14
d'octubre
de
2020, 21:40
Actualitzat:
23:40h
El Parlament i el Govern català han homenatjat aquest dimecres, en un acte conjunt, el president Lluís Companys, de qui el 15 d'octubre es compliran 80 anys del seu afusellament, després d'un judici sense garanties. El president en funcions Pere Aragonès ha dit que la veu de Companys simbolitza la del "republicanisme" que identifica la monarquia com l'expressió de la "corrupció sistèmica", així com "els valors revolucionaris de la llibertat, la fraternitat i la igualtat".
Pere Aragonès s'ha referit també al combat de Companys el dret dels treballadors i la lluita contra la injustícia, la veu de les institucions catalanes, així com el "catalanisme avançat que no viu del passat" i que entén els drets nacionals i socials com "dues lluites indestriables". Aragonès ha qualificat l'afusellament de Companys com a "crim d'estat que exigeix ser reparat amb la mateixa fermesa amb què Alemanya va demanar perdó pels crims del nazisme".
Companys, ha dit, simbolitza la lluita per la justícia i la llibertat. Demà fa 80 anys del seu assassinat, ha dit Aragonès, "però els seus ideals segueixen ben vius", i ha afirmat que a ell i als que van lluitar pels mateixos valors "els devem aconseguir l'amnistia per a tots els presos i exiliats". Aragonès ha conclòs amb una frase del president: "Tornerem a vèncer".
El president del Parlament, Roger Torrent, ha rememorat la figura de Companys, com a figura que encarnava tot el que el franquisme odiava. Ha recordat que si un 14 d'octubre va ser el dia del sumaríssim contra Companys, un altre 14 d'octubre, el de l'any passat, va ser el dia de la condemna d'una altra expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la resta dels dirigents processats per l'1-O. Torrent ha explicat que Companys va morir perquè representava Catalunya i les seves institucions, citant el que va dir un expresident de la República a l'exili: "El van matar per català". "Siguem dignes hereus del seu llegat", ha reclamat Torrent.
La periodista Carolina Rosich ha conduït l'acte, que ha començat amb la intervenció d'Aragonès,abans de projectar-se diferents documents audiovisuals de qui va ser president del Parlament i de la Generalitat. Tot seguit, els actors Ivan Campillo i Laura Sancho han fet una lectura dramatitzada d'una sèrie de cartes escrites per Companys a l'exili i durant el seu empresonament, així com la carta amb què la seva esposa, Carme Ballester, relata el moment de la seva detenció.
"Aquesta mort, que afrontaré plàcidament, dignifica"
Aquesta carta, descoberta a l'arxiu de l'Institut d'Història Social d'Amsterdam, dona detalls de com van entrar soldats alemanys amb metralletes a la casa on vivien a La Baule, a França, i l'impacte que li va generar el registre i el veure com apuntaven amb les armes al seu marit.
Carme Ballester ha estat una de les protagonistes de l'acte, on també s'ha llegit la darrera carta de Companys,a dreçada precisament a la seva dona, a la que promet estimar-la fins al darrer instant, alhora que assumeix el final amb dignitat: "Aquesta mort, que afrontaré plàcidament, dignifica".
La consellera de Justícia, Ester Capella, ha recordat que l'Estat "encara no ha demanat perdó" per l'afusellament de Companys, en contra del que van fer el president francès François Mitterrand i el canceller alemany Helmut Kohl, pel paper jugat per tots dos països en la detenció del president de la Generalitat. Ha recordat que l'acte se celebra sense el president de la Generalitat, "inhabilitat".
Hi ha hagut una interpretació musical a càrrec de Rita Payés i Elisabeth Roma.
El president Roger Torrent ha clos l’acte, que ha acabat amb la interpretació de l’himne nacional de Catalunya, a càrrec d’un septet de veus del Conservatori del Liceu.
Per tot l'acte ha sobrevalorat una frase del Companys de l'exili que va quedar en la memòria dels joves estudiants catalans a Montpeller: "Catalunya només ens té a nosaltres". L'ha recordat la consellera Capella, que ha afegit: "I ara ens necessita més que mai".
Pere Aragonès s'ha referit també al combat de Companys el dret dels treballadors i la lluita contra la injustícia, la veu de les institucions catalanes, així com el "catalanisme avançat que no viu del passat" i que entén els drets nacionals i socials com "dues lluites indestriables". Aragonès ha qualificat l'afusellament de Companys com a "crim d'estat que exigeix ser reparat amb la mateixa fermesa amb què Alemanya va demanar perdó pels crims del nazisme".
Companys, ha dit, simbolitza la lluita per la justícia i la llibertat. Demà fa 80 anys del seu assassinat, ha dit Aragonès, "però els seus ideals segueixen ben vius", i ha afirmat que a ell i als que van lluitar pels mateixos valors "els devem aconseguir l'amnistia per a tots els presos i exiliats". Aragonès ha conclòs amb una frase del president: "Tornerem a vèncer".
El president del Parlament, Roger Torrent, ha rememorat la figura de Companys, com a figura que encarnava tot el que el franquisme odiava. Ha recordat que si un 14 d'octubre va ser el dia del sumaríssim contra Companys, un altre 14 d'octubre, el de l'any passat, va ser el dia de la condemna d'una altra expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la resta dels dirigents processats per l'1-O. Torrent ha explicat que Companys va morir perquè representava Catalunya i les seves institucions, citant el que va dir un expresident de la República a l'exili: "El van matar per català". "Siguem dignes hereus del seu llegat", ha reclamat Torrent.
La periodista Carolina Rosich ha conduït l'acte, que ha començat amb la intervenció d'Aragonès,abans de projectar-se diferents documents audiovisuals de qui va ser president del Parlament i de la Generalitat. Tot seguit, els actors Ivan Campillo i Laura Sancho han fet una lectura dramatitzada d'una sèrie de cartes escrites per Companys a l'exili i durant el seu empresonament, així com la carta amb què la seva esposa, Carme Ballester, relata el moment de la seva detenció.
"Aquesta mort, que afrontaré plàcidament, dignifica"
Aquesta carta, descoberta a l'arxiu de l'Institut d'Història Social d'Amsterdam, dona detalls de com van entrar soldats alemanys amb metralletes a la casa on vivien a La Baule, a França, i l'impacte que li va generar el registre i el veure com apuntaven amb les armes al seu marit.
Carme Ballester ha estat una de les protagonistes de l'acte, on també s'ha llegit la darrera carta de Companys,a dreçada precisament a la seva dona, a la que promet estimar-la fins al darrer instant, alhora que assumeix el final amb dignitat: "Aquesta mort, que afrontaré plàcidament, dignifica".
La consellera de Justícia, Ester Capella, ha recordat que l'Estat "encara no ha demanat perdó" per l'afusellament de Companys, en contra del que van fer el president francès François Mitterrand i el canceller alemany Helmut Kohl, pel paper jugat per tots dos països en la detenció del president de la Generalitat. Ha recordat que l'acte se celebra sense el president de la Generalitat, "inhabilitat".
Hi ha hagut una interpretació musical a càrrec de Rita Payés i Elisabeth Roma.
El president Roger Torrent ha clos l’acte, que ha acabat amb la interpretació de l’himne nacional de Catalunya, a càrrec d’un septet de veus del Conservatori del Liceu.
Per tot l'acte ha sobrevalorat una frase del Companys de l'exili que va quedar en la memòria dels joves estudiants catalans a Montpeller: "Catalunya només ens té a nosaltres". L'ha recordat la consellera Capella, que ha afegit: "I ara ens necessita més que mai".