Els socialistes plantegen que una majoria absoluta de la cambra pugui apartar Borràs del càrrec, una proposta que no satisfà ERC, que considera que té "clarobscurs". La presidenta del Parlament suspesa ja ha descartat dimitir malgrat la condemna per les adjudicacions irregulars de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes, i el seu partit, Junts, li dona suport. De fet, ha demanat restituir-la com a presidenta -aixecar la suspensió vigent des del juliol- perquè consideren que la sentència del TSJC "ha descartat la corrupció". La restitució, però, no es contempla.
El PSC volia resoldre per la via ràpida la situació d'interinitat de la cambra, i portar al ple de la setmana vinent la reforma del reglament del Parlament. Això, finalment, no serà així. Els socialistes han atès el suggeriment dels lletrats, que han recomanat tramitar la reforma per la via ordinària, tot i que amb urgència per anar més ràpidament. "No ho podrem resoldre per la via ràpida i apel·lem a la responsabilitat de la diputada Borràs perquè faci un pas al costat i recuperar el prestigi de la institució", ha afirmat la portaveu del PSC, Alícia Romero, que ha apel·lat també al sentit "patriòtic" de la presidenta de Junts.
Malgrat que hi ha coincidència en tots els partits -excepte Junts- en la necessitat que la presidenta del Parlament suspesa deixi el càrrec per acabar amb la interinitat de la cambra, la proposta del PSC no genera consens. Segons ERC, es tracta d'una reforma ad-hoc que necessita moltes millores. Per això han marcat distàncies amb la proposta dels socialistes, malgrat obrir-se a "treballar-la". De tota manera, la solució per als republicans passa perquè Borràs actuï amb "responsabilitat i sentit comú", i s'aparti voluntàriament del càrrec després de la sentència per prevaricació i falsedat documental. Per la CUP, la solució també passa perquè Borràs s'aparti voluntàriament. Si això no passa, els cupaires han dit que no es pot prendre cap decisió fins que no hi hagi sentència ferma.
Difícilment, però, Laura Borràs continuarà sent diputada quan hi hagi sentència ferma, que arribarà d'aquí a uns mesos. El motiu és que la Junta Electoral Central (JEC) es reunirà aquest dijous i podria activar també la maquinària per retirar l'acta de diputada de la dirigent independentista, i per tant apartar-la de la presidència del Parlament. Si la JEC segueix els precedents de Quim Torra i Pau Juvillà, aplicarà la "inelegibilitat sobrevinguda", deixarà Borràs sense la credencial de diputada i farà córrer la llista de Junts. Previsiblement, per una qüestió de terminis, serà la JEC qui acabarà apartant Borràs, no pas la reforma del reglament del Parlament, en cas que acabi tirant endavant.
El ple abordarà les pensions dels expresidents
De la junta de portaveus n'han sortit més acords rellevants que fan referència al reglament. El PSC ha donat suport a la tramitació de la proposta d'ERC i la CUP per prohibir els discursos d'odi al Parlament però, com en la reforma pel cas de Borràs, es farà per la tramitació ordinària, no pas per lectura única, i també s'abordarà de cara al maig. "Volem millorar i actualitzar el reglament del Parlament", ha defensat la portaveu d'ERC, Marta Vilalta. La reforma, com ha reconegut el diputat de la CUP i secretari de la mesa, Carles Riera, serviria, entre d'altres, per al cas de Lluís Puig, exiliat a Bèlgica i que exerceix com a diputat de Junts al Parlament. Aquest mateix dimarts, el TC ha anul·lat el vot delegat de l'exconseller. "S'han de respectar les sentències", ha advertit Romero. "Cal continuar permetent la delegació de vot de Puig", ha refermat Riera.Pel que fa a la proposta per modificar les assignacions que reben els expresidents tampoc es farà per lectura única, sinó per la via ordinària amb ponència de llei. "Volem que hi hagi consens", ha defensat Romero. Amb tot, però, els socialistes volen que la reforma es faci en aquest període de sessions. Els expresidents del Parlament tenen dret a una assignació mensual del 80% del seu sou durant un període màxim de la meitat del temps que han estat en el càrrec i un mínim d'una legislatura. A banda hi ha la pensió vitalícia, que cobren els presidents del Parlament a partir dels 65 anys si han estat en el càrrec un mínim de dos anys. En aquest cas, perceben el 60% del salari fins a la seva mort.
