29
de març
de
2022, 14:11
Actualitzat:
18:12h
La "congelació" per part de de Junts de l'acord per defensar la immersió a l'escolateixit durant dos mesos amb ERC, Junts i els comuns com a resposta a la sentència del 25% de castellà ha acabat derivant també en un refredament del calendari al Parlament. El pacte incloïa una tramitació per la via urgent de la modificació de la llei de política lingüística perquè la iniciativa es debatés al ple de la setmana que ve. Finalment, però, no serà fins a finals d'abril quan aquesta qüestió que ha aixecat polseguera entre algunes entitats de l'òrbita independentista serà sotmesa a debat i aprovació dels grups. Els quatre impulsors han apostat per una fórmula per guanyar temps per intentar reenganxar els de Carles Puigdemont a l'entesa i preservar el consens inicial.
L'acord ha estat tramitat per la mesa aquest dimarts, però abans de la reunió de la junta de portaveus, encarregada de determinar l'ordre del dia dels plens, els signants ja havien convingut que el debat no s'afrontaria la setmana que ve. "Junts ha demanat no portar-ho al següent ple", expliquen fonts coneixedores de les negociacions. I és que el grup presidit per Albert Batet es va despenjar de l'acord vuit hores després de registrar-lo al Parlament per les crítiques d'entitats com l'ANC, Plataforma per la Llengua, el sindicat USTEC o de dirigents com l'expresident Quim Torra o el mateix Puigdemont.
Junts ha mantingut converses prèvies amb ERC, el PSC i els comuns per aconseguir més temps per decidir com afronten la situació internament i reconduir la situació via esmenes. Finalment, s'ha optat per un canvi de format que posposa el debat però no la data d'aprovació que estava prevista. Si es preveia iniciar la tramitació el ple de la setmana següent i acabar-la al ple de després de Setmana Santa, finalment s'agruparà tot -debat, esmenes i votació final- en el mateix ple de l'última setmana d'abril, durant el qual s'obriria un període d'esmenes de 48 hores. Aquest és l'acord polític que han tancat els quatre grups, per bé que la data de finals d'abril no serà segura fins que la junta de portaveus en fixi l'ordre del dia definitiva.
"Ho farem igual per lectura única però amb un format que dona més temps", ha defensat en roda de premsa el portaveu d'En Comú Podem, David Cid. Fonts dels republicans i dels socialistes també defensen que és "positiu" tenir aquest marge perquè Junts pugui mantenir-se en la signatura del nou marc normatiu per defensar la immersió. Tot i això, hi ha diferències sobre el com s'ha de garantir aquest consens que la setmana passada, quan es va presentar, va ser celebrat per la seva "transversalitat".
Una de les principals impulsores del document, l'exconsellera d'Educació Irene Rigau, ja va obrir la setmana passada la possibilitat d'explorar una esmena que aplegui tant el suport de Junts com el del PSC per mantenir el consens i la transversalitat. Si aquesta alternativa no prosperés, els de Carles Puigdemont haurien d'abstenir-se o bé votar en contra d'una proposta que inicialment contenia la seva firma. Des d'ERC, la secretària general adjunta, Marta Vilalta, també va obrir la porta aquest dilluns a modificacions de l'acord via esmenes sempre i quan es preservi el suport dels quatre signants inicials. De fet, un dels objectius dels impulsors és arribar a aconseguir almenys l'abstenció de la CUP, que ha impulsat una proposta pròpia que també ha estat tramitada aquest dimarts per la mesa i que desperta simpaties entre les entitats que han renegat de l'acord d'ERC, Junts, PSC i comuns.
Els comuns, però, veuen riscos en fiar de nou l'acord a la negociació d'esmenes. "El text és bo", ha defensat Cid, que ha considerat que les crítiques de Junts tenen més a veure amb les garanties de compliment de la immersió, una qüestió que considera que es podria abordar a través de la conselleria d'Educació. No són, per tant, partidaris d'entrada de tocar un text que ha estat treballat "al més alt nivell" durant dos mesos.
Un consens sotmès a crítiques antagòniques
Modificar la llei de política lingüística del 1998 persegueix l'objectiu de fer compatibles la llengua catalana i castellana sense percentatges a l'aula. Es busca exhibir un suport majoritari al model d'immersió i, al mateix temps, driblar la imposició judicial del 25% de castellà que es deriva de la sentència del TSJC. La literalitat de l'acord recull que el català és el "centre de gravetat" del model d'escola catalana, la llengua "normalment emprada com a vehicular". Però també que el castellà "és usat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre" per garantir que al final de l'educació obligatòria es dominen les dues llengües. És a dir, la flexibilitat de la immersió en funció del context sociolingüístic de cada centre.
La interpretació dels crítics amb l'acord és que s'obre la porta al castellà com a llengua vehicular perquè es deixa en mans de cada centre el projecte lingüístic. La proposta de la CUP recull que per "blindar" la immersió cal deixar clar que el català "és l'única llengua vehicular". Els anticapitalistes han assenyalat que no van ser informats de l'acord que coïen la resta de grups fins el vespre abans de presentar-lo, motiu pel qual se n'han quedat fora. Els defensors del pacte dels quatre grups defensen que cal impulsar un nou marc normatiu que aconsegueixi preservar de la ingerència dels tribunals el model sense percentatges.
