La Comissió de Peticions del Parlament Europeu ha instat aquest dimecres el govern espanyol a adoptar mesures "urgents" davant els diversos casos i peticions sobre bebès robats durant el franquisme i els inicis de la democràcia en hospitals de l'Estat. En aquest sentit, els membres de la Comissió reclamen que es creï un banc públic d'ADN per facilitar la verificació de la identitat de les possibles víctimes i que les proves es puguin fer sense ordre judicial i de forma gratuïta. Insten la fiscalia espanyola a investigar "en detall" les denúncies i demanen que s'unifiquin els criteris en els procediments judicials per evitar que els delictes prescriguin, com ha passat en diversos d'aquests casos.

També sol·liciten al govern espanyol i a l'Església que facilitin l'accés a documents com el registre de naixements d'hospitals i parròquies i recomanen que es creï al Congrés dels Diputats una comissió d'investigació que esclareixi si darrere dels casos de bebès robats i havia una "trama organitzada". L'informe i les recomanacions han estat aprovades amb una àmplia majoria de vots però el PP hi ha votat en contra perquè tot i que dona suport a la investigació rebutja "assenyalar responsables polítics sense proves".

Els europarlamentaris demanen més suport a les víctimes i per això proposen un increment dels fons per l'oficina de suport a les víctimes creada pel Ministeri de Justícia, inclosa l'assistència psicològica gratuïta, l'orientació jurídica i accés a informació. Així mateix reclamen el reconeixement sota un estatut especial de víctimes tant pels pares com pels fills segrestats i que aquests puguin ser compensats econòmicament per l'Estat.

Les mesures anunciades aquest dimecres formen part de la part final de recomanacions de 'informe elaborat després que una delegació d'eurodiputats viatgés el mes de maig passat a l'estat espanyol amb l'objectiu de conèixer més detalls. A Madrid la delegació va mantenir reunions amb el fiscal general de l'Estat, el recentment mort José Manuel Maza, representants de la Conferència Episcopal, membres de la Comissió de Justícia del Congrés i l'adjunta a la Defensora del poble, Concepció Ferrer. Les peticions van arribar al Parlament Europeu el setembre del 2015, quan els peticionaris van presentar la seva història davant la Comissió.

"El govern espanyol ha de seguir les nostres recomanacions i prendre la iniciativa per investigar què va passar i qui van ser els responsables. Confio que el nostre informe serveixi d'ajuda", ha expressat la cap de la delegació i ponent de l'informe, l'eurodiputada socialista Jude Kirton-Darling.

El PP, en contra d'assenyalar "responsables polítics"

L'informe i les recomanacions han estat aprovades conjutament per una àmplia majoria: 20 vots a favor i 9 en contra. Tot i que la votació no ha estat nominal, i per tant no es permet saber qui ha votat què, l'eurodiputada del PP i vicepresidenta de la Comissió de Peticions, Rosa Estarás, ha explicat que ha votat en contra i ha assenyalat que dona suport a l'informe inicial però no a les esmenes de l'esquerra.

Segons ha justificat la diputada popular, el seu partit dona suport a totes les accions per ajudar les víctimes, inclosa la de crear una comissió al Congrés dels Diputats, però rebutja que l'informe apunti responsables polítics "perquè no existeixen proves d'això". A més ha criticat que la tasca de la Comissió de Peticions no és jutjar sinó donar veu als ciutadans. Així, el PPE adjuntarà a l'informe una opinió particular.

L'informe i les recomanacions aprovades aquest dimecres no són vinculants ni tampoc es traslladaran al ple de l'Eurocambra sinó que en qualsevol cas dependrà de les autoritats espanyoles fer-ne cas o no.