compromet, mentre no es respectin els drets polítics dels diputats presos i exiliats, a "adoptar totes les mesures necessàries per garantir" que Puigdemont i Turull els puguin exercir, incloent la seva investidura. Els populars consideren que aquest punt obre la porta a desacatar la Constitució i l'Estatut.