Tot i això, Ciutadans ha denunciat el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, al TSJC per negar-se a complir la sentència. En paral·lel, plataformes com Convivencia Cívica Catalana i Hablamos español li han demanat al tribunal que ordeni l’execució de la sentència que obliga a impartir el 25% de castellà a les aules. També Vox ha anunciat aquest dimarts que ha reclamat l'"execució forçosa" de la sentència, així com l'enviament de requeriments personals als directors del centre per garantir-ne el compliment.
L'acord ha estat tramitat per la mesa aquest dimarts, però abans de la reunió de la junta de portaveus, encarregada de determinar l'ordre del dia dels plens, els signants ja havien convingut que el debat no s'afrontaria la setmana que ve. "Junts ha demanat no portar-ho al següent ple", expliquen fonts coneixedores de les negociacions. I és que el grup presidit per Albert Batet es va despenjar de l'acord vuit hores després de registrar-lo al Parlament per les crítiques d'entitats com l'ANC, Plataforma per la Llengua, el sindicat USTEC o de dirigents com l'expresident Quim Torra o el mateix Puigdemont.
Junts ha mantingut converses prèvies amb ERC, el PSC i els comuns per aconseguir més temps per decidir com afronten la situació internament i reconduir la situació via esmenes. Finalment, s'ha optat per un canvi de format que posposa el debat però no la data d'aprovació que estava prevista. Si es preveia iniciar la tramitació el ple de la setmana següent i acabar-la al ple de després de Setmana Santa, finalment s'agruparà tot -debat, esmenes i votació final- en el mateix ple de l'última setmana d'abril, durant el qual s'obriria un període d'esmenes de 48 hores. Aquest és l'acord polític que han tancat els quatre grups, per bé que la data de finals d'abril no serà segura fins que la junta de portaveus en fixi l'ordre del dia definitiva.
"Ho farem igual per lectura única però amb un format que dona més temps", ha defensat en roda de premsa el portaveu d'En Comú Podem, David Cid. Fonts dels republicans i dels socialistes també defensen que és "positiu" tenir aquest marge perquè Junts pugui mantenir-se en la signatura del nou marc normatiu per defensar la immersió. Tot i això, hi ha diferències sobre el com s'ha de garantir aquest consens que la setmana passada, quan es va presentar, va ser celebrat per la seva "transversalitat".
Una de les principals impulsores del document, l'exconsellera d'Educació Irene Rigau, ja va obrir la setmana passada la possibilitat d'explorar una esmena que aplegui tant el suport de Junts com el del PSC per mantenir el consens i la transversalitat. Si aquesta alternativa no prosperés, els de Carles Puigdemont haurien d'abstenir-se o bé votar en contra d'una proposta que inicialment contenia la seva firma. Des d'ERC, la secretària general adjunta, Marta Vilalta, també va obrir la porta aquest dilluns a modificacions de l'acord via esmenes sempre i quan es preservi el suport dels quatre signants inicials. De fet, un dels objectius dels impulsors és arribar a aconseguir almenys l'abstenció de la CUP, que ha impulsat una proposta pròpia que també ha estat tramitada aquest dimarts per la mesa i que desperta simpaties entre les entitats que han renegat de l'acord d'ERC, Junts, PSC i comuns.
Els comuns, però, veuen riscos en fiar de nou l'acord a la negociació d'esmenes. "El text és bo", ha defensat Cid, que ha considerat que les crítiques de Junts tenen més a veure amb les garanties de compliment de la immersió, una qüestió que considera que es podria abordar a través de la conselleria d'Educació. No són, per tant, partidaris d'entrada de tocar un text que ha estat treballat "al més alt nivell" durant dos mesos.
Un consens sotmès a crítiques antagòniques
Modificar la llei de política lingüística del 1998 persegueix l'objectiu de fer compatibles la llengua catalana i castellana sense percentatges a l'aula. Es busca exhibir un suport majoritari al model d'immersió i, al mateix temps, driblar la imposició judicial del 25% de castellà que es deriva de la sentència del TSJC. La literalitat de l'acord recull que el català és el "centre de gravetat" del model d'escola catalana, la llengua "normalment emprada com a vehicular". Però també que el castellà "és usat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre" per garantir que al final de l'educació obligatòria es dominen les dues llengües. És a dir, la flexibilitat de la immersió en funció del context sociolingüístic de cada centre.
La interpretació dels crítics amb l'acord és que s'obre la porta al castellà com a llengua vehicular perquè es deixa en mans de cada centre el projecte lingüístic. La proposta de la CUP recull que per "blindar" la immersió cal deixar clar que el català "és l'única llengua vehicular". Els anticapitalistes han assenyalat que no van ser informats de l'acord que coïen la resta de grups fins el vespre abans de presentar-lo, motiu pel qual se n'han quedat fora. Els defensors del pacte dels quatre grups defensen que cal impulsar un nou marc normatiu que aconsegueixi preservar de la ingerència dels tribunals el model sense percentatges.
Tot i això, Ciutadans ha denunciat el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, al TSJC per negar-se a complir la sentència. En paral·lel, plataformes com Convivencia Cívica Catalana i Hablamos español li han demanat al tribunal que ordeni l’execució de la sentència que obliga a impartir el 25% de castellà a les aules. També Vox ha anunciat aquest dimarts que ha reclamat l'"execució forçosa" de la sentència, així com l'enviament de requeriments personals als directors del centre per garantir-ne el compliment.