Pocs acords per unanimitat es veuen al Parlament. Aquest dijous, però, tots els grups parlamentaris s'han conjurat per tramitar la reforma de la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Dues són les principals característiques de la modificació que s'impulsa: que els consellers de la CCMA siguin entre cinc i set i s'escullin amb una majoria de dos terços del Parlament -fins ara era suficient amb majoria absoluta- i que la tria de la direcció de TV3 i de Catalunya Ràdio es faci a través d'un procés de selecció públic supervisat pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
La tramitació de la modificació parteix d'un text consensuat en ponència conjunta el juliol del 2017 però que va decaure amb l'aplicació del 155 i la fi de la legislatura i que s'ha anat allargant per desacord polítics. Van ser els comuns els que el van tornar a posar aquesta tardor sobre la taula, tot i que no s'ha pogut desencallar fins ara. De fet, s'ha desbloquejat després del trencament de l'acord de Junts per Catalunya i ERC amb Ciutadans i el PSC per renovar el consell de la CCMA, una entesa que els d'Inés Arrimadas sempre van negar i que es va dinamitar en el moment en què el president de la Generalitat, Quim Torra, va apel·lar a la via eslovena a principis de desembre.
Un acord polític de renovació per ara frustrat
Aquest acord polític de renovació per ara frustrat, contemplava que dos membres del consell els designés JxCat, dos ERC, un Cs i un el PSC. La presidència quedava en mans dels republicans, que havien posat sobre la taula el nom de l'actual director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo. ERC també proposava Rosa Romà, actual degana del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques, com a consellera; JxCat apostava pels periodistes Miquel Calçada i Sílvia Cóppulo. El representant del PSC era Xavier Marcé, vicepresident del Grup Focus i ex-director general de l'Institut Català de les Indústries Culturals, i el de Ciutadans el director de TVE, Eladio Jareño.
L'actual consell té el mandat caducat des del passat 30 de març i en aquests moments no té president i té una vacant. Per tant, només té en aquests moments quatre membres. La modificació legal que s'impulsarà a partir d'ara -i que els comuns demanen que es faci amb una tramitació d'urgència-, inclou que els membres del consell de govern de la CCMA siguin escollits per una majoria de dos terços del Parlament a proposta, com a mínim, de tres grups parlamentaris. Els candidats han de ser proposats prèviament pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) un cop verificada la seva idoneïtat amb "criteris estrictes de competència professional".
La modificació legal també inclou que el nomenament dels directors de TV3 i Catalunya Ràdio es faci d'acord amb "un procediment públic de presentació i selecció de candidats" que també serà supervisat pel CAC.
Ciutadans: "TV3 manipula cada dia, tristament"
Abans que s'aprovés per unanimitat la tramitació de la modificació de la llei de la Corporació, Ciutadans ha presentat la seva pròpia iniciativa legal, finalment retirada. El diputat David Mejía ha defensat que cal una "despolitització" de TV3 i de Catalunya Ràdio, a les quals acusa de "falta de pluralitat". "TV3 manipula cada dia, tristament", ha sentenciat, tot assegurant que fins i tot hi ha "programes infantils que converteixen Puigdemont en súperheroi". També han assegurat que "la proporció de tertulians processistes quadripliquen els constitucionalistes". Cs també ha carregat contra la "falta d'objectivitat" del director de TV3, Vicent Sanchis, i ha recordat la polèmica entrevista que va fer a la cap de l'oposició, Inés Arrimadas.
Durant el debat, els socialistes han replicat que el que cal és una "desgovernamentalització" de TV3. Malgrat no estar d'acord amb la proposta de Ciutadans, han admès que entenen alguns dels seus elements. Per part de Catalunya en Comú-Podem, Marta Ribas ha celebrat l'avenç, però ha lamentat la "lògica partidista" que ha imperat durant els últims mesos. "No acceptarem rebaixes en els punts essencials d'aquesta llei", ha volgut deixar molt clar, i ha reclamat "àmplies majories" per tornar al consens d'anys enrere, que el 2012 CiU i el PP van "dinamitar".
"Per fi. Fa un any ens van dir que hi havia consens i que seria immediat", ha destacat la diputada de al CUP Natàlia Sànchez, sobre un text que considera "de mínims". Segons a dit, la desgovernamentalització dels mitjans públics "és una urgència", però s'ha d'abandonar la "lògica autonomista", ha insistir. Sobre la proposta de Ciutadans, ha assegurat que no acceptaran que es vulneri la "llibertat periodística" dels treballadors de la CCMA amb "afirmacions esbiaixades, tendencioses i irrespectuoses". La diputada del PP Andrea Levy ha estat especialment contundent contra TV3. "No pot ser que TV3 no sigui un exemple de neutralitat", ha etzibat, entre d'altres: "TV3 no pot ser més notícia que les notícies" i "TV3 és el minaret dels independentistes".
Gerard Gómez, diputat d'ERC, ha destacat la necessitat de fer un "mandat marc" per continuar avançant, i ha defensat la tasca dels periodistes que treballen tant a TV3 com a Catalunya Ràdio. Gómez ha assumit que l'acord arriba "tard", però també ha posat de relleu una situació política "no normal", amb l'aplicació del 155 per part del govern espanyol. Per la seva part, el diputat de Junts per Catalunya, Josep Riera, ha volgut girar la truita i ha assenyalat clarament el PP i Ciutadans. "Vostès són els que no aixecaven la veu i donaven suport al govern popular mentre la manipulació política era tan evident que eren els mateixos treballadors els que la denunciaven", ha recordat.
El Parlament impulsa per unanimitat la renovació de la llei de la CCMA
Els grups parlamentaris avalen la tramitació legal perquè els membres del consell de la Corporació tornin a ser triats per majoria de dos terços i la direcció s'esculli per un procés públic
Ara a portada
Publicat el 24 de gener de 2019 a les 11:34
Et pot interessar
-
Política La Fiscalia Superior de Catalunya diu que ha actuat «raonablement ràpid» en les peticions d'amnistia a independentistes
-
Política Foment carrega contra Illa per pactar amb la CUP un «atemptat» contra la propietat privada
-
Política La defensa de la llengua es fa un lloc per Sant Jordi
-
Política Centenars de persones es manifesten al centre de Barcelona en defensa del català: «La nostra llengua no es toca»