El Parlament ha decidit "no acatar" la suspensió del Departament d'Exteriors dictada pel Tribunal Constitucional. Aquest dijous, en la segona jornada del ple, ha rebutjat una moció de C's que instava al Govern a "acabar i complir les resolucions del TC en relació amb l'acció exterior de la Generalitat".

La moció, que també demanava respectar la distribució competencial entre l'Estat i les comunitats autònomes ha tingut el rebuig de Junts pel Sí i la CUP, però també de Catalunya Sí que es Pot. El bloc unionista, format per C's, PSC i PP, hi ha votat a favor.

Posteriorment, també s'ha debatut una moció del PP sobre l'adaptació del Govern a la suspensió de competències del departament que encapçala Raül Romeva.

El govern espanyol insisteix en l'anul·lació d'Exteriors

El govern espanyol en funcions ha sol·licitat al Tribunal Constitucional (TC) que declari la nul·litat dels decrets 212/2016 i 213/2016 de la Generalitat de Catalunya que recullen el canvi de nom del Departament d'Exteriors i l'adscripció de la secretaria d'Exteriors i de la UE a la seva estructura.

Així consta al plec de noves al·legacions que ha presentat al tribunal que defensen que "amb independència de la denominació que utilitzen" els decrets "mantenen invariables les funcions atribuïdes a la nova conselleria" i per tant "incompleixen també materialment" la suspensió cautelar de les competències del departament que va dictar el TC.

En aquest sentit, el govern espanyol en funcions detalla que el decret 2013/2016 que el Govern va publicar al Diari Oficial de la Generalitat "determina l'adscripció de la Secretaria d'Afers Exteriors i de la Unió Europea al Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència", i conté una motivació "idèntica" al decret anterior.

La setmana passada l'executiu de Rajoy ja va anunciar que sol·licitaria al tribunal que prolongués i la suspensió del departament. En el seu moment, quan es va decidir plantejar el conflicte davant del Tribunal Constitucional, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va explicar que la causa del problema era la intromissió en competències exclusives del govern espanyol i del Ministeri d'Afers Exteriors